El professorat en lluita. Entrevista a Vicent Sala

Els professors i professores d'escoles i instituts de Catalunya van realitzar al març sis exitoses jornades de vaga i manifestacions massives, omplint els carrers d'arreu del territori. Els sindicats de docents han convocat noves vagues i mobilitzacions per aquest final de curs. Entrevistem Vicent Sala, professor de Formació Professional de l'Institut Provençana de L'Hospitalet, militant d'Esquerra Revolucionària i afiliat a USTEC-STEs.

Militant (M): Al març desenes de milers vau sortir als carrers i reclamar la dimissió del Conseller d'Educació Josep Gonzàlez-Cambray. El motiu fou l'avançament del calendari escolar com diu el Conseller?

Vicent Sala (VS): Quina cara més dura que té Cambray! El Conseller i el Govern, amb els seus mitjans de comunicació, ens han presentat davant l’opinió pública com a ganduls i privilegiats insolidaris que no volem treballar una setmana més. Però l’avançament del curs escolar no ens treu vacances! Aquella setmana ja la treballàvem, m’entens? Estem en contra de l’avançament perquè començaríem el curs sense la plantilla educativa definitiva, sense poder integrar els nous professors i professores interines que arriben a l’últim moment. Ara, a més, han desplaçat el període de matriculacions fins el 31 de juliol, així que les reclamacions s’hauran de resoldre la primera setmana de setembre. L’actitud de Cambray és tan xulesca que volen que planifiquem les plantilles dels centres sense conèixer quants alumnes tindrem! És un despropòsit. I, és clar, fer tot això sense un increment de la inversió en educació pública.

L’avançament del calendari escolar només va ser el detonant. Va ser l’espurna que va encendre la flama després de deu anys de retallades en els recursos que rep l’educació pública i en les nostres condicions laborals. No podem donar una educació de qualitat amb 30 alumnes per aula! Molts centres d’estudi estan enormement degradats i necessiten obres. El professorat català guanya per sota de la mitjana de l’Estat, quan el cost de la vida a Catalunya, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, és molt més alt. També lluitem contra el Decret de Plantilles, que acaba amb la democràcia als centres i permet al Govern desfer-se dels interins més “conflictius” és a dir, els més combatius.

M: Com van ser aquelles jornades del 15, 16, 17, 29 i 30, juntament amb la vaga del dia 23 en defensa del català? Com us vau organitzar?

VS: Amb assemblees, que en molts centres van tenir un gran seguiment. En aquestes es van decidir les accions, com piquets, talls de carreteres i altres mesures. L’assistència a les manifestacions fou massiva, crec que per sobre de les pròpies expectatives dels sindicats. Del que sí estic convençut és que el Govern no esperava aquesta resposta per part del professorat. I Cambray, menys. No va calcular com ens havien afectat anys i anys de retallades i menyspreu.

Un altre aspecte molt positiu ha estat que les assemblees s’han mantingut desprès de les mobilitzacions, cosa que evidencia la voluntat dels professors i les professores de seguir organitzats per encarar futures lluites, com les que s’estan produint mentre parlem.

M: Des de llavors, quina ha estat la postura del Conseller? Cambray és d'ERC. Perceps algun canvi en el Govern des que el lidera Pere Aragonès?

VS: Sincerament, no. L’anterior Conseller, Josep Bargalló, també era d’ERC i les seves polítiques no van diferenciar-se en res substancial de les que van aplicar les conselleres anteriors de la dreta. Ja estàvem avisats...! Això sí, la supèrbia de Cambray i menyspreu contra nosaltres ha superat expectatives.

Desgraciadament el Govern d’Aragonès no ha suposat cap canvi a millor en les condicions de vida de la població. No hi ha cap diferència pràcticament amb els anteriors governs liderats per la dreta catalanista o independentista. Aragonès va prometre invertir el 6% del PIB en Educació i que el seu Govern seria un gir cap a l’esquerra. Però res de res. El Govern de Pere Aragonès legisla a favor dels grans empresaris. Així no “s’eixampla la base” o es crea “la gran majoria social” de la que parlaven per aconseguir la república! De fet, a més, el Govern està acceptant tots els atacs als drets democràtics que l’Estat continua fent i ha donat l’esquena a la mobilització popular que l’1-O vam votar massivament per la independència.

M: Sobre això. Recentment el TSJC ha publicat la segona sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles, aquest cop amb exigència d'aplicació immediata. El Govern ha aprovat un nou Decret que ha enviat als centres, però ja ha quedat demostrada la impotència de les maniobres parlamentàries. Com podem frenar aquesta ofensiva contra el català?

VS: Mobilitzant-nos massivament. La lluita col·lectiva és l’únic camí. El Govern ERC-Junts ens va presentar el seu acord amb PSC i Comuns per a reformar la Llei de Política Lingüística com una hàbil argúcia que evitaria l’aplicació de la sentència. La seva resposta l’ha donat el mateix TSJC amb aquesta segona sentència que menciones.

La legalitat és un instrument que defensa els interessos de les grans empreses i les institucions que les emparen; i l’aparell judicial, que presumptament s’encarrega de fer acomplir la llei, és precisament l’estament més ple de reaccionaris. Sols hem de veure les penes que imposen a violadors o a feixistes, mentre que els lluitadors socials o sindicals reben condemnes molt més dures, de vegades tan sols per cantar. Esperar qualsevol solució per part de tot aquest entramat és una utopia. És molt dur acceptar que les nostres vides depenen de les seves decisions, per la qual cosa és tan necessari construir una República que trenqui amb el règim capitalista del 78, que estigui controlada i al servei de la classe treballadora.

Ah, i afegeixo també una altra cosa. No només es tracta de què aquestes maniobres legals o parlamentàries resulten impotents, és que els seus promotors realment accepten l’atac en qüestió! Dir que el castellà ara serà “curricular” és obrir la porta a què s’acabi amb el model d’immersió lingüística.

M: Després de la manifestació del dissabte 14 de maig amb les famílies, esteu amb diverses aturades parcials i vagues de 24h. El Sindicat d'Estudiants també ha convocat vaga estudiantil. Com veus aquest final de curs?

VS: Després de la primera onada de mobilitzacions, aquesta segona embranzida vol demostrar que no ens conformarem amb la indiferència mostrada per Cambray i el Govern. No ens aturarem fins que dimiteixi el Conseller, es reverteixin les retallades i recuperem la dignitat que es mereix l’ensenyament públic, una conquesta de la classe treballadora en el seu conjunt.

El 17 de maig i el 2 de juny vam realitzar dues vagues parcials, de 8 a 10 del matí, tallant les principals artèries de Barcelona i altres ciutats. El 25 de maig vam celebrar una nova vaga de 24h, i vam tornar a ser milers als carrers! El proper 9 de juny hi ha convocada una nova vaga de 24h. És molt bona senyal que els sindicats hagin convocat abans de la fi de curs, perquè penso que cal aprofitar les ganes de lluitar que existeix entre nosaltres i acabar el curs amb les espases en alt. Les convocatòries de vagues estudiantils per part del Sindicat d’Estudiants han estat molt positives, han animat la lluita del professorat.

Lògicament hi ha un desgast entre diversos companys i companyes després de tants dies de vaga, però la manifestació del passat 25 és un exemple de la fortalesa del moviment. Ara és clau que la lluita avanci i s’estengui.

M: Avançar i estendre’s com?

VS: El professorat ha demostrat una disposició a la lluita brutal, saps? Ara allò fonamental és que siguem punta de llança d’una mobilització social més àmplia. Cal enfortir la lluita contra les retallades i les privatitzacions dels serveis públics unificant els diferents sectors. Els dirigents sindicals han de convocar per a l’inici del curs vinent una vaga general del sector públic a Catalunya. Això defensaré en les assemblees del professorat i al meu sindicat, la USTEC. Aquest és el sindicalisme pel que apostem a Esquerra Revolucionària.

En aquestes vagues hem aconseguit quelcom molt important: la unitat sindical. Tots els sindicats estan convocant aquestes vagues. I sens dubte si això és així és perquè la pressió per sota ha estat molt gran. Els sindicats combatius hem de donar un pas endavant amb decisió i defensar amb energia la vaga general del sector públic a Catalunya. La formació de la Taula Sindical i les vagues de l’octubre i el novembre per l’estabilització d’interines va ser un pas molt important. És més necessari que mai enfortir les files del sindicalisme combatiu, democràtic i de classe, i unir-lo a la defensa d’un programa polític per a transformar la societat de dalt a baix. Cal lluitar pel socialisme.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01