Fora Milei, les seves retallades i atacs!

Les manifestacions multitudinàries del passat dimarts en defensa de la universitat pública a l'Argentina han marcat un punt d'inflexió contra la "motoserra" de Milei. Són les majors protestes dels últims 20 anys i el reflex d'un creixent malestar contra una polítiques d'atacs i ajustos salvatges.

A la capital, Buenos Aires, les columnes d'estudiants, professors i treballadors es van concentrar al Congrés. Al voltant de les cinc de la tarda, la manifestació va començar a avançar cap a la Casa Rosada, la seu del Govern. La massivitat de la marxa era tal que desenes de milers ni tan sols van poder arribar a la Plaza de Mayo.

En els seus primers quatre mesos de mandat, Milei s'ha proposat posar el RIP definitiu a uns serveis públics ja molt colpejats. Ha paralitzat obres públiques, tancat organismes estatals, retallat jubilacions i salaris, i ara s’encrueleix contra el sistema de salut i educació. Però el poble argentí està més que disposat a impedir aquesta agenda reaccionària.

La Universitat pública sota atac

La formidable resposta de la classe treballadora i el jovent de la setmana passada (amb marxes a més de vint ciutats) és directament proporcional a la gravetat de la retallada pressupostària del president.

Com està afectant això? Universitats impartint classes a les fosques o a l'exterior per no poder encendre la calefacció, tancaments imminents per falta de recursos, el curs de prop de dos milions d'estudiants a l'aire... un exemple és el que passa a la Universitat de Buenos Aires, la més prestigiosa del país, que s'ha hagut de declarar en emergència econòmica. I és que el pressupost per a despeses de funcionament assignat a dia d’avui ha patit una retallada en termes reals del 80%. En breus no es podran pagar les factures de la llum, s'hauran de deixar d'utilitzar els laboratoris per a les pràctiques en la majoria de carreres de les ciències de la salut, les biblioteques han de funcionar només mentre hi hagi llum diürna i els hospitals universitaris es clausuraran.

Per això, els salaris dels professors i del personal no docent també han caigut de forma estrepitosa. Amb una inflació del 300% interanual, el poder adquisitiu dels treballadors s'ha desplomat un 50% en quatre mesos, segons els sindicats, i la retallada universitària és del 70%.

La retallada també ha arribat als centres de secundària públics i el Fons d'Incentiu docent (amb el qual les províncies pagaven part dels sous als professors de la pública) queda eliminat. En paral·lel, el Govern ha posat en marxa un pla d'ajudes econòmiques destinades als pares que envien els seus fills a col·legis privats. Tot això mentre aquest Govern ultradretà negacionista de la dictadura parla d'adoctrinament, rentat de cervell i d'estudiants "atrapats a la urpes del socialisme".

Foto1
Milei va arribar a la presidència abraçat per tota l'extrema dreta mundial i llest per aplicar les polítiques que exigeixen els capitalistes argentins i l'FMI.

La mobilització social combativa: l'únic llenguatge que entén Milei

Milei va arribar a la presidència abraçat per tota l'extrema dreta mundial i llest per aplicar les polítiques que exigeixen els capitalistes argentins i l'FMI: mà dura contra els treballadors i joves. Es creia intocable. Però s'està emportant una lliçó de realitat i dignitat obrera i popular.

En poc menys de mig any, una vaga general el 24 de gener va tombar la Llei Òmnibus. El 8 de març, la Marea verda argentina va sortir a defensar-se contra els feminicidis i a deixar clar que el dret a l'avortament conquerit el 2017 després d'una rebel·lió de mesos, no es toca. Les marxes contra la impunitat de la dictadura, malgrat els intents del Govern per silenciar-les i de negar els assassinats comesos, van tornar a sacsejar l'escena.

La classe obrera i el jovent tenen força. Aquesta força cal organitzar-la en una nova vaga general que paralitzi l'educació, els serveis públics i el país per complet. Aquest és l'únic llenguatge que entén l'extrema dreta i els seus amos, els capitalistes.

La forma de vèncer la repressió i frenar Milei és l'organització i la lluita col·lectiva. El Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària enviem tota la nostra solidaritat i força als nostres germans i germanes argentines. La vostra batalla és la nostra. Estem convençudes que el Govern de Milei no caurà, sinó que el tombarem!