La política exterior és sempre la continuació de la política interior

El Govern de coalició PSOE-UP ha deixat clar quins són els seus principis respecte als conflictes entre les grans potències. Donant l'esquena a la lluita que milions de treballadors i joves a l'Estat espanyol hem lliurat contra tota mena de guerres imperialistes, l'Executiu de Pedro Sánchez –secundat en tot moment per les declaracions de Yolanda Díaz– no fa res més que reproduir les mentides cíniques de l'imperialisme nord-americà, de la UE i de l'OTAN, sacsejant-se qualsevol responsabilitat de la guerra a Ucraïna.

"No hi ha antecedents d’una agressió d’aquest calat a Europa des de la Segona Guerra Mundial", "defensem la llibertat i l’Estat de dret davant del totalitarisme de Putin", "estem més units que mai per protegir la democràcia”... La campanya de mentides que des de fa mesos s'ha activat per crear la màxima confusió i, sobretot, per justificar la política d'unitat nacional amb els capitalistes i els imperialistes pro-OTAN, dicta la política exterior del Govern.

La intervenció militar de Putin a Ucraïna no té res de progressista i respon a les ambicions imperialistes de l'oligarquia capitalista que domina el Kremlin. Però seria absurd tancar els ulls davant un fet evident: la política duta a terme per Washington des del col·lapse de l'URSS és el factor fonamental que ha desencadenat aquest escenari de guerra.

La seva determinació d'estendre l'OTAN fins a les fronteres russes, alterant decisivament la seva capacitat defensiva i cercant el país amb un cinturó d'estats hostils on han sembrat bases militars i han desplegat armament d'última generació; la utilització d'Ucraïna com a plataforma per a les seves maniobres agressives, finançant i armant les formacions neonazis que s'han incrustat a l'aparell de l'Estat i a l'exèrcit, i la seva insistència perquè el Govern titella ucraïnès entri a l'OTAN, malgrat les reiterades peticions de Rússia perquè no es duguin a terme i al seu lloc es creï un espai desmilitaritzat… prova que ni l'imperialisme nord-americà ni els seus aliats internacionals són innocents. Ben al contrari.

Com hem assenyalat a les nostres declaracions anteriors, la guerra a Ucraïna és l'expressió acabada d'una lluita aferrissada per la supremacia mundial entre els EUA i la Xina, en un moment de decadència perllongada de l'imperialisme nord-americà i de transformacions profundes en la correlació de forces internacional. Com a marxistes, com a comunistes revolucionaris, diem sense cap ambigüitat que la guerra és reaccionària per tots dos bàndols, i les seves conseqüències les pagaran durament el poble ucraïnès, el poble rus i els treballadors i el jovent de tot el món. Per això és fonamental que no ens deixem enganyar per les mentides i la propaganda.

Foto1
Com a comunistes revolucionaris diem que aquesta guerra és reaccionària per tots dos bàndols i que les seves conseqüències les pagaran el poble ucraïnès, el poble rus i els treballadors de tot el món.

La primera tasca que tenim per davant és aixecar una política d'independència de classe, negar cap mena de suport a la nostra pròpia burgesia, entendre, com va dir Karl Liebknecht, que l'enemic principal és a casa! i defensar un programa clar i decidit: fora l'OTAN i les tropes russes d'Ucraïna, no a la guerra imperialista, per l'enderrocament dels governs capitalistes que ens han empès a aquesta situació, per la mobilització internacionalista de la classe obrera i el socialisme.

El Govern “més progressista de la història” amb el militarisme nord-americà

En línia amb la socialdemocràcia europea, segons Pedro Sánchez i el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, la UE, els EUA i l'OTAN lliuren honorablement una batalla pels “valors de la pau, del respecte a la legalitat internacional, de la solidaritat i també de la cooperació humanitària amb els pobles afectats”.

Aquests magnífics valors de què ens parlen Sánchez i els seus ministres no van impedir que l'OTAN, una aliança exclusivament militar de la qual forma part l'Estat espanyol, ataqués sense la menor contemplació al poble serbi durant 78 dies i nits seguides. El març i l'abril del 1999, el president dels Estats Units, Bill Clinton, va ordenar al seu exèrcit bombardejar massivament el territori de Sèrbia destruint hospitals, escoles, habitatges i causant milers de morts amb l'excusa de “protegir” Kosovo. Una vegada conclosa una guerra que l'OTAN i el seu secretari general d'aquell moment, Javier Solana, va recolzar sense fissures i que no va comptar amb cap “aprovació de l'ONU”, Kosovo va declarar la seva independència i els EUA van instal·lar al seu territori la base militar de Bondsteel. Amb una superfície de 1.000 hectàrees, 25 quilòmetres de camins asfaltats, 300 instal·lacions, armament de tota mena i 7.000 soldats nord-americans desplegats, és actualment la segona major d’Europa.

L'OTAN ha estès la presència a Europa de l'Est d'una manera agressiva i sense contemplacions. Entre 1999 i 2004 es van incorporar Hongria, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania. De quina pau, de quina diplomàcia i de quins valors ens parlen Pedro Sánchez i el PSOE?

És la mateixa OTAN que mira cap a un altre costat quan el poble palestí és atacat sense pietat per l'Estat sionista d'Israel, i mai no s'aproven sancions per contenir les seves salvatjades contra la població civil. És la mateixa organització militar que ha perpetrat crims de guerra a Iraq, Síria, Afganistan, Líbia, Iemen, Somàlia, Granada, Panamà, Vietnam… reduint a runes ciutats i infraestructures civils, que va recolzar dictadures militars sagnants a l’Amèrica Llatina que van assassinar desenes de milers d'activistes de l'esquerra, i que té l'honor funest d'haver perpetrat, juntament amb la camarilla militar de Suharto a Indonèsia, una massacre contra un milió de comunistes indonesis el 1965. Només a l'Afganistan, on l'exèrcit espanyol va participar al desplegament de l'OTAN durant 19 anys, les forces d'ocupació occidentals van matar prop de 100.000 civils. A l'Iraq les víctimes no militars arriben als 400.000. I així podríem continuar hores i hores donant les dades de l'horror sembrat per l'imperialisme nord-americà i europeu a tot el món.

Farem una pregunta bàsica però que encara no ha estat resposta. Li semblaria bé al Govern de Pedro Sánchez que la Xina o Rússia establissin aliances militars amb el Canadà o Mèxic desplegant armament nuclear a la frontera nord-americana? O potser l'extensió de l'OTAN i la militarització d'Ucraïna contribueixen a consolidar la pau i la democràcia? Només responent aquestes preguntes queda en evidència que el “pacifisme” del PSOE és mera xerrameca per justificar el seu agressiu bel·licisme a favor de l'imperialisme occidental.

Darrere una suposada defensa dels valors europeus i la democràcia, s'oculta la lluita descarnada de les potències imperialistes pel domini del món, per ampliar les àrees d'influència i pel control de recursos naturals i matèries primeres. I tot en benefici de les seves oligarquies respectives, d'un grapat de capitalistes que no deixen d'enriquir-se a costa de la guerra, de la pandèmia, i de la misèria de milions de treballadors i oprimits. Aquesta és la realitat que el Govern PSOE-UP intenta ocultar-nos per justificar el seu posicionament amb l'imperialisme nord-americà i la política d'unitat nacional amb els explotadors.

Les furibundes declaracions bel·licistes del “socialista” Borrell, encoratjant que ens preparem per a la guerra i empenyent perquè la UE s'impliqui militarment a Ucraïna, és un bon exemple de la posició històrica de la socialdemocràcia europea, la mateixa que a totes les guerres mundials s’ha subordinat a la seva classe dominant permetent que treballadors de diferents països es matin els uns als altres per a més benefici del capital mundial. Per descomptat, aquest personatge intenta fer passar amb vaselina el seu militarisme fanàtic utilitzant la suposada ajuda humanitària que dispensaran als refugiats, als quals per cert no els agrada que “els hi diguin migrants”. Suposem que serà per diferenciar-los dels refugiats que van tractar fa uns mesos de creuar la frontera polonesa, i que Borrell va qualificar “d’invasors”, i dels que viuen amuntegats en condicions infrahumanes a Lesbos o dels que tracten de saltar les concertines de Ceuta i Melilla, però són reprimits i expulsats “en calent” per la policia espanyola. Quin cinisme més repugnant!

Unides Podem per la pau… però recolzant un president pro-OTAN

La direcció estatal d'Unides Podem, i especialment la vicepresidenta Yolanda Díaz, ha caigut en una retòrica plena de llocs comuns per encobrir la falta d'alternativa als dictats de l'imperialisme nord-americà i europeu. Aposten per l'ONU, la diplomàcia i les sancions, però al ser lleials socis polítics del PSOE, avalen en la pràctica la seva política exterior en defensa de l'OTAN. I és que condemnar la intervenció imperialista de Putin a Ucraïna per situar-se en els fets al costat dels EUA i la UE, no té res a veure amb una posició a favor de la pau, de l'autèntica pau que anhela el poble ucraïnès. A l'OTAN, com ha quedat meridianament clar, li importa poc el patiment dels treballadors i els joves d'Ucraïna, li dóna igual els refugiats i desplaçats; per a l'imperialisme occidental la població ucraïnesa no és res més que carn de canó en la seva estratègia contra l'imperialisme rus.

Foto1
A l'OTAN no li importa gens el patiment dels treballadors i els joves d'Ucraïna; per a l'imperialisme occidental aquests no són més que carn de canó en la seva estratègia contra l'imperialisme rus.

D'altra banda, el Govern PSOE-UP forma part activa de la campanya de mentides i confusió per fomentar un sentiment antirus amb el qual l'imperialisme pretén justificar l'increment dels pressupostos militars dels Estats de l'est d'Europa. Una campanya antirussa que alimenta també un nacionalisme furibund del qual en treu profit l'extrema dreta, com s'ha posat de manifest en algunes de les manifestacions “contra la guerra” que s'han produït a diferents ciutats europees.

La direcció d'UP torna a demostrar que en lloc d'arrossegar el PSOE cap a l'esquerra, està sent absorbida per la lògica socialdemòcrata amb totes les conseqüències. L'espectacle del portaveu parlamentari d'UP, Jaume Asens, reclamant l'enviament d'armes a Ucraïna a la lògica militarista de Borrell, ja ha tingut una resposta immediata: el president Pedro Sánchez ha anunciat al Parlament que el Govern espanyol subministrarà material bèl·lic al règim de Zelenski, i ho fa pel "menyspreu a la democràcia" de Putin. És increïble com l'esquerra parlamentària blanqueja l'extrema dreta ucraïnesa i recolza els plans de militarització del vell continent. Quina fallida política tant menyspreable.

La tasca de l'esquerra combativa, de milers d'activistes que òbviament mirem amb horror el que passa a Ucraïna i que rebutgem amb rotunditat la intervenció militar de Putin —un representant qualificat del xovinisme gran rus i de l'oligarquia més corrupta, anticomunista i repressiva — és no deixar-nos enganyar per la propaganda de la burgesia, en primer lloc de la burgesia del nostre país, lluitar contra ella i desemmascarar els seus fins reaccionaris.

El capitalisme és guerra

Tant UP com l'esquerra parlamentària (ERC, EH Bildu, Compromís), en el seu comunicat conjunt exigeixen “una desescalada militar i de tensió per totes les parts, no abandonar el treball de diplomàcia i en favor de la pau” i buscar una solució “en el marc de la Carta de les Nacions Unides”. Però no ha estat aquesta guerra el resultat inevitable de la diplomàcia?

L'imperialisme occidental fa mesos que apel·la a “l’acció diplomàtica”, però no ha mogut un sol dit per negociar seriosament la proposta russa que Ucraïna no entri a l'OTAN i el seu territori es desmilitaritzi. I l'ONU? Aquesta organització no ha impedit mai cap conflicte militar d'envergadura, mai, i n'hem tingut uns quants en aquestes últimes dècades. L'ONU no és més que un full de parra sota el qual s'amaguen els diferents bandes de lladres imperialistes, i que només serveix per aprovar crides hipòcrites sense efectivitat.

La lluita contra la guerra i el militarisme només és viable trencant amb la lògica capitalista, no acceptant les polítiques del “mal menor”. Aquí es veu el paper deplorable de les formacions reformistes de l'esquerra, que en nom d'un suposat pragmatisme reneguen d'una política d'independència de classe i advoquen per la unió sagrada amb els capitalistes i les seves institucions per caure als braços de l'imperialisme.

Per això exigim al Govern PSOE-UP la retirada immediata de totes les tropes espanyoles que estan participant sota el paraigua de l'OTAN a Europa de l'Est i a qualsevol altra part del món, la sortida immediata de l'Aliança Atlàntica i que ni un euro, ni una bala, ni un soldat es dediquin a aquesta o altres guerres imperialistes.

Capitalisme és horror sense fi, com va afirmar Lenin. L'únic camí per frenar aquesta guerra, per aixecar una solidaritat efectiva amb el poble ucraïnès i també amb el poble rus, és la mobilització als carrers, massiva i contundent, contra l'imperialisme, pel desmantellament de l'OTAN i la retirada de les tropes russes, reclamant que els enormes recursos que s'utilitzen a les guerres imperialistes, i que omplen les butxaques dels capitalistes nord-americans, russos, europeus o xinesos, es destinin a resoldre les immenses necessitats socials que patim.

La guerra és el símptoma més evident de la putrefacció que pateix el capitalisme mundial, i aquesta guerra, que ha enviat un obús al trontollant ordre mundial de Washington, no serà l'última. No hi ha terceres vies possibles, no hi ha diplomàcia que pugui resoldre aquesta contradicció. Si volem la pau cal lluitar pel socialisme.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01