Aquest brutal atac s'emmarca dins de la presentació dels Pressupostos Generals de 2013, que comporten un estalvi de 4.900 milions d'euros respecte als de 2012 [1], i que inclou també la disminució del nombre de funcionaris i noves retallades al seu salari [2], més privatitzacions, enduriment dels criteris per obtenir subsidis socials i de desocupació, etc. Coelho i el seu ministre de Finances, Vitor Gaspar, van tractar de justificar-ho amb el cínic argument de "crear ocupació" i apel·lant al “esforç de tots” per tirar endavant. Aquest descarat intent d'engany no va fer més que augmentar la indignació general desencadenant una resposta immediata dels treballadors i la joventut portuguesa. Un esclat social que va enxampar per sorpresa al govern, que va subestimar la capacitat de resposta de les masses després de mesos i mesos suportant constants retallades.

Després de gairebé any i mig des del rescat de l'economia portuguesa (78.000 milions d'euros en 3 anys) i de les mesures d'ajust aplicades pel govern de la dreta (PDS en coalició amb el CDS-PP) els únics resultats han estat una població cada vegada més empobrida  i una economia en profunda depressió, seguint el s passos de Grècia. En aquest període s'han destruït 300.000 llocs de treball, el salari mitjà s'ha situat entre els 700 i 800 euros i el salari mínim en 475 euros. Alhora, els impostos no han deixat d'augmentar, l'IVA es col·locava en el 23%, el transport públic s'ha disparat, anar al metge de capçalera costa 5 euros i 20 les urgències. Les retallades en la despesa pública han estat la tònica habitual així com les agressions a les condicions laborals: contrareforma laboral, eliminació de festius, augment de la jornada laboral per als treballadors del sector públic, eliminació de pagues extres als funcionaris i pensionistes, retallades en educació i sanitat públiques,... I el futur no és molt encoratjador. Segons les previsions de l’FMI, l'economia portuguesa es contraurà un 3% el 2012 (altres fonts parlen d'almenys el 3,5%) i un 1% el 2013 (uns altres, d'un mínim de l'1,5%), l'atur fregarà el 16% i, mentre, el consum intern cau gairebé un 6% en el que va d'any i els ingressos de  l'Estat estan pel terra. En aquest escenari, la decisió de la Troica després de la seva última visita al país ha estat, davant l'evidència que era impossible arribar a l'objectiu de dèficit del 3% en 2013, “suavitzar” els terminis. El 2012 es permetrà un dèficit del 5% del PIB (encara que es calcula en gairebé el 6% el dèficit per aquest any), el 2013 del 4,5% i es deixarà pel 2014 l'objectiu del 3%, cap canvi en una política de retallades que pretén que la crisi dels capitalistes la paguem els treballadors.

 

La major manifestació des de l'1 de maig de 1974

 

El dissabte 15 de setembre una marea humana del voltant d'un milió de persones, segons xifres de la pròpia premsa burgesa portuguesa, sortia al carrer en 40 ciutats lusitanes en una convocatòria a través de les xarxes socials, i a la qual es van sumar els partits d'esquerra i els sindicats, sota el lema: “Al diable amb la troica. Volem les nostres vides”, i en la qual els organitzadors van proposar una vaga general popular que pari per complet Portugal. A Lisboa van sortir al carrer 500.000 persones, que en arribar a la seu de l'Assemblea de la República cridaven: “els lladres estan aquí dins” i apel·laven a la policia a detenir als diputats; a Porto al voltant 150.000 manifestants corejaven: “Govern, dimissió!” o “Els carrers sense por!” alhora que es demanava una "Vaga Ibèrica ja!"; a Coïmbra unes 20.000 persones, entre les seves consignes: “Espanya, Grècia, Irlanda i Portugal la nostra lluita és la mateixa", i així desenes de milers més es manifestaven als carrers de Viseu, Braga, Setúbal, Aveiro, Guimaraes, Bragança, Évora, Vila Real... en la mobilització més important des del 1º de maig de 1974, immediatament després de la caiguda de la dictadura i del triomf de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril del mateix any. Una manifestació històrica, tant per la seva extensió i massivitat com per les seves conseqüències polítiques, en obligar al govern a retrocedir. Una primera i importantíssima victòria del moviment contra els plans de la burgesia, que posa de manifest la colossal força de la classe obrera i la joventut quan s'engega.

Després de la força demostrada el 15-S la següent cita per al moviment va ser el divendres 21 de setembre a les 18 hores, aquesta vegada enfront del Palau de Belém, seu del Consell d'Estat, convocat pel president Cavaco Silva per discutir les mesures anunciades, i on milers i milers de joves i treballadors van exigir la suspensió de les últimes mesures d'austeritat i la destitució del govern, al crit de "Cavaco, escolta, el poble està en lluita" o "FMI fora d'aquí".

La radicalització política que es viu a Portugal ha tingut la seva expressió també en fortes tensions dins de l'aparell de l'Estat. No és cap detall el comunicat fet públic després del 15 de setembre, de l'Associació de les Forces Armades portugueses (AOFA), signat pel seu president, el Coronel Manuel Martins Presó, en el qual s'afirma que “les tensions socials són molt greus i estan causant protestes i manifestacions” davant les quals “les Forces Armades de l'Associació d'Oficials reitera el seu compromís amb els militars que mai acceptarà l'ús de la repressió contra els ciutadans”. Assenyala a més, “Volem estendre la nostra més cordial solidaritat amb tots els portuguesos que sofreixen el pes dels terribles sacrificis que s'estan imposant (...) expressem la nostra solidaritat amb totes les iniciatives que serveixen per posar fi a les pràctiques abusives” i  rebutgen que “hàgim d'acceptar la imposició de sacrificis per aconseguir una suposada solució” que mai arriba i que sempre paguen els mateixos “mentre que al mateix temps, ja sigui a Portugal o en un altre lloc, s'acumulen riqueses sense límit, evitant que uns altres puguin obtenir salaris justs”.

 

Cap a una situació revolucionària

 

El temor a les conseqüències d'una explosió social amb un govern completament deslegitimat, intervingut i amb grans tensions internes (hi ha divisions en el PSD, amb membres que es van voler desmarcar de les últimes mesures, s'està esquerdant la coalició amb els seus socis de govern del CDS-PP i el PS ha retirat el seu suport, fins ara sense fissures, a les polítiques d'austeritat i als pressupostos del 2013) van portar a Cavaco Silva a maniobrar, convocant la reunió del Consell d'Estat. L'objectiu: tractar de contenir la situació, evitar que pogués desembocar en una crisi política oberta amb la caiguda del govern inclosa, caos econòmic, el moviment de masses al carrer i a l'ofensiva i obrint un escenari revolucionari amb conseqüències dins i fora de les fronteres portugueses, tant en el terreny econòmic com en el de la lluita de classes. Alhora, tractava de preservar la seva pròpia autoritat de cara a esdeveniments futurs, apel·lant al fet que “cal escoltar al poble”. Després de vuit llargues hores de reunió, de matinada, es feia públic un comunicat de la Prefectura del Govern en el qual planteja “estar disponible per a, en el marc de la concertació social, estudiar alternatives”. El govern havia de cedir a la pressió del carrer i el Consell d'Estat feia una crida al govern per realitzar “esforços per consolidar les finances públiques a fi que es millori l'ocupació preservant la cohesió social”, i recalcant que donaven per “superades les dificultats que podien afectar a la solidesa” de l'aliança de govern.

La burgesia portuguesa desitja que amb aquesta concessió pugui recompondre's un escenari d'estabilitat política i pau social, i intentarà basar-se en els dirigents de les organitzacions de l'esquerra reformista i sindicals per a això. Molt simptomàtic, en aquest sentit, va ser la reunió celebrada el 24 de setembre de Passos Coelho a la qual van acudir empresaris i sindicats per tractar de tornar a la normalitat i crear un clima d'unitat nacional per tractar d'aplacar el moviment i continuar amb l'agenda de la burgesia. El primer ministre portuguès va anunciar que hauria mesurades alternatives, entre elles una nova i important pujada d'impostos, especialment el de la renda, a més d'augmentar el de Patrimoni i el de transaccions financeres, en un intent de donar un toc igualitari. En qualsevol cas, les dificultats per a un govern ferit de mort estan aquí. Tant la CGTP com la UGT han rebutjat  l'increment d'impostos als treballadors, i el PS reitera el seu rebuig a recolzar els pressupostos del 2013. Les pròpies paraules de Coelho al final de la citada reunió mostren el límit que tenen: “La proposta ha de ser acceptada també pels nostres creditors internacionals. Portugal es troba en una situació en la qual ja no té autonomia financera, per la qual cosa és indispensable que aquestes mesures siguin ben acollides per la troica” (La Vanguardia, 24/09/12). El consell de ministres extraordinari convocat el dimecres 26 per decidir les mesures es va allargar durant més de set hores, la qual cosa demostra les tensions i la crisi política que viu, i no s'ha volgut fer públic res més concret, en un intent d'evitar tornar a tirar més llenya al foc de la mobilització. I és que aquest mateix dissabte 29 de setembre està convocada per la CGTP una marxa a Lisboa contra les retallades, a la qual criden a participar tots els convocants de les mobilitzacions del 15 i 21 de setembre, i a la qual han anunciat la seva assistència militars i policies.

Hi ha un xoc d'interessos brutal, entre una minoria de paràsits i la immensa majoria de la societat portuguesa. El 8 d'octubre l'Eurogrup examinarà els comptes públics portugueses i al novembre la troica tornarà al país per determinar si continuen amb el desemborsament del següent tram del rescat. D'altra banda la victòria aconseguida per la lluita de masses ha estat una injecció de moral per als treballadors i joves de Portugal, que són plenament conscients que els atacs continuaran i que caldrà tornar a respondre. En aquest sentit, la manifestació del 29 de setembre serà no només un moment de celebració sinó un pas més d'una lluita que està totalment oberta i que afegirà pressió als dirigents sindicals i polítics de l'esquerra per a la convocatòria d'una vaga general per fer caure al govern.

Els efectes de la lluita a Portugal estan tenint un gran impacte a Grècia i a  l'Estat espanyol, on s'està produint un clar repunt de la mobilització contra la política de retallades. La lluita en el sud d'Europa està cada vegada més interconnectada i sens dubte tindrà un efecte expansiu en tota Europa. Visca la lluita de la classe obrera! Enfront de la catàstrofe social provocada pel capitalisme, per una Federació Socialista Europea!

 

 

[1] Una quantitat equivalent a al voltant del 25% de la massa salarial de tots els funcionaris portuguesos.

[2] Els interessos anuals que paga Portugal pel seu deute públic arriben gairebé als 9.000 milions d'euros, gairebé la meitat del que costa pagar als funcionaris, segons l'economista João Abel de Freitas.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01