Vagues i manifestacions bloquegen el país mentre l’Exèrcit incrementa la repressió
Al novembre de 2020, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit liderat per la premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, amb un 80% dels vots i 396 d'un total de 476 escons, va arrasar en les eleccions capitalitzant el rebuig de la majoria de la població contra els militars. Aquests, amb el 7% i 33 escons, feien palès la seva àmplia falta de suport.
El passat 1 de febrer, al·legant un inexistent frau electoral, els militars van donar un cop d'Estat encapçalat pel cap de l'Exèrcit, el general Min Aung Hlaing. Aquest mateix dia va ser arrestada Aung San, juntament amb nombrosos ministres del Govern. Pocs dies després, les masses birmanes s'aixecaven desafiant els militars colpistes.
La junta militar al poder va declarar el passat 8 de febrer la llei marcial en diverses ciutats, va imposar un toc de queda entre les vuit del vespre i les quatre del matí i va prohibir les reunions de més de cinc persones.
El toc de queda ha estat des del primer moment desafiat per les masses birmanes. Els actes de desobediència civil dels primers dies es van convertir en manifestacions massives el cap de setmana i el dilluns 8 de febrer una gran vaga general paralitzava el país. Tot i les mesures repressives adoptades pels militars, les mobilitzacions han continuat estenent-se i nous sectors s’estan incorporant.
Els colpistes han mantingut una actitud expectant, aplicant una repressió selectiva, per intentar d'aquesta manera desactivar el moviment d'oposició al motí militar. Des del cop, més de 384 persones han estat detingudes, segons l'Associació per a l'Assistència de Presoners Polítics, sobretot durant detencions nocturnes. Però d'aquesta manera no han aconseguit el seu objectiu i tot sembla indicar que estan recorrent a mesures repressives més contundents.
El diumenge 14 de febrer, tancs i vehicles armats van ocupar els carrers de Yangon, la capital econòmica del país i d'altres ciutats i el servei d'internet va quedar suspès en tot Myanmar tota la nit. El mateix dia la policia i soldats van disparar amb escopetes d'aire comprimit per a dissoldre una manifestació a Mandalay, la segona ciutat del país.
En el moment de redactar aquest article, tot i el desplegament de tancs, centenars de persones han sortit aquest dilluns als carrers per protestar contra el cop.
Una història de cops i domini militar
La història de Myanmar és la història de constants cops i dictadures militars. L'exèrcit, que va dirigir el país amb una dictadura de cinquanta anys fins a 2011, ha reprimit a sang i foc qualsevol moviment que amenacés el seu ferm domini.
Així ho va fer en 2007 contra les massives mobilitzacions arran de la decisió de la Junta Militar de pujar un 500% el preu de la gasolina. Després d'aquest aixecament, el primer en 20 anys, el règim va intentar netejar la seva imatge establint un "full de ruta cap a la democràcia" custodiada i pilotada pels militars.
El 2008 van aprovar l'actual Constitució totalment antidemocràtica. Aquesta reserva a l'exèrcit el 25% dels escons al Parlament, els Ministeris d'Interior, Defensa i Fronteres i manté fora del control parlamentari el seu domini de l'economia nacional.
El 2011, coincidint amb una profunda crisi econòmica i l'impacte de la Primavera Àrab, el Tatmadaw (l'exèrcit birmà) va compondre, a través d'unes eleccions farsa un Govern "civil" d’exmilitars reconvertits en polítics organitzats en el partit “Unió, Solidaritat i Desenvolupament”.
En un context de crisi i sota la tutela militar, es van celebrar el 2015 les primeres eleccions en què es va permetre la participació de l'oposició política i la LND, va obtenir una clara victòria. No era la primera vegada, ja en 1990 Aung San havia guanyat els comicis, però l'exèrcit els va anul·lar amb un altre cop i la va mantenir en arrest domiciliari durant quinze anys.
Durant aquest període la fama internacional de Suu Kyi, que el 1991 va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau, va anar creixent potenciada pels governs imperialistes d'Occident que van veure en aquesta oposició "democràtica" una via per ampliar la seva influència en aquest país clau del sud-est asiàtic.
Les arrels del cop
Myanmar, amb un exèrcit de més de mig milió d'efectius, és un país militaritzat. La cúpula militar controla la política, l'economia i tots els aspectes de la vida social. Posseeix centenars de llicències d'explotació, entre elles les de les mines de robins i jade (el valor del qual suposa gairebé la meitat del PIB nacional), així com bancs, cerveseres i cadenes d'hotels.
A través de dos conglomerats militars, Myanmar Economic Holdking Limited (MEHL) i Myanmar Economic Corporation (MEC), dominen més d'un centenar d'empreses que tenen llaços amb altres 44 empreses estrangeres, el valor dels quals s'estima en diversos milers de milions de dòlars.
Min Aung Hlaing –el cap del cop– supervisa personalment aquests negocis que han enriquit obscenament a la seva família. La LND ha estat còmplice d'aquest espoli de la riquesa nacional, la corrupció i el maltractament al poble birmà, amb especial acarnissament cap a les 135 minories ètniques que poblen el país, i ha buscat constantment arribar a acords i pactes amb els militars.
Des del 2015 han conviscut harmoniosament al Parlament mantenint intacte el poder dels generals. La pròpia Suu Kyi va donar suport de forma decidida a l'exèrcit davant les denúncies de nombroses organitzacions humanitàries internacionals del genocidi perpetrat per aquest contra el poble Rohingya, la minoria musulmana. A causa d'això Amnistia Internacional, el Museu de l'Holocaust dels Estats Units i fins a la UE, li han retirat les distincions que per la seva "tasca humanitària" li havien atorgat.
Malgrat aquesta total connivència per part de Suu Kyi i el LND, el temor al contagi dels aixecaments de les veïnes Tailàndia i Indonèsia, la profunda crisi econòmica que travessa el país, i l'ascens de vagues dels últims anys de la jove i poderosa classe obrera birmana han encès totes les alarmes a la cúpula de l'exèrcit que ha optat pel cop d'Estat.
La situació de les masses birmanes i l'ascens del moviment obrer
Myanmar té una de les rendes per càpita més baixes del món malgrat els seus extraordinaris recursos naturals: jade, gemmes, robins, fusta de teca, petroli i gas natural entre d'altres.
Els baixos costos laborals s'han convertit en el gran atractiu per a les inversions estrangeres que han donat lloc a una creixent classe obrera en un país que fins fa poc era eminentment agrícola. La indústria i els serveis suposen ja més del 70% del PIB i la població urbana no para de créixer. En Yangon, l'escenari principal de les protestes, es concentren més de cinc milions i mig d'habitants i part important de les centenars de grans fàbriques tèxtils (s'estimen unes 400 en total) que amb salaris de 3 euros al dia produeixen per la nord-americana GAP o les europees Primark, H&M, Adidas, Mango o Inditex.
S'estima que actualment hi ha 500.000 treballadors en el sector, un 90% dones, que en els últims anys han protagonitzat dures vagues i s'estan format sindicats independents.
En un intent de tallar aquest procés, la patronal ha utilitzat l'excusa de la pandèmia per a reprimir salvatgement. Així ho reflectia la carta que treballadores de dues fàbriques de Myanmar que treballen per a Inditex, Huabo i Rui-Ning, van dirigir el passat juny a Amancio Ortega: “Saber que el seu avió privat de 45 milions podria pagar 41.000 vegades els nostres salaris anuals és tranquil·litzador. Segurament un home amb tals riqueses no necessita beneficiar-se de la pandèmia global aixafant els nostres sindicats... L'administració ha justificat les seves accions utilitzant el coronavirus i les seves repercussions econòmiques com una excusa, però com pot això traduir-se en acomiadar només a membres del sindicat i al mateix temps fer que els treballadors no sindicats segueixin en els seus llocs de treball”.
Les vagues han continuat i en plena campanya electoral Suu Kyi es reunia amb representants de les treballadores comprometent-se a la millora de les condicions laborals i els salaris. Aquesta mateixa classe obrera és la que ha entrat en escena liderant les vagues i manifestacions contra el cop militar.
Els interessos i maniobres de l'imperialisme a la zona
Les diferents potències imperialistes amb interessos a la zona maniobren per rendibilitzar aquesta situació en benefici propi. El sud-est asiàtic és un altre dels escenaris de la pugna entre els EUA i la Xina per l'hegemonia mundial. La recerca d'una major influència a la zona està darrere de les hipòcrites condemnes al cop i amenaces de sancions econòmiques de Biden i la UE.
Per la seva banda la Xina, primer soci comercial del país amb el qual comparteix una frontera de 2.000 km, manté una vigilant actitud de "no ingerència". El gegant asiàtic ha fet grans negocis amb civils i militars. Amb la Junta Militar va signar en el seu dia importants acords comercials en el marc del pla "noves rutes de la seda". Amb Suu Kyi al Govern els negocis van continuar a través de megaprojectes com la creació d'un corredor econòmic Xina-Myanmar per aconseguir un accés directe a l'oceà índic, línies ferroviàries, centrals elèctriques, un port d'aigües profundes i un projecte de desenvolupament urbà per la gran ciutat Yangon.
Si bé des de l'any 2011 s'ha registrat una caiguda d'adjudicacions a empreses xineses a favor d'empreses europees i nord-americanes en camps com l'energia o les telecomunicacions, l'imperialisme occidental segueix lluny dels sectors de les matèries primeres i recursos naturals controlats pel exèrcit, pel que la seva capacitat de pressió a través de sancions econòmiques és bastant limitat, en contrast amb la posició privilegiada de la Xina.
Només la independència de classe pot acabar amb segles d'opressió
Mentre la direcció del LND fa crides abstractes a la protesta i al respecte de la llei sense organitzar absolutament res, és l'acció independent de les masses la que manté la consolidació del cop en entredit.
L'entrada en escena de la classe obrera ha unificat al moviment per sobre de les divisions sectàries atiades durant dècades conscientment pels militars.
Els i les treballadors de la confecció van convocar i van dirigir les protestes del dissabte 6 de febrer mobilitzant a milers de treballadors des de les zones industrials de Yangon. Aquesta mateixa classe obrera va protagonitzar dilluns una gran vaga general que va paralitzar el país. Als carrers es crida fora la dictadura, fora la Constitució, fora els militars!
La classe obrera marca el camí. L'experiència ha demostrat clarament que el LND no és cap alternativa. Durant tots aquests anys s'ha revelat com un fidel col·laborador i còmplice del criminal domini polític i econòmic de la cúpula militar.
Els esdeveniments s'estan desenvolupant amb gran rapidesa i el seu resultat no està, ni de bon tros decidit. El cop pot ser derrotat. La massiva resposta de la classe obrera i el jovent birmà al motí militar no entrava en els càlculs de l’Exèrcit i davant la força i decisió de les mobilitzacions encara no s'han decidit a intentar tallar-les d’arrel reprimint a sang i foc.
L'oposició al cop està adquirint una important força i extensió. La tasca dels oprimits i oprimides de Myanmar és clara: per acabar amb el domini militar i amb la tirania és necessari acabar amb el sistema que els sustenta i alimenta, el capitalisme. Només la classe obrera birmana armada amb el programa de la revolució socialista podrà posar fi a dècades de repressió i explotació i aconseguir una democràcia plena.
