Hauran, per tant, de competir amb les clíniques privades i també podran oferir serveis a d’altres empreses i particulars. Els pacients que paguen seran operats abans que els que vinguin per la seguretat social, quelcom que ja passa als hospitals concertats de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) com és el cas del Clínic, i tot això a hospitals construïts amb els diners dels treballadors. L’objectiu, segons el document, serà “aconseguir superàvit”. Es pretén, a més, convertir aquestes empreses en societats anònimes on embarcar els alts càrrecs mèdics com accionistes, argumentant que els professionals “hauran d’assumir  risc empresarial”.                            

Negoci a favor de la privada concertada

La repercussió de totes aquestes mesures està molt clara. En primer lloc, una deterioració clara de l’atenció sanitària als pacients. El criteri empresarial prevaldrà respecte a una atenció de qualitat: s’estalviarà en proves, medicaments, etc. Això suposa per la gran majoria de treballadors, que no poden permetre’s pagar atenció privada, l’empitjorament de la seva qualitat de vida i en última instància una mort prematura. En segon lloc, la privatització de l’ICS repercutirà en un empitjorament de les condicions laborals del personal sanitari. Baixaran els salaris, s’acomiadaran a treballadors, s’incrementarà el ritme de treball i el personal amb plaça pública deixarà de tenir-la podent ser acomiadat en qualsevol moment. En tercer lloc, el que suposa aquesta mesura és una gran transferència de diners públics a butxaques privades. És mentida que la sanitat privada gestioni millor els recursos, el que fa és enriquir els comptes bancaris d’un grapat obscens multimilionaris a costa de la salut dels treballadors. Regalant els diners dels treballadors a empreses privades la Generalitat gastarà molt més que gestionant-la ella mateixa. Haurà de pagar l’atenció sanitària i els beneficis empresarials. Les xifres de la OCDE són clares al respecte, Estats Units destina un 8,3% de la despesa pública a sanitat (concertada) i només cobreix l’assistència d’un 29% de la població, i l’Estat espanyol destina un 7% i la cobertura és del 96-100%.

La sanitat pública, una conquesta històrica del moviment obrer

La mobilització massiva del moviment obrer durant els anys 70 i 80 va arrabassar a la burgesia la conquesta d’una sanitat pública universal i d’una qualitat mínimament acceptable. Aquesta conquesta històrica, que ha permès a milions de treballadors millorar les seves condicions de vida, ha de ser defensada amb ungles i dents.

El 23 d’octubre el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va deixar clar quin és el programa de la burgesia amb unes declaracions en les que afirmava que “la salut és un bé privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat” i “no hi ha un dret a la salut perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits”. Qualsevol persona amb un mínim de coneixements científics, o simplement amb sentit comú, sap que aquests tipus d’argumentacions són falses. Un recent estudi de la OCDE demostra que en aquells països on la despesa anual en sanitat per persona és superior la gent acudeix menys al metge. Països com Àustria, França, Dinamarca o Regne Unit, que inverteixen tots ells més de 2.100 euros per persona/any, tenen una mitjana per persona de visites/any inferior a les 7 (4,6 a Dinamarca i 5 en el Regne Unit). L’Estat espanyol destina 1.626 euros i la mitjana de visites és de 7,5. Països com Hongria o la República Txeca, que destinen respectivament 758,2 i 1.274 euros, tenen una mitjana de visites de 12 i 11,12.

CCOO i UGT han de convocar ja una vaga general a Catalunya.

Davant un atac tan greu com aquest les direccions de CCOO i UGT no han estat ni molt menys a l’alçada. Però la burgesia sí que està organitzada de manera plenament conscient per tornar als treballadors a les condicions laborals del segle XIX i acabar amb totes les conquestes socials. El que necessitem la joventut i els treballadors és un pla de lluita continuat i contundent per poder evitar-ho.

La vaga general, les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública (a l’Hospital de Bellvitge ja hi ha 32 concentracions) i en contra de les retallades així com la massiva participació dels treballadors al 15-M demostren que sí que hi ha ganes de lluitar i força per retirar tots els atacs. Des del Sindicat d’Estudiants creiem que el que necessita el moviment i el que haurien d’impulsar les direccions de CCOO i UGT és una vaga general a Catalunya de tots els treballadors en defensa de la sanitat pública i en contra de tots els atacs a nivell autonòmic i estatal. Vaga que creiem hauria d’estar emmarcada dins d’un pla ascendent i continuat de mobilitzacions i basar-se en les assemblees de treballadors. Fa falta un 15-M a les empreses!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01