Mentre Biden i la CIA investiguen si els OVNI o els globus –molt convenientment albirats durant les últimes setmanes al cel nord-americà– són d'origen xinès o extraterrestre, a l’East Palestine (Ohio) viuen un malson. Un monstruós tren de més de 150 vagons, diverses desenes dels quals contenien matèria primera per a la fabricació de PCV, va descarrilar el 3 de febrer. El risc d'explosió va forçar la combustió controlada de tot aquest material i va generar en el procés fosgen gasós. Aquest component és altament tòxic i va ser emprat com a arma química durant la Primera Guerra Mundial.
L'exposició intensa al còctel tòxic alliberat pot provocar vòmits, marejos i problemes respiratoris. Això a curt termini, però al llarg les conseqüències són temibles: diferents tipus de càncer destacant el de fetge, pulmó i leucèmia. Tot i que les autoritats han decretat que la petita localitat d'East Palestina, situada a uns dos quilòmetres del lloc de l'accident és segura, els veïns no se'n refien. Denuncien que l'olor és insuportable, que el desastre mediambiental ja és irreparable i tenen por que infiltracions tòxiques contaminin l'aigua que consumeixen.
La situació és tan tensa que els veïns van anar a una assemblea comunitària el 15 de febrer passat exigint informació a Norfolk Southern Corporation (NSC) —l'empresa implicada— i a les autoritats locals. Però, davant la indignació d'aquesta petita localitat de 5.000 habitants, NSC es va negar a participar a la trobada al·legant que temien per la seva integritat física. Per descomptat, una excusa lamentable per no informar els afectats i, de passada, criminalitzar les víctimes[1].
Una catàstrofe gens inesperada
L’accident d’Ohio ni és un cas aïllat ni és una sorpresa per als agents implicats. Uns pocs dies després a Texas va passar un altre accident ferroviari amb fatal desenllaç per a un camioner, i el 16 de febrer un més a Detroit.
Però no només això. El febrer del 2020 un altre tren que portava cru va descarrilar a Guernsey —Saskatchewan—, i va explotar. Només una setmana després un altre tren carregat d'etanol va descarrilar a Kentucky i es va cremar. En els darrers 5 anys han ocorregut vuit descarrilaments de trens a Pittsburgh. I les estadístiques oficials eleven a 1.700 el nombre de descarrilaments de trens anualment[2].
Railroad Workers United porta denunciant aquests problemes de seguretat almenys des del 2014. Aquesta organització és el caucus que organitza de forma unitària els treballadors del sector ferroviari afiliats als 12 sindicats nacionals principals, una eina per sortejar la divisió dels treballadors ferroviaris de diferents gremis que, tot treballant en les mateixes grans empreses, són obligats a organitzar-se en diferents sindicats. I la seva importància ha estat clau impulsant la vaga que Biden va prohibir el desembre del 2022[3].
Fruit de la intensa campanya de denúncies públiques per part dels treballadors, la United States Goverment Accuontability Office (un òrgan tècnic-consultiu del Congrés) es va veure obligada a documentar en un informe el 2021, els riscos denunciats pels treballadors. Tot i això, el Govern demòcrata dels EUA no va fer res de res.
Un reflex del col·lapse del capitalisme
L'origen de tot aquest desastre és la gestió capitalista del servei ferroviari i el seu manteniment. I això es manifesta per mitjà de dos factors concrets, tots dos derivats de la concentració monopolista del servei ferroviari.
En primer lloc, el deteriorament crònic de les infraestructures nord-americanes que afecten ponts, carreteres, infraestructura ferroviària i marítima. Això és reconegut obertament per l'establishment i està darrere d'una enorme campanya d'inversions públiques, al servei de les empreses privades, per afrontar la guerra comercial amb la Xina[4].
En segon lloc, el 2017 va ser implementat a gran escala el pla estratègic Precision Scheduled Railroading. Aquest pla, posat en marxa en resposta a les exigències dels monopolis que controlen el sector, ha consistit a muntar trens tan llargs com sigui possible amb la tripulació mínima imprescindible. Ens estem referint a trens amb centenars de vagons amb tripulacions que no arriben a 5 treballadors. El 2022 els treballadors ferroviaris van impulsar una campanya per obligar legalment a incloure almenys dos treballadors més a la tripulació, perquè s'ha tornat cada vegada més habitual que només el conductor es troba a bord.
Però les empreses volen anar molt més lluny, i de fet estan explorant el següent pas amb experiències pilot: trens sense conductor que només incloguin un enginyer-revisor gràcies a la incorporació de sistemes de fre automàtic i intel·ligència artificial als trens[5]. Els sindicats, que no s'oposen a la incorporació d'aquesta tecnologia com a mesura de seguretat, exigeixen que la tripulació humana no sigui substituïda.
Fruit d'aquesta política, la destrucció de llocs de treball ha estat descomunal al sector. Entre novembre del 2018 i desembre del 2020 es van suprimir 40.000 llocs de treball, i ara mateix el nombre de treballadors ha arribat a un mínim històric. La conseqüència immediata és la intensificació de l'explotació laboral: els treballadors ferroviaris denuncien que han d'estar disponibles 24/7, que no tenen dies per malaltia, no tenen temps per redistribuir les càrregues entre els vagons per equilibrar l'estabilitat dels trens, i se'ls pressiona per passar per alt problemes crítics de manteniment i seguretat. A l'altre extrem, els beneficis i el repartiment de dividends entre els inversors s'han disparat[6].
Els treballadors demanen la nacionalització del sector ferroviari
Al congrés d'octubre de 2022, el comitè de direcció de la Railroad Workers United va votar per unanimitat una resolució a favor de la nacionalització del sector ferroviari.
Aquesta declaració culmina un debat que els treballadors ferroviaris van iniciar en la seva conferència del 2012, i reflexa l'enorme radicalització del sector en els últims anys. En aquesta declaració els ferroviaris exposen les raons per a la mesura, i els marxistes revolucionaris no podem estar més d'acord amb els seus arguments.
Denuncien que el transport ferroviari actualment és explotat bàsicament per tres o quatre empreses monopolistes que es reparteixen les rutes. Amb els obrers ferroviaris lligats de mans per la infame Llei antivaga de Treball Ferroviari (RLA) de 1926, la política empresarial del sector ferroviari només respon davant els inversors i no existeix cap incentiu per invertir en infraestructures, seguretat i millorar les condicions laborals de la plantilla. En canvi, la propietat pública del sector permetria reinvertir els beneficis per donar millor servei, més segur i amb millors condicions laborals.
També al·leguen que és una necessitat per respondre al canvi climàtic. Actualment, el pes del transport de mercaderies per carretera, molt més contaminant, és molt superior al del ferrocarril. Però és que l'electrificació dels trens és molt insuficient, amb una dependència enorme dels motors dièsel. La propietat pública del sector, insisteixen, obriria la possibilitat d'estendre una xarxa més gran i més verda.
La proposta de la nacionalització està adquirint popularitat renovada. Tot i que els grans mitjans intenten silenciar el debat, aquest s'està començant a colar en articles i revistes de tiratge nacional. De fet, està adquirint tanta rellevància que els grans poders oposats a la nacionalització ja s'han llançat a una ferotge campanya de desprestigi del que és públic. També des de posicions suposadament progressistes s'està jugant la carta de la confusió: fer passar per nacionalització l'aprovació de lleis per controlar el monopoli.
Però un reportatge recent titulat El Cas de la Nacionalització dels Ferrocarrils a la revista In These Times il·lustra molt bé les resistències dels treballadors a deixar-se enganyar. S'hi poden llegir les declaracions d'un conductor ferroviari:
“Quan parlem de la nacionalització la gent pot pensar que estem parlant de treure el control d'una indústria de les mans de les corporacions per donar-ho al mateix Govern que pren tota mena de decisions sobre la base dels beneficis. […]. Pel que nosaltres estem lluitant és per la nacionalització democràtica”.
El missatge és clar. Amb les seves pròpies paraules, allò que els treballadors ferroviaris estan portant a debat públic és la nacionalització sota control obrer d'un sector estratègic. El potencial revolucionari de les preguntes i respostes que s'està fent el moviment també queda reflectit en el reportatge d'In Theses Times: “No obstant, simplement regular l'assegurança sanitària —ja sigui l'obamacare o la que tinguis— no és una solució real. Necessitem un sistema públic sanitari. I crec que el mateix és vàlid per als ferrocarrils”, deia un altre treballador consultat al reportatge.
Un nou impuls per a un programa d'independència de classe
Tot i això, als treballadors no els hi sobren mals companys de viatge. Són molt il·lustratives les paraules en aquest sentit de Jeremi R. Ferguson, líder del sindicat ferroviari més gran —que agrupa 28.000 treballadors—, en relació amb la prohibició de la vaga de ferroviaris i la imposició d'un acord per part del Congrés:
“Ell [Biden] va fer el correcte [il·legalitzar la vaga] segons les cartes que tenia a la mà. A ningú no li entra al cap que cap partit polític ens deixés anar a la vaga general enfonsant l'economia abans de Nadal. […] Imposar l'acord era la millor opció del president i el Congrés. […] No culpo Biden. Ell ha posat primer el país, ell ha posat l'economia primer”.
Ara, amb la vaga pel conveni de facto il·legalitzada fins al 2025 —quan es reobre el període de negociació— la RWU està preparant una campanya de mítings per tot el país per defensar la nacionalització del sector ferroviari i guanyar l'opinió pública. Aquest és el camí correcte. En qualsevol cas, aquests esdeveniments reivindiquen una vegada més la necessitat que els sindicalistes i activistes de l'esquerra combativa que impulsen la lluita social als Estats Units s'organitzin en un partit basat en una estratègia socialista d'independència de classe.
Per la nacionalització del sector ferroviari!
[1] Ohio residents demand answers two weeks after toxic chemical train derailment
[2] Ohio catastrophe is ‘wake-up call’ to dangers of deadly train derailments
[3] EEUU: la Administración Biden prohíbe la huelga en los ferrocarriles
[4] America's Infrastructure Scores a C
[5] The Case for Nationalizing the Railroads - In These Times
[6] Railroad workers pressure Congress and Biden to address working conditions
