Els treballadors de TMB Autobusos (Transports Metropolitans de Barcelona) van iniciar dijous 22 de setembre una vaga que s'ha prolongat fins el dia d'avui. Reclamen, entre altres coses, una pujada salarial que mantingui el poder adquisitiu davant de la inflació del 10%. En la nota del 20 de setembre, signada per tots els sindicats presents al comitè d'empresa (ACTUB, CGT, SIT, CCOO i UGT) reivindiquen que “els salaris han de pujar com a mínim igual que l'IPC”.

Davant les mentides i les provocacions de l'empresa, lluitar és l'únic camí

La vaga, votada en assemblea massiva per centenars de treballadors, va començar amb 24 hores d'aturada i un seguiment total, continuant amb aturades parcials de dues hores a cada torn que està resultant tot un èxit. La massivitat dels piquets mostra la disposició a lluitar i indignació amb l'actitud de la presidenta de l'empresa, Laia Bonet (tercera tinent d'alcalde, regidora de mobilitat i dirigent del PSC).

La direcció de TMB argumenta hipòcritament que mantenir el poder adquisitiu és “maximalista” i vulnera la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que limita l'increment salarial a empreses públiques aquest any a un ridícul 2%. Però “van oblidar” aquest argument quan es van apujar els seus salaris un 7%, tal com denuncia Juan Ramiro García, representant de CGT al Comitè.

TMB intenta sabotejar la vaga desgastant els treballadors. Està imposant serveis mínims abusius, superant fins i tot allò pactat amb el Govern, i no notificant-los fins a poques hores abans de començar el torn. A més, ha ordenat retirar pancartes informatives de la vaga. El tinent d'alcalde i màxim dirigent del PSC barceloní, Jaume Collboni, ha atemptat fins i tot contra la llibertat d'expressió dels treballadors, ordenant esborrar pintades i retirar cartells en què difonen la vaga i critiquen la seva companya de partit Bonet.

TMB també té un deute de 25 milions d'euros amb la plantilla per un “error comptable” en les actualitzacions de nòmines entre el 2003 i el 2021. L'empresa planteja abonar aquest deute mitjançant dies de descans però la seva proposta no compensa ni la meitat del que es deu.

El conveni fa 10 mesos que està bloquejat per l'empresa, cosa que plou sobre mullat. L'any passat ja hi va haver pròrroga del conveni i fa dos anys que està paralitzat. Els treballadors denuncien de manera reiterada un problema greu de gestió de l'empresa. La mateixa Inspecció de treball reconeix que més del 40% dels conductors tenen sobrecàrrega de feina, cosa que està provocant danys importants a la seva salut i afectant la qualitat del servei. Per tots aquests motius els treballadors han dit prou.

L’Ajuntament d’Ada Colau es posiciona amb l’empresa

L'actitud de l'Ajuntament de Barcelona, ​​amb l'alcaldessa Ada Colau (BCN En Comú) i el primer tinent d'alcalde Jaume Collboni (PSC), és deplorable. El 21 de setembre, vigília de la vaga, Ada Colau es mostrava confiada que s'aixecaria la vaga després de mantenir converses amb la Laia Bonet, presidenta de TMB. Colau no es va reunir amb els treballadors i va rebutjar informar de la reunió amb Bonet per ser “confidencial”.
Aquell mateix dia declarava: “la vaga és absolutament legítima, però desproporcionada. TMB ha fet tots els esforços possibles per desconvocar-la. No és proporcional, en un context on tothom ha fet el màxim esforç i ha realitzat propostes de millora, que igualment es convoqui la vaga i els treballadors s'aixequin de la taula”.

Aquestes declaracions demostren que l'Ada Colau està arribant molt lluny en la seva política de gestionar el sistema, cedir a les pressions dels empresaris i separar-se de la classe obrera. Mantenir bloquejada la negociació durant 10 mesos, deure salaris des del 2003, que la direcció de TMB s'incrementi un 7% els seus abultats salaris mentre exigeix ​​als treballadors i treballadores conformar-se amb un miserable 2%, és “el màxim esforç”?

Colau assumeix els arguments de l'empresa, acusant els treballadors de plantejar exigències per sobre del límit pressupostat, utilitzant arguments falsos propis dels empresaris com que mantenir el poder adquisitiu pot tenir conseqüències nefastes al servei. Ada Colau, ex portaveu de la PAH, pretén posar els usuaris en contra dels treballadors en vaga! És una absoluta vergonya! Però l'Ajuntament ha mirat cap a una altra banda durant 10 mesos de bloqueig de la negociació i vulneracions i incompliments laborals per part de l'empresa, i mostra una actitud complaent amb la privatització de serveis com amb el tramvia de la Diagonal.

Com altres lluites protagonitzades per treballadors d'empreses que depenen de l'Ajuntament de Barcelona (Metro, Betevé, SAD, 010), aquest no només no aporta solucions sinó que carrega contra els treballadors i treballadores. I l'actitud pel que fa al sector privat que gestiona serveis essencials no és millor. El darrer cas: negar-se novament a municipalitzar el servei de neteja de la ciutat.

Estendre la lluita i guanyar el suport del conjunt de la classe obrera

Des d'Esquerra Revolucionària i Sindicalistes d’Esquerra donem un suport total a la vaga dels treballadors de TMB. En aquest context d'inflació desbocada, que colpeja tots els treballadors i treballadores, aquesta lluita es pot convertir i ha de convertir en punt de referència pel conjunt de la classe obrera.

Un cop més, la plantilla de TMB està mostrant les seves poderoses tradicions de lluita. Encara ressona a la memòria la històrica victòria de la lluita dels “Dos dies”. Els treballadors són conscients que només s’avança lluitant. En la nota del 20 de setembre, els sindicats criden la ciutadania a recolzar-los i animen a lluitar perquè cap treballador perdi poder adquisitiu.

Aquest és un punt clau. Per guanyar la lluita cal desplegar la màxima força, organització i mobilització, guanyant el suport i la simpatia del conjunt de la classe obrera barcelonina. Cal organitzar piquets informatius repartint fulls massivament a la població, difonent les reivindicacions de la vaga i combatent les mentides de l'empresa, i convocar una gran manifestació a Barcelona, ​​apel·lant als moviments socials, moviment veïnal, sindicats, organitzacions i partits d'esquerra i mobilitzant el conjunt de la població. Organitzar una caixa de resistència per recollir suports econòmics i garantir el seguiment massiu de la vaga i la seva extensió i enduriment fins assolir la victòria.

Com mostra l'experiència d'altres vagues recents (Mercedes Benz a Vitòria, vagues del metall a Cantàbria, Biscaia o Araba, la lluita impressionant de les treballadores del SAD a Astúries, les mobilitzacions dels professors a Catalunya) la lluita serà dura. Les empreses estan pressionant durament per carregar la crisi sobre els treballadors i no cedir un pam. Però entre els treballadors i les treballadores creix el convenciment que lluitar és l'única alternativa.

La pèrdua de poder adquisitiu i atacs que pateixen els treballadors de TMB Autobusos és la mateixa que patim els treballadors i treballadores de moltes altres empreses, començant per empreses públiques que gestionen diferents serveis municipals, dependents directament de l'Ajuntament o externalitzats. Cal estendre la lluita de TMB Autobusos a aquestes, començant amb els companys i les companyes de TMB Metro, que també pateixen els atacs de l'empresa i la desídia de l'Ajuntament. Donar continuïtat a la lluita, amb un pla per ampliar aquesta cada cop més si l'empresa no cedeix, buscant el suport del conjunt de la classe obrera i un pla per estendre-la a treballadors d'altres empreses amb reivindicacions i situacions similars, és el camí per obtenir la victòria.

VISCA LA LLUITA DELS TREBALLADORS DE TMB, PER UNES CONDICIONS DE TREBALL DIGNES!