Els efectes de la crisi capitalista, les nacionalitzacions i la lluita de la classe obrera pel socialisme.


La crisi internacional del capitalisme està afectant a la revolució veneçolana i ho farà encara més en els pròxims mesos. El pressupost estatal per a 2009, previst sobre un ingrés petrolier de 60 dòlars per barril, ha estat retallat un 6% després de caure el preu del barril a 40 dòlars. La indústria manufacturera i la construcció privades estan contraient-se i el PIB ha passat de créixer més del 10% anualment entre 2004 i 2007, i 8% en 2008, a una previsió per a 2009 del 1-2%. Si no fos per la inversió pública, estaríem en recessió. Diversos analistes internacionals preveuen que això passarà abans de finalitzar l'any.

Mesures anticrisi i noves nacionalitzacions

El president Chávez ha anunciat diverses ‘mesures anticrisi’. Evidentment no són les mesures d'atac als nivells de vida dels joves i treballadors que estan aplicant els governs burgesos a tot el món, però tampoc el que la revolució necessita per a avançar. El govern bolivarià intenta mantenir les despeses socials mitjançant un major endeutament. Al mateix temps que anunciava el manteniment de les missions i subsidis socials, altres d'aquestes mesures representen un pas enrere: l'IVA (que el govern va baixar de 14 a 9%) puja al 12% i el salari mínim augmentarà un 20%, quan la inflació està entre el 30 i 50% per als aliments.

Chávez ha insistit que la retallada del 6% en els pressupostos ha d'afectar als salaris més alts i les despeses supèrflues i ha cridat a intensificar la lluita contra la corrupció. No obstant això, l'única manera de garantir que els buròcrates no carreguen la crisi sobre els treballadors per a mantenir els seus privilegis i la corrupció és instaurant el control obrer en les empreses i substituint l'actual Estat burgès per un Estat basat en consells de treballadors, consells comunals, etc., formats per delegats elegibles i revocables per la classe obrera i la resta dels explotats.

Com primer pas, els comptes de l'Estat i de totes les empreses públiques han d'obrir-se a la inspecció d'aquests consells i dels sindicats revolucionaris. Els treballadors han de participar en la gestió de les empreses, així com en qualsevol decisió respecte a retallades de despeses, estalvi, etc.

Per a combatre el sabotatge econòmic i desproveïment, el govern ha intervingut diverses empreses del sector alimentari i anunciat noves nacionalitzacions. Aquestes mesures han estat acollides entusiàsticament per les masses. Els marxistes donem suport aquestes nacionalitzacions. Al mateix temps, expliquem que per a assolir plenament els seus objectius no poden quedar limitades a una sola empresa o sector, sinó que han d'estendre's al conjunt de l'economia i anar acompanyades del control obrer i popular. Cal expropiar la banca, les empreses fonamentals i la terra i posar-les en mans de la classe obrera i els camperols, així com decretar el monopoli estatal del comerç exterior. Això permetria planificar democràticament l'economia en funció de satisfer totes les necessitats socials.


‘Economia mixta' i ‘socialisme petrolier'

Durant els últims anys, els reformistes han venut al president Chávez i al conjunt del moviment bolivarià la idea que és possible construir el que ells denominen una "economia mixta". En realitat una economia que segueix sent capitalista però en la qual l'Estat intervé, controla i regula alguns sectors considerats "estratègics", però empreses i sectors sencers continuen en mans d'empresaris privats. Aquestes polítiques van dur al desastre a Xile i Nicaragua però segons els reformistes a Veneçuela, gràcies al petroli, seria diferent.

No obstant això, abans fins i tot que la crisi internacional copegés a Veneçuela, la realitat feia miques el miratge del anomenat "socialisme petrolier". La incapacitat dels capitalistes per a desenvolupar les forces productives, combinada amb el sabotatge, han fet fracassar tots els plans per a industrialitzar el país: cooperatives, nuclis de desenvolupament endogen, empreses de producció social...

El paper de la classe obrera

La crisi significa menys diners disponibles per a unes importacions més cares. El risc que els preus es disparin més i creixi el desproveïment és evident. Aquesta és una de les raons que han empès a Chávez a intervenir i nacionalitzar empreses. Encara que els reformistes insisteixen que aquestes mesures són excepcionals, els sectors més intel·ligents de la burgesia estan preocupats. Com explicava un d'ells, les intervencions i nacionalitzacions poden desencadenar una espiral incontrolable i amenaçar al capitalisme en el seu conjunt.

L'intent dels capitalistes i buròcrates de fer pagar els plats trencats de la crisi a la classe obrera està provocant ja una resposta dels treballadors. Les ocupacions de Vivex i Mitsubishi, dirigides per camarades de la Corriente Marxista Revolucionaria (CMR) amb mètodes genuïnament revolucionaris, s'han convertit en punt de referència per a moltes altres empreses i sectors. Però això només és l'inici. La classe obrera buscarà un camí revolucionari per a arribar amb èxit la lluita pels seus drets. És imprescindible una política revolucionària que desenvolupi sindicats revolucionaris de nou tipus (com han fet els camarades de Vivex i Mitsubishi), basant-se en les assemblees de treballadors i vinculant les reivindicacions econòmiques i socials dels treballadors amb la defensa de la revolució, el manteniment i millora de les missions i altres despeses socials, l'obertura dels llibres de comptes de les empreses per a exercir el control obrer i el desenvolupament dels consells de treballadors.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA