Centenars de milers de persones van tornar a omplir els carrers aquest 25 d'abril per a celebrar la Revolució portuguesa i recordar la seva força, llegat i rellevància en la lluita contra la dreta i l'extrema dreta avui.
A Lisboa van participar més de 200.000 persones, a Porto més de 10.000 i molts altres milers en les principals ciutats, incloent-hi la de les illes. L'energia i combativitat dels participants era palpable, ja fossin membres de les centenars d'associacions, sindicats i organitzacions polítiques que hi van assistir o bé de petits grups d'amics i familiars. Tothom cridava a l'uníson: “Fascismo nunca mais!”.
Però més enllà de la celebració buida a la qual el règim vol limitar aquesta data, la classe treballadora i la joventut van tornar a sentir la necessitat de sortir als carrers i manifestar-se contra el perill de l'extrema dreta avui. El seu creixement suposa una amenaça real per a la classe treballadora en general i en particular per als immigrants, les persones del col•lectiu LGTBI, les dones i tots i totes les que lluiten per una vida millor.
Per això, i per segon any consecutiu, la manifestació a Lisboa no sols va ser multitudinària, sinó que fou més combativa i més polititzada que en anys anteriors. Es va exigir més habitatge, sanitat i educació per a tothom, igualtat de drets, la fi del genocidi sionista a Palestina i també de les guerres imperialistes.
La dreta i l'extrema dreta contraataquen
Cinquanta anys després de les primeres eleccions burgeses lliures i universals al nostre país, les amenaces als nostres drets s'han multiplicat des de la presa de possessió del govern de la dretana Aliança Democràtica (AD) i l'entrada al Parlament de 50 diputats feixistes de “Chega!”. L'exemple més clar és la campanya racista i de terror policial desfermada contra els habitants dels suburbis de Lisboa i contra els treballadors immigrants, però també les crisis d'habitatge, sanitat i educació que aquest govern mai no podrà resoldre al nostre favor.
Enguany, el govern de l’AD va recórrer a una maniobra burocràtica per atacar el 25 d'abril. Invocant el període de dol nacional per la mort del Papa, l'Executiu i alguns municipis van cancel•lar les festivitats associades a la data. No és sorprenent que ho facin, donat l'odi que la burgesia i les elits nacionals tenen per la Revolució portuguesa, que va acabar amb el feixisme i va nacionalitzar la gran majoria de l'economia portuguesa, inclosos els bancs, els grans patrimonis i la gran indústria.
A més, l'actual govern —i el règim sorgit del cop contrarevolucionari del 25 de novembre del 1975— es troba extremadament còmode amb l'existència de l'extrema dreta, ja sigui dins o fora del Parlament. Prova d'això va ser l'atac que un centenar de neonazis d“Ergue-te” i del moviment “1143” van aconseguir dur a terme a Rossio (Lisboa) contra manifestants que celebraven el 25 d'abril. Cridant “Salazar!” (el dictador portuguès) aquesta banda de matons feixistes comptava amb la total passivitat i connivència de la policia, que es trobava a escassos metres del lloc però que els va deixar actuar lliurement i, a continuació, fins i tot va reprimir diversos joves antifeixistes. Finalment, i després d'enfrontaments entre els neonazis i la policia, van ser detinguts Mário Machado (1143) i l’exjutge Fonseca e Castro (líder d“Ergue-te”), però ràpidament van ser alliberats, és clar.
La tensió entre antifeixistes i neonazis havia augmentat des de primera hora de la tarda amb la planificació d'una manifestació islamòfoba a Martim Moniz. La PSP (Policía de Segurança Pública) i el govern eren plenament conscients de la situació, però van donar als feixistes carta blanca per a continuar intentant intimidar-nos i insultar els veïns. El perill que representen aquests grups és real i és sistemàticament ignorat pel govern de l’AD, que reconeix la seva utilitat per a atacar immigrants, persones queer i activistes de l’esquerra.
L'extrema dreta es derrota als carrers
El PS (Partit Socialista, socialdemòcrata) i els partits d'esquerra van criticar durament l'intent del govern de “cancel•lar” la celebració del 25 d'abril i van utilitzar la massivitat de la mobilització com un moment de campanya preelectoral per a les eleccions legislatives del pròxim 18 de maig.
El PS, que va aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat i que recentment va admetre haver fet marxa enrere en la Comissió Parlamentària d’Investigació sobre Spinumviva —el cas de corrupció que afecta el primer ministre i que ha estat el detonant de l'avançament electoral—, va aprofitar per a llançar un atac contra el primer ministre Luís Montenegro i l’AD, un brindis al sol que no els compromet en termes del seu programa. Pedro Nuno Santos va assistir a la mobilització i fer lloes als valors de la llibertat, la democràcia i la igualtat, però sense fer cap compromís polític en la seva implementació concreta en la vida de la població.
El PCP (Partit Comunista de Portugal) i el Bloco de Esquerda (coalició d’esquerres), o sigui, l'esquerra parlamentària reformista, ha perdut una nova oportunitat de mobilitzar els treballadors i els joves contra el perill de l'extrema dreta i de presentar un programa capaç d'enfrontar la seva violència. Un programa molt necessari, com ho confirmen els propis esdeveniments del dia. En canvi, es van limitar a assenyalar la necessitat d'augmentar el vot cap a les seves formacions com una finalitat en si mateixa.
Els comunistes revolucionaris d’Esquerda Revolucionária no defensarem l'abstenció a les pròximes eleccions legislatives perquè sabem que és necessari derrotar la dreta en les urnes. Però a nivell nacional i internacional, és cada vegada més evident per a una àmplia capa de la població que aquest sistema no té res a oferir-nos en la lluita contra l'extrema dreta i el feixisme. Aquest sistema alimenta i permet que aquestes forces proliferin i creixin amb total impunitat. Depèn de nosaltres, treballadors i joves antifeixistes, lluitar contra aquest perill als carrers.
Necessitem organitzar-nos als nostres espais, als nostres barris, llocs de treball i d'estudi, contra l'extrema dreta. Contra els seus atacs i violències i també contra la seva política d'intentar dividir els treballadors entre nadius i estrangers. Esquerda Revolucionária va participar en les manifestacions de Lisboa i Porto amb la nostra propaganda i defensant la necessitat de construir una esquerra combativa que lluiti contra l'extrema dreta i que aquesta lluita serà, abans de res, als carrers.
La resposta a aquests feixistes és la que vam donar: omplir els carrers per milers. Som molts més que ells i ho vam demostrar una vegada més!
25 de abril sempre! Fascismo nunca mais!
Necessitem construir una esquerra combativa!
Uneix-te a Esquerda Revolucionária!
