Contra la privatització, les retallades i la precarietat. En defensa dels serveis públics!

Els sindicats ELA, LAB, CCOO, SATSE, STEILAS i ESK han cridat a totes les i els treballadors públics de la Comunitat Autònoma del País Basc a una vaga general el proper dijous 22 d'abril. Des d’Ezker Iraultzailea (Esquerra Revolucionària a Euskal Herria) manifestem tot el nostre suport a aquesta convocatòria. Es tracta sens dubte d'un gran pas endavant per unificar les forces de totes les lluites que en els últims mesos han pres els carrers per defensar els serveis públics d’aquells que pretenen fer negoci a costa dels nostres drets més bàsics.

És una necessitat urgent acabar amb la política conscient de retallades i privatització del Govern Basc del PNB i el PSE: acabar amb les condicions de temporalitat i precarietat a què sotmet aquesta administració a milers de treballadors fent-los fixos, crear els milers de llocs de treball públics necessaris en la Sanitat, Educació i en els serveis essencials i publificar immediatament tots els serveis subrogats i privatitzats, mantenint les plantilles i fent-los empleats públics.

El Govern Basc privatitza i la patronal es frega les mans

Tal i com reconeix el mateix Govern Basc, el sector públic a Euskadi té la major taxa de temporalitat de tot l'Estat espanyol i d'Europa. En Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, 4 de cada 10 treballadors i treballadores empleades públiques està en precari, 50.000 persones en total. Es tracta d'una situació de degradació i abandonament dels serveis públics que va acompanyada d'un procés generalitzat de privatitzacions en el qual el PNB s'ha dedicat en cos i ànima durant dècades.

Les i els treballadors de residències, de Haurreskolak, d'atenció a domicili, de menjadors, Osakidetza o Educació porten anys de mobilitzacions denunciant aquesta situació. La pandèmia no ha fet altra cosa que posar negre sobre blanc les conseqüències catastròfiques de la subrogació d'aquests serveis, la precarietat i les retallades: tant per als propis treballadors com per al conjunt de la nostra classe, que cada vegada té més dificultats per a accedir als serveis més bàsics com la sanitat, l'educació, l'atenció a dependents o les residències de gent gran en condicions dignes.

Foto1
“La pandèmia evidenciat les conseqüències catastròfiques de la subrogació dels serveis públics, la precarietat i les retallades, tant per als propis treballadors com per al conjunt de la nostra classe”

Per això moltes d'aquestes plantilles han sortit a la lluita els últims mesos a causa de la situació insuportable que estan patint. La sanitat basca –Osakidetza– va sortir a la vaga la darrera setmana de gener, a l'igual que el sector de cures i residències coincidint amb vagues a l'educació infantil, les Haurreskolak. Els passats 30 de març i 16 d'abril multitud de concentracions han aglutinat centenars de treballadors públics per tot el terrori. Sens dubte, tot això demostra la força del moviment i augura l'èxit de la vaga del sector públic.

El següent pas que necessitem: una vaga general de tots els sectors productius

Són precisament aquestes lluites les que han impulsat la convocatòria de la vaga general del sector públic convocada pel 22 d'abril. És un gran pas endavant, però la privatització dels serveis bàsics ha arribat tan lluny que per posar fi a la precarietat cal unir les forces dels treballadors del sector públic amb els dels serveis que han estat privatitzats, exigint la seva tornada al sector públic. La unificació de forces pot i ha d'anar encara a més perquè la precarietat i les lluites no afecten únicament el sector públic.

Els capitalistes estan aprofitant la situació oberta amb la pandèmia per arrasar amb els diners públics en forma d'ajudes milionàries, mentre llancen una ofensiva de retallades salarials i empitjorament de les condicions laborals dels treballadors. Després d'haver-se beneficiat dels ERTOs i els ajuts públics estan presentant EROs acomiadant treballadors fixos i amb drets i substituint-los per treball precari i subcontractes. Els seus plans per seguir pastant grans beneficis passen per una reconversió industrial amb més atacs i retallades i unes conseqüències terribles per a la classe treballadora.

La resposta dels treballadors no s'ha fet esperar: manifestacions d'empreses del sector aeronàutic, la lluita dels treballadors i treballadores de Tubacex, durament reprimides per l'Ertzaintza, les mobilitzacions a la Vall d'Ayala, la mobilització a Gasteiz convocada per 50 Comitès i altres col·lectius socials el 30 de gener, les concentracions de Mercedes Benz, residències, menjadors escolars i transport, les manifestacions a Sestao de milers de persones contra la desindustrialització del marge esquerre, etc.

La vaga del sector públic és una gran notícia. El següent pas ha de ser unificar i estendre la lluita encara més en una vaga general de tots els sectors productius, com vam fer el 30 de gener de l'any passat, per colpejar tots junts als que ens retallen, acomiaden i exploten i al Govern del PNB-PSE al seu servei. Cal reactivar els Comitès de Vaga que es van crear per a la Vaga General del 30 de gener de 2020 i elaborar un calendari de mobilitzacions ascendent, recuperar i ampliar les reivindicacions presentades per la Carta Social com la jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial, la derogació immediata de les reformes laborals del PSOE i de PP, salari i pensions mínimes de 1.200 euros mensuals, la reducció de l'edat de jubilació amb contractes de relleu, el dret a un habitatge públic digne, prohibint els desnonaments i expropiant els milers d'habitatges en mans dels bancs i fons voltor.

Per una alternativa revolucionària

La crisi que travessem no és quelcom conjuntural que deixapareixerà en uns mesos i tampoc els atacs que patim. Totes les nostres reivindicacions són perfectament possibles, però per aconseguir-les cal apostar per una alternativa revolucionària recolzant-se en la mobilització unificada de la nostra classe: municipalitzar i renacionalitzar els sectors, empreses i serveis privatitzats, expropiar els grans bancs i empreses de les mans dels capitalistes i posar-les sota el control democràtic de les i els treballadors, planificar l'economia d'acord amb les necessitats socials i no del lucre privat.

Necessitem una esquerra de combat, que confronti directament amb els que aixafen els nostres drets, que s'enfronti a l'autoritarisme i a la reacció als carrers, que garanteixi serveis públics de qualitat acabant amb la privatització.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària per lluitar per la transformació socialista de la societat!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01