La MUD no aconsegueix els seus objectius però l’ofensiva contrarevolucionària segueix en marxa

El seu principal problema és que segueixen sense aconseguir que l’increment de l’abstenció, i fins i tot del recolzament electoral a la MUD a les zones populars que van aconseguir el 6D, es converteixi en una incorporació significativa de sectors populars (encara menys de la classe obrera) a les seves mobilitzacions al carrer. Aquestes segueixen reunint fonamentalment capes mitges. Això dificulta la seva estratègia que, com hem explicat, utilitza el revocatori com una excusa per a provocar un nivell de pressió al carrer que forci –per les urnes o mitjançant un cop- un canvi de govern per, un cop arribats a Miraflores, aplicar polítiques com les de Macri (Argentina) o Temer (Brasil).

Aquestes dificultats de la contrarevolució es van poder veure en la resposta d’un dels seus dirigents, Freddy Guevara (Voluntat Popular) a partidaris que exigien incendiar els carrers: “No hi ha gent suficient”. L’origen, interessos de classe i el programa de la MUD, profundament reaccionaris, fan que, al menys de moment, no siguin capaços de connectar amb amplis sectors de les masses obreres i populars descontentes i mobilitzar-les.

Al mateix temps, tot i que existeix un gran malestar amb la cinquena columna que saboteja la revolució des de dins (i també creix la inquietud i decepció amb una sèrie de mesures capitalistes que està aplicant el govern), sectors molt importants de la classe obrera i el poble seguim disposats a mobilitzar-nos per tancar el pas de la contrarevolució i defensar el llegat revolucionari de Chávez.

La marxa de l’1S recolzant al govern va mobilitzar molta més gent que el tancament de campanya de les legislatives del 6 de Desembre. Això va mostrar que existeix la força potencial per recuperar el rumb de Chávez i derrotar als contrarevolucionaris. També va evidenciar que el nivell de participació segueix molt lluny de les grans marxes d’altres moments del procés revolucionari. No tan sols els tancaments de campanya de Chávez al 2006 i 2012, també el de Maduro al 2013 (abans de derrotar a Capriles) van ser molt més massius i entusiastes.

Revolució dintre de la revolució! Tot el poder pels treballadors per aplicar polítiques socialistes, no capitalistes!

Per què quan la revolució afronta la pitjor ofensiva contrarevolucionària d’aquests 18 anys, els nivells de mobilització estan molt per sota dels d’altres moments? La causa és que les polítiques que s’estan aplicant des del govern no són les que els treballadors necessitem i esperem. No és una política revolucionària amagar les crítiques que hi ha a les bases revolucionàries. No va ésser mai l’actitud de Chávez. La recerca d’aliances amb els empresaris, l’acceptació de la pujada dels preus, la política de la burocràcia del Ministeri de Treball de paralitzar la creació de sindicats i donar carta blanca als empresaris, els acomiadaments, les corrupteles i els atacs als treballadors per part de la burocràcia de l’estat (acomiadament de 4000 treballadors a RABSA, amenaces i acomiadaments en altres empreses públiques i privades...), la negativa a acceptar les reivindicacions i proposes dels treballadors revolucionaris (control obrer, mesures socialistes...) estan augmentant el malestar i desànim. El resultat tan sols pot ser portar la revolució al desastre.

Només hi ha una manera de recuperar la moral i la mobilització de les masses i salvar la revolució: fent una veritable “revolució dintre de la revolució” que posi el tot el poder polític i econòmic en les mans dels treballadors i el poble per a defensar el llegat revolucionari de Chávez i complementar-lo amb una sèrie de mesures socialistes que acabin d’una vegada per totes amb el capitalisme i la burocràcia:

-Pujades salarials per sobre de la inflació, prevalent cada vegada més la part del salari que comptabilitza per les prestacions socials sobre els cesta-ticket.

-Ni un dolar a la burgesia! Derrotar l’especulació i sabotatge dels empresaris nacionalitzant sota administració directa dels treballadors i el poble els bancs, la terra i les principals empreses.

- Monopoli estatal de comerç exterior, igualment gestionat pels treballadors i les comunitats, per garantir la distribució de productes a preus justos al conjunt de la població, evitant corrupteles i discriminacions que puguin enfrontar el poble contra el poble

- Planificació democràtica de l’economia i substitució de l’actual estat capitalista per un estat revolucionari basat en delegats elegibles i revocables per assemblees obreres i populars i on cap dirigent cobri més que un treballador qualificat.