Rebel·lió de les bases chavistes contra la burocràcia

Després de la victòria del PSUV a les eleccions regionals del 10 d'octubre, conquistant la victòria a 18 estats (enfront dels 5 en què va guanyar la dreta pro-imperialista i contrarevolucionària de la MUD), la campanya electoral i les eleccions municipals del 10 de desembre han suposat una nova derrota per a la dreta però han confirmat també que, en el si del moviment chavista, hi ha un profund malestar contra la burocràcia i un ambient molt crític amb les polítiques de pacte amb la burgesia i de gestió del capitalisme que està aplicant el govern de Nicolás Maduro.

Tot i haver obtingut la victòria en les eleccions a l'Assemblea Nacional de desembre de 2015, després de tres mesos de protestes violentes i accions terroristes mai abans vistes per la població veneçolana, com ara el linxament i crema de persones que es declaraven chavistes o es negaven a participar en les accions de l'extrema-dreta contrarevolucionària, la MUD va fracassar en el seu intent de prendre el poder. Tot i la galopant crisi econòmica, la hiperinflació generada pel sabotatge de la burgesia, la corrupció i les polítiques capitalistes de la burocràcia estatal, aquests mètodes van provocar el rebuig d'un sector significatiu de les masses. El resultat està sent un debilitament i divisions internes creixents en el si de l'oposició.

Això s'ha reflectit en els últims tres (3) processos electorals de l'any 2017. Milions de persones, encara que molt crítiques i descontentes amb les polítiques del govern, van participar en les eleccions a l'ANC desafiant el boicot, amenaces i atacs de la dreta i l'imperialisme. Aquest tancament de files ha continuat en les eleccions regionals i municipals. No obstant això, i tot i ser dominades totalment pel PSUV, en aquestes eleccions s'han desenvolupat diversos fenòmens interessants de rebel·lia interna. Molts d'ells ho van fer mostrant a més el seu descontentament, votant per candidatures chavistes crítiques amb la burocràcia i les polítiques de la direcció del Partit i el govern, per defensar un gir a l'esquerra.

Derrotar els mètodes burocràtics i bonapartistes impulsant el poder obrer i popular

Els exemples més destacats d'aquestes candidatures alternatives que han desafiat les oficials imposades per la maquinària del PSUV han estat la de l'ex ministre d'Indústria i Comerç, Eduardo Samán, al Municipio Libertador (Caracas) i el dirigent popular i diputat electe a l’Assemblea Nacional Constituent (ANC) Ángel Pardo al Municipio Simón Planas de l'Estat Lara. La candidatura d’Ángel Pardo va ser decidida per assemblees dels “comuneros” i moviments socials de base i recolzada per partits com el PCV, Moviment Tupamaro o el PPT, que donen suport al procés bolivarià però s'han mostrat molt crítics en l'últim període amb el gir a la dreta del govern. La candidatura de Samán era recolzada també pel PCV, PPT i diferents col·lectius de base i moviments populars de la capital. A causa de diverses mesures que va prendre contra l'acaparament d'aliments durant la seva gestió al capdavant del INDEPABIS, les seves declaracions contra els especuladors i propostes tals com limitar les patents i el poder de les multinacionals farmacèutiques, Samán és vist com un dirigent molt més a l'esquerra que Erika Faría, la candidata oficial del PSUV.

Davant del desafiament plantejat per aquestes i altres candidatures alternatives, i davant el malestar i decepció existents en les bases (que s’ha expressat en una alta abstenció -53%-), la burocràcia estatal i l'aparell del PSUV han desenvolupat una brutal política clientelar i populista . Trucades des d’oficines i organismes de l'estat a electors prometent bosses de menjar, amenaces de retirar el carnet de la pàtria (imprescindible per accedir a bosses de menjar a preus solidaris que reparteix l'estat a través dels CLAP) i tota mena de coaccions i maniobres d'un nivell que iguala, i en alguns aspectes fins i tot supera, a la quarta república, aprofitant-se fins i tot de la desmoralització i les necessitats alimentàries que pateix actualment el poble veneçolà.

Des de les eleccions regionals, es van donar prebendes, bosses de menjar i electrodomèstics que van ser repartits entre sectors de les bases amb l'objectiu de mantenir un control sobre elles i impedir que el malestar creixent amb la burocràcia s'expressi, la qual cosa ha suposat rebre crítiques per part dels sectors més combatius i avançats. En les eleccions municipals aquesta conducta ha estat superada. En un procés on s'observava poca afluència d'electors, es va estimular de forma manipuladora des del govern nacional, pel canal de televisió, la possibilitat d'un regal o tiquet d'alimentació de premi per haver sortit a votar, reproduint-se immediatament en totes les xarxes socials, generant ràpidament cua als punts vermells per escanejar el carnet de la pàtria i obtenir el regal del president. Samán i diversos partits que li donaven suport van denunciar la prolongació sense motiu de l'horari de votació mentre què des d'instàncies oficials es realitzaven trucades prometent prebendes a canvi de vots i s'utilitzava la maquinària del PSUV, governacions i ministeris per mobilitzar més votants cap als centres de votació.

En una enquesta feta pública un mes abans de les eleccions per una figura reconeguda del chavisme com Basem Tajeldine, la intenció de vot entre militants chavistes era del 71% a favor de Samán i només del 18% per a Faría. Després d'un mes de posar tota la maquinària de l'Estat i del partit en funcionament, amb les esmentades promeses i amenaces, el resultat final anunciat pel CNE concedeix més de 400.000 vots a Erika Faría i només 49.000 a Eduardo Samán, que hauria quedat tercer, per darrere del candidat opositor d'Avanzada Progresista.

Per un front unitari de l'esquerra crítica del chavisme! Organitzar la lluita contra el capitalisme, la burocràcia i la corrupció!

Aquestes polítiques burocràtiques aplicades per la direcció del PSUV poden convertir-se en el seu contrari. Continuar soscavant la moral de les bases que durant anys han donat suport al procés bolivarià, enfonsant en la misèria al poble, pot explotar-li a la cara a la burocràcia que ara es beneficia obertament d'aquesta situació. Un exemple han estat els resultats al Municipio Simón Planas, Estat Lara, on els resultats no van ser els esperats pel PSUV, i la victòria amb el 57,92% va ser per a la candidatura rebel d'Ángel Pardo amb el suport dels partits PCV, TUPAMARO i PPT entre d'altres, i de les “comunas” de la regió. Increïblement, el CNE va plantejar que la candidatura d'Ángel Pardo havia estat invalidada i "per motius administratius" va adjudicar la votació obtinguda pel candidat chavista crític al candidat oficial. Pardo, al costat del poble, ha decidit lluitar, tot i que el CNE i la direcció del partit no volen reconèixer-ho, pretenent imposar el seu candidat, i s'està produint una impressionant mobilització de la comunitat, tot i estar sent assetjada pels cossos militars de l'estat . Aquesta mobilització ha despertat tanta simpatia en les bases chavistes de la resta del país que ha obligat que dirigents reconeguts del PSUV com Elías Jaua hagin cridat a revisar el cas per evitar una major extensió del descontentament i que pugui cristal·litzar en el sorgiment d'una esquerra crítica del chavisme organitzada.

Des d'Esquerra Revolucionària considerem que s'obre una gran oportunitat perquè els sectors més combatius i conscients de l'esquerra puguin passar a l'ofensiva revolucionària, aprofundint en la creació d'un front ampli de lluita i fent una crida a l'actuació unitària de totes les organitzacions polítiques revolucionàries, per definir un programa de lluita que serveixi per agrupar la classe obrera, als moviments socials, “comuneros” i col·lectius de base, al moviment popular que lluita contra la burocràcia, amb un pla d'acció que permeti immediatament intervenir políticament en la solució dels principals problemes que afecten a la població.

Una de les lliçons que ens deixa aquesta campanya és que per lluitar contra la burocràcia no n'hi ha prou únicament amb presentar un programa o una candidatura alternativa. Cal actuar de manera decidida i organitzar un moviment que no es limiti al front electoral. No es poden plantejar les reivindicacions i la lluita al carrer com quelcom secundari, sinó tot el contrari: cal basar-se en la mobilització i l'organització del moviment des de la base per tal d’enfortir i fer exitós el desafiament a la burocràcia en un terreny com l'electoral, on els buròcrates compten amb l'avantatge del control de l'aparell de l'estat.

Una diferència que explica els diferents resultats de les candidatures alternatives de Pardo i Samán és que el primer, en un municipi més petit, no només va ser elegit per les “comunas” sinó que en estar en permanent contacte amb elles, basant-se en la seva mobilització i incorporant les seves reivindicacions més immediates, no va poder ser derrotat per la combinació de promeses i amenaces de la burocràcia. Al contrari. Aquestes només van provocar més malestar i indignació. La candidatura de Samán representava indubtablement un gran pas endavant per al moviment i va despertar expectatives entre els sectors més combatius i avançats però per enfrontar a una burocràcia disposada a tot per tal de defensar els seus privilegis era necessària una actuació més decidida i un programa molt clar i concret, que vinculés les reivindicacions i necessitats més immediates de cada sector de la classe obrera i el poble amb la mobilització al carrer per aquestes mateixes demandes.

Cal construir un front unitari que agrupi l'esquerra crítica del chavisme per tal de:

• Impulsar les lluites concretes que estan duent a terme els treballadors i el poble a cada barri i a cada centre de treball, recollint i assumint les seves reivindicacions en un programa comú que demostri que s'està decidit a acabar amb el poder dels capitalistes i la burocràcia i que és possible fer-ho.
• Defensar clarament que tot el poder polític i econòmic ha de passar de veritat a les mans dels treballadors i el poble per tal de frenar l'especulació i hiperinflació dels aliments, medicines, etc.
• Prendre i reactivar sota control obrer i popular totes les empreses sabotejadores que mantenen la producció baixa o paralitzada.
• Aplicar nous mètodes que acabin amb la corrupció i el burocratisme:
  • o elegibilitat i revocabilitat immediata de tot càrrec públic per mitjà d'assemblees de treballadors de cada sector o empresa
  • o rendició de comptes cada sis mesos com a màxim
  • o tot funcionari ha de tenir un salari igual al d'un treballador qualificat i estar disposat a ser rotat progressivament.