Vaga de 24 hores a Ford-Almussafes (València)

La Conselleria de Treball va rebaixar el 26 de juny l'ERO (expedient de regulació d’ocupació) de Ford aprovat el maig. Si fins llavors l'empresa podia acomiadar temporalment fins a 1.100 treballadors, en funció dels seus interessos, ara, i almenys fins al setembre, seran menys de 300 els possibles afectats. Tanmateix, continua sent un escàndol que mentre s'aplica aquest expedient, l'empresa està augmentant els ritmes de treball i pressionant per fer hores extres. És més, la Unió Europea acaba d'aprovar les subvencions que per valor de 52 milions d'euros donarà el Govern central a Ford-Almussafes. Aniran destinades a la reestructuració de la factoria per produir els models Festa, Focus i C-Max. Ja està bé de subvencions públiques a una empresa amb beneficis multimilionaris que manté 300 treballadors en l'atur! Exigim la retirada immediata de l'ERO i la reinversió dels beneficis dels últims anys en l'empresa, o bé la nacionalització de la factoria sota control dels treballadors!
Des de la manifestació del 23 de maig contra l'ERO, i malgrat l'assetjament constant de l'empresa, s'han mantingut algunes accions (concentracions), per part dels tres sindicats minoritaris (CCOO, CGT i STM), i també s’ha organitzat la de nou formada Coordinadora d'Afectats (http://afectadosford.blogspot.com). Des del Sindicat d'Estudiants i Militant saludem que els propis afectats s'organitzin i participem a les reunions i accions de la Coordinadora, insistint en les idees de la unitat de la plantilla i la pressió cap als dirigents sindicals per dur a terme un pla seriós de lluita contra l'ERO.
El problema va més enllà de l'expedient actual, es tracta del futur de l'ocupació a la factoria i fins i tot, en determinat moment, del de la pròpia factoria. És significatiu que el dictamen de la UE aprovant aquesta subvenció argumenta que aquesta garanteix el manteniment de 5.000 llocs de treball! I què passa amb els més de 2.000 restants? No hi ha futur per a ells? Hem d'estar molt atents, ells estan intentant que qualsevol davallada de les vendes les pagui la plantilla, i fins i tot aprofitar la crisi econòmica -i la por de l'atur- per retallar drets i ocupació fixa.
En aquest sentit, hi ha una estreta relació entre aquest ERO i la negociació del conveni. L'empresa no va poder imposar un conveni que era un atac frontal a molts drets adquirits. Superant les pressions dels directius i les consignes dels dirigents ugetistes, la plantilla va dir no. Per això a Ford li ve molt bé l'ERO actual, per debilitar la nostra força, creant por i fent serir d'ostatge a centenes de treballadors. La conclusió és evident: és imprescindible la lluita de tota la plantilla per la retirada total de l'ERO si volem arrencar a la part empresarial un conveni digne. A més, la retirada de l'expedient crearia confiança entre els treballadors, i l'empresa tindria més difícil futurs EROs d'extinció de contractes.

La vaga de 24 hores

Considerem positiva la convocatòria, per part de la CGT, d'una vaga de 24 hores, per a la segona quinzena de juliol, si l'empresa no retira l'ERO abans del 4 de juliol. Aquesta convocatòria pot ser clau, si la preparem des de ja guanyant-nos el gruix de la plantilla, i les bases de CCOO (que s'oposa a l'ERO però no convoca cap mobilització) i UGT. Retirar l'ERO exigeix la màxima unitat de la plantilla. A l'empresa li encantaria aïllar els treballadors més combatius, de la resta de companys. En aquesta tasca, desgraciadament, s'ha embarcat la direcció d'UGT. Aquesta, després d'arribar a un acord de conveni amb l'empresa clarament regressiu (acord rebutjat en referèndum), està recolzant l'ERO (amb l'argument que 'protegeix els treballadors'!) i fent una campanya contra la resta de sindicats (que culpa de tots els mals de la plantilla).
La forma de contrarestar la divisió i la sensació de debilitat davant de l'empresa, l'aïllament, és convocar una assemblea de tots els treballadors. L'assemblea realitzada a finals de març, prèvia al referèndum del conveni, va ser enormement positiva i va animar tots. Per què no repetir-la i estendre-la? Fer una crida a tots els treballadors, independentment del sindicat al que pertanyin, a participar en l'assemblea, discutir la proposta de vaga i votar-la seria la millor forma d'unir la plantilla, o almenys d’un sector important, amb una proposta de lluita lliurement assumida.
Finalment, una clau és estendre la lluita més enllà dels reixats del recinte. Molts treballadors sofreixen EROs, molts companys són acomiadats de contractes i auxiliars, o no renovats, i miren de reüll què fan els de la Ford. És necessari aprofitar la nostra força estenent la mobilització, contactar amb altres empreses en lluita, amb Comitès d'empreses on s'intenta imposar expedients, i donar la idea de coordinar-se i d'organitzar accions conjuntes, amb una perspectiva: una vaga general del metall al País Valencià, contra els expedients i el retall de drets laborals, per convenis dignes. Els nostres companys del metall de Pontevedra província ens marquen el camí. En aquest sentit, seria enormement positiu estendre la convocatòria el més possible, especialment a les empreses auxiliars i de components, amb una reivindicació molt clara: ja n'hi ha prou de EROs!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01