Frenar les maniobres de frau de la dreta, per un pla d'acció i una vaga general!

En una de les eleccions més disputades de la història recent del Perú, el candidat de l’esquerra Pedro Castillo ha guanyat la Presidència. Amb el 100% de les actes de votació processades i el 99,56% comptabilitzades, Castillo sumaria 8.817.280 vots, el 50,17% de sufragis emesos. La seva rival, l'ultradretana Keiko Fujimori, obtindria 8.756.882 vots (49,82%), 60.398 vots menys.

Tot i que aquesta diferència ja és insalvable, Fujimori i un sector de la classe dominant han pressionat perquè no es proclami guanyador a Castillo i s'anul·lin els resultats de 808 taules (200.000 vots) on aquest guanya clarament, en un intent descarat de robar la seva victòria al poble.

Castillo, un mestre rural que va destacar com a dirigent de la vaga de professors que va sacsejar el país el 2017, va iniciar la campanya per a la primera volta amb menys d’un 2% d'intenció de vot. A mesura que denunciava els privilegis i corrupció de la classe dominant i proposava acabar amb la constitució imposada per la dictadura fujimorista del 1993, augmentar els pressupostos en salut i educació, desenvolupar una reforma agrària, incrementar la intervenció estatal en l'economia o parlava de nacionalitzar els recursos miners i gasífers, el seu suport es va incrementar meteòricament.

El moviment de masses en suport a Castillo forma part de l'ascens revolucionari i el gir a l'esquerra que viu Llatinoamèrica. La seva victòria representa un dur revés per a l'oligarquia peruana i l'imperialisme nord-americà, que han invertit recursos milionaris donant suport a Fujimori i han desencadenat la major campanya de terror, monopoli informatiu a favor de la seva candidata, maniobres i intents de frau, vista al país andí en les últimes dècades per impedir un Govern d'esquerres.

La mobilització de les masses derrota la campanya de terror de la burgesia

Durant dos mesos, diaris, emissores de ràdio i canals de televisió han dedicat tots els seus espais (polítics, d'entreteniment i fins i tot retransmissions esportives) a sessions d'odi contra Castillo. Els desprestigiats partits polítics del règim, bisbes i pastors evangèlics més reaccionaris, empresaris, intel·lectuals, models, actors, esportistes, han aparegut a tot arreu cridant a "triar bé", "parar el comunisme" i "que Perú no sigui una altra Cuba o Veneçuela ".

La mà negra dels serveis secrets també va fer campanya. Quinze dies abans de l'elecció, un misteriós atemptat terrorista assassinava 16 persones a les regions del Vraem, un bastió de Castillo. Atribuït a Sendero Luminoso (SL) –grup guerriller els mètodes sectaris dels quals van provocar un rebuig massiu entre els camperols durant els anys 80 i que el mateix Estat peruà considera desarticulat–, l'atemptat es produïa després de mesos de calúmnies acusant a Castillo de vincles amb SL, que han estat desmentits reiteradament.

La tàctica d'identificar l'esquerra amb Sendero Luminoso ha estat utilitzada durant dècades per la classe dominant per desprestigiar-la i aïllar-la, especialment a les zones mineres i camperoles. En aquesta campanya ho han fet amb força redoblada, però sense èxit: Castillo arrasa en aquestes regions, amb suports del 70 i fins i tot el 80%.

Foto1
"Durant dos mesos, periòdics, emissores de ràdio i canals de televisió han dedicat tots els seus espais a sessions d'odi contra Castillo"

Un cop més, la mobilització massiva i decidida dels oprimits, a les urnes i als carrers, ha estat el factor clau per fer saltar pels aires els plans de la classe dominant. El nombre de vots aconseguit per Castillo representa el major aconseguit per cap candidat en la història peruana. Una vegada que el recompte oficial va evidenciar que arrasava a les regions més pobres de l'interior del país, que augmentava el seu suport als barris obrers i populars de Lima respecte a la primera volta i, per tant, li donava la victòria, van començar les maniobres per arrabassar la victòria al poble.

Centenars de milers de treballadors i camperols han respost immediatament a aquestes maniobres, acudint als centres de votació per garantir que els seus vots eren comptats i transmesos, i marxant des de la perifèria de Lima i l'interior al centre de la capital per acampar davant l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) en defensa dels resultats.

Després de retardar durant dies el recompte, esperant que el vot dels residents a l'exterior (favorable a Fujimori) igualés el resultat prou per organitzar algun tipus de frau, l'ONPE, dirigida per un personatge vinculat històricament al fujimorisme, segueix negant-se a proclamar oficialment guanyador a Castillo. Intentant imposar des dels despatxos i les casernes el que no ha aconseguit a les urnes, Fujimori convocava el dimecres 9 de juny manifestacions davant l'ONPE i el Comando Conjunt de les Forces Armades.

Organitzar una vaga general i impulsar comitès d'acció per defensar la victòria

La polarització als carrers està aguditzant les divisions al si de la classe dominant. Temorosos que l'actuació de Fujimori pugui desencadenar una insurrecció com la que va sacsejar el país el novembre del 2020, un sector de la burgesia va marcar distàncies amb Fujimori i fins i tot semblava buscar la manera de treure-se-la del mig per evitar una escalada al carrer. El dijous 10, la Fiscalia activava una sol·licitud de presó preventiva contra la líder ultradretana per diverses acusacions de corrupció pendents. Hores després es filtrava que el president en funcions, Francisco Sagasti, es dirigia a Mario Vargas Llosa, que ha donat suport a Fujimori, per intentar desactivar la tensió al carrer.

No obstant això, un altre sector de l'oligarquia peruana i de la dreta llatinoamericana veu amb pànic els efectes d'una victòria electoral que, tal com s'han desenvolupat els esdeveniments, és el producte de l'acció directa i mobilització des de baix de les masses peruanes. Temen no tant a Castillo, sinó al poderós moviment de masses que l'ha fet pujar, i que voldrà que compleixi les seves promeses per a resoldre els problemes urgents de poble. Aquesta és la raó que expresidents com Uribe, Aznar i altres representants dels sectors més reaccionaris de la classe dominant hagin demanat que no es proclami a Castillo.

Aquesta divisió en el si de la burgesia peruana perllonga una crisi que porta temps oberta i que es va aguditzar després de la insurrecció del novembre de 2020. Aleshores va caure el govern de Manuel Merino i la classe dominant es va veure obligada a convocar les actuals eleccions presidencials. El seu objectiu era, precisament, intentar recompondre i estabilitzar la situació. Han obtingut un fracàs que reflecteix la debilitat del capitalisme i la classe dominant andina.

La decisió d'ajornar la proclamació de Castillo com a president, amb l'excusa que els tribunals han de decidir sobre l'anul·lació sol·licitada per Fujimori, significa en la pràctica impedir que la voluntat majoritària del poble es porti endavant mentre els diferents sectors de la classe dominant negocien entre bambolines una sortida d’esquenes i contra ell.

Foto1
"Ajornar la proclamació de Castillo com a president fruit de l'anul·lació sol·licitada per Fujimori, significa en la pràctica impedir que la voluntat majoritària del poble es porti endavant"

Castillo i els dirigents dels sindicats i les organitzacions d'esquerra que li donen suport han de rebutjar amb contundència aquesta maniobra. Basant-se en l'enorme força mostrada per les masses han de convocar ja una vaga general i mobilitzacions de masses a tot el país exigint que es reconegui la seva victòria. Alhora cal impulsar la formació de comitès i assemblees en defensa el resultat electoral, que a més d'organitzar aquesta lluita unifiquin totes les reivindicacions obreres i populars per portar-les a la pràctica des del Govern.

De fer-ho així, totes les resistències de la ultradreta fujimorista i de sectors de l'aparell de l'Estat podrien ser escombrades ràpidament, i enfortiria la confiança de les masses peruanes en les seves pròpies forces. Si, per contra, Castillo accepta aquesta maniobra, intentant presentar-se com a garantia d'estabilitat davant els mercats, cometrà un error molt greu. Mai convencerà als oligarques i a l'imperialisme de res, però sí que pot desmobilitzar i confondre sectors de les masses que avui li donen suport i estan disposats a demostrar-ho als carrers. A més, amb aquesta actitud renunciaria a arribar amb un missatge clar i decidit a altres capes que, encara que s'han abstingut, votat nul o blanc o fins i tot donat suport a Fujimori, podrien ser guanyades amb mesures socialistes, les úniques que poden fer front als seus problemes.

No hi ha terceres vies. O cedir davant els capitalista o aplicar un programa socialista

Si finalment la classe dominant es veu obligada a reconèixer la victòria del Perú Lliure, qualsevol negociació a esquenes del poble serà utilitzada per garantir que els dirigents renunciïn a qualsevol mesura que amenaci els privilegis de les elits. La brutal campanya de terror, sabotatge i intents de frau dels últims dies no serà res comparat amb les pressions que desencadenaran perquè un Govern de l'esquerra defraudi les esperances de les masses.

L’atapeït resultat electoral ja està sent utilitzat per sectors de la classe dominant, que semblaven inclinar-se per reconèixer la victòria de Castillo, per plantejar que "amb un país dividit al 50%" ha de renunciar a les propostes que no comptin amb el suficient consens i suport del parlament, on Perú Lliure serà la primera força però tindran majoria els partits del règim.

Acceptar aquestes pressions seria un camí al desastre. En el marc del capitalisme peruà és impossible resoldre cap problema del poble. Castillo i els dirigents del Perú Lliure estan sotmesos a pressions de classe contraposades i hauran de triar. O amb els milions de treballadors, joves i camperols que els hi donen suport per aplicar un programa socialista, acabant amb la misèria i explotació capitalistes; o cedir a les pressions de l'oligarquia, l'imperialisme i els sectors més reaccionaris de la societat, que ja estan mostrant el puny, exigint que retrocedeixin.

A aquest perill s'uneix el de les posicions reaccionàries que manté Perú Lliure: oposició al dret a l'avortament, al matrimoni entre persones del mateix sexe, els drets de la comunitat LGTBI o l'eutanàsia... O el plantejament de defensar la pena de mort en alguns supòsits per lluitar contra la delinqüència, o anunciar que expulsaran "a tots els estrangers que han vingut a delinquir" i "que es quedin només els que han vingut a treballar". Aquests plantejaments masclistes, homòfobs i xenòfobs obren la porta a la burgesia i la dreta per a dividir i enfrontar als oprimits i trobar punts de suport entre ells per als seus plans contrarevolucionaris.

Foto1
"Les posicions reaccionàries que manté Perú Lliure respecte alguns temes han dificultat mobilitzar encara més massivament a sectors que podien haver donat suport a Castillo en la segona volta"

Aquestes posicions reaccionàries han dificultat a Castillo mobilitzar encara més massivament a sectors que podien haver-li donat suport a la segona volta en les grans ciutats. A Lima, Keiko Fujimori aconsegueix 3.696.899 vots (65,70%) i Castillo 1.929.692 (34,29%).

El vot a Fujimori agrupa els sectors que s'han enriquit amb les polítiques neoliberals i a les capes més retrògrades de la societat, però molts altres dels seus votants són sectors de la classe mitjana i fins i tot de capes populars endarrerides que, encara que pateixen les polítiques de l'oligarquia, han estat afectades per la campanya de la por.

Encara que Castillo amplia el seu suport respecte a la primera volta –especialment en els barris més pobres, on ronda el 45%, mentre a les zones de classe mitjana aconsegueix menys del 25 o 20%– , podria haver estat molt superior si hagués defensat una política socialista conseqüent, plantejant que els immensos recursos actualment en mans dels banquers, terratinents, empresaris i les multinacionals passin a mans del poble treballador per planificar democràticament l'economia; augmentant els pressupostos en educació i sanitat, oferint vacunes i atenció sanitària a totes i tots; terra, ocupació, salaris i habitatge dignes...

Tot això entusiasmaria i mantindria mobilitzats als milions que ja donen suport a Castillo i sumaria a molts més joves, treballadors i camperols, i fins i tot a amplis sectors de les capes mitjanes que en aquestes eleccions s'han abstingut, votat blanc o nul o fins i tot a Fujimori.

Per un front únic de l'esquerra per lluitar per la transformació de la societat

Les i els activistes de l'esquerra anticapitalista, del moviment feminista, dels sindicats obrers i camperols, del moviment estudiantil, han d'impulsar un front únic de l'esquerra per participar en el moviment de masses que dóna suport a Castillo amb un programa genuïnament socialista i un pla d'acció que serveixi per lluitar contra qualsevol intent de descarrilar el moviment revolucionari de les masses.

La consigna de la convocatòria d’una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana, que defensen la majoria de dirigents dels sindicats i partits d'esquerra al Perú, lluny d'ajudar a combatre l'intent de desviar la lluita de masses als carrers cap al terreny del parlamentarisme burgès, ho facilita.

La primera tasca de l'esquerra és mantenir la mobilització als carrers i impulsar la seva organització des de baix, formant comitès d'acció unitaris la tasca immediata dels quals –juntament a la defensa del resultat electoral– sigui frenar qualsevol cop o maniobra que intenti escamotejar la victòria del poble .

Juntament a això cal exigir a Castillo i als dirigents del Perú Lliure que apliquin ja les propostes més a l'esquerra del seu programa sense cedir al xantatge dels capitalistes, començant per la nacionalització dels grans monopolis privats, la banca i el repartiment de la terra a la pagesia amb l'expropiació dels latifundis.

Castillo, després de les brutals pressions de l'oligarquia, parla d'una "economia popular de mercat". Aviat la realitat mostrarà que per a defensar el poble només hi ha un camí: arrancar la riquesa de les mans d'una minoria paràsita per enfrontar les urgents necessitats socials que no poden esperar.

Per descomptat, mentre dirigim el nostre rebuig contra l'oligarquia, Fujimori i la dreta, no podem renunciar a la batalla en defensa dels drets de la dona i la comunitat LGTBI, contra la justícia patriarcal, per la defensa incondicional dels drets ciutadans dels treballadors nascuts al Perú i a l'estranger... Castillo ha de rectificar i deixar d'explotar prejudicis sexistes, racistes i reaccionaris que no tenen res a veure amb l'esquerra.

Armats amb aquest pla d'acció i un genuí programa socialista dels treballadors, camperols i joves més combatius poden aconseguir el suport del conjunt dels oprimits i oprimides i obrir el camí a la lluita per la transformació socialista de la societat al Perú i a tota l’Amèrica Llatina.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01