Una onada de vagues i mobilitzacions recorre tota la geografia nord-americana. Milers de treballadors al llarg de tot el país estan exigint augments salarials (la inflació arriba en aquests moments al 5,4%), més dies de descans per acabar amb les jornades laborals interminables, més prestacions socials, etc.

Aquest notable increment de l'activitat vaguística es produeix particularment al sector manufacturer, entre les plantilles dels governs locals, a la construcció, la mineria, la logística, l'hostaleria i una llarga llista de serveis.

És difícil conèixer les dades reals, ja que l'estadística elaborada pel Govern federal només recull les aturades laborals que afecten empreses de més de 1.000 empleats. Segons la Universitat Cornell, hi ha hagut 255 aturades des de començament d'any, 44 només a l'octubre (El Confidencial, 24/10/21).

Els treballadors mostren determinació per vèncer la resistència patronal

Els sindicats nord-americans, compromesos amb intentar garantir la pau social i sempre disposats a col·laborar amb els empresaris, estan sent sotmesos a una gran pressió per part d'una classe obrera que en nombroses ocasions supera els límits que els dirigents sindicals volen imposar.

Els 1.400 operaris de l'empresa de cereals Kellogg's a Battle Creek (Michigan), Omaha (Nebraska), Lancaster (Pennsilvània) i Memphis (Tennessee) estan en vaga des del 5 d'octubre passat i fan piquets de forma periòdica exigint millores laborals; també han parat, des del 14 d'octubre, 10.000 empleats de les plantes de maquinària agrícola de John Deere a Iowa, Illinois, Kansas, Colorado i Geòrgia. En la mateixa situació estan els 2.000 del Mercy Hospital de Búfalo (Nova York) i els 31.000 de l'empresa de serveis sanitaris Kaiser Permanente han votat anar a la vaga… La llista és molt llarga.

Els capitalistes, malgrat els grans beneficis que estan acumulant [1], ofereixen una dura resistència. Tot i això, els treballadors estan oposant també una forta determinació i estan aconseguint importants victòries, que al seu torn animen altres sectors a lluitar.

Els obrers de Frito-Lay (fabricant de Cheetos, Doritos, Ruffles, etc.), subsidiària de Pepsico a Kansas, després de 19 jornades de vaga van aconseguir un significatiu augment salarial i més temps lliure. A la fàbrica d’snacks Nabisco, que pertany al grup Mondelez International, després de cinc setmanes en vaga, l'empresa es va veure obligada a abandonar un pla per introduir la doble escala salarial. Un dels casos més emblemàtics és el dels tècnics de so i operadors de càmera de Hollywood. Uns 60.000 operaris, a través del sindicat IATSE [2], van aprovar una aturada a partir del 18 d'octubre; abans d'aquesta data l'empresa va oferir concessions serioses (increments del temps lliure i de descans i augments salarials). El sindicat ha signat un preacord amb la patronal del sector que està pendent de ser ratificat per unes bases que ho han rebut amb fredor.

Ofensiva obrera per conquerir llocs de treball decents

Després de l'aturada provocada per la pandèmia, milions s'estan negant a acceptar molts dels llocs de treball escombraries que els ofereixen. Més de 10 milions de llocs de treball estaven vacants a finals d'agost d'aquest any, segons xifres oficials. Liz Schuler, presidenta de l'AFL-CIO, explicava gràficament les raons d'aquesta suposada manca de mà d'obra: “La pandèmia realment va evidenciar les inequitats del nostre sistema i la gent treballadora s'està negant a tornar a treballs cutres que posen les vides en perill ” (El Confidencial, 24/10/21).

Una gran majoria de famílies obreres nord-americanes es troben al límit. La pressió quotidiana que pateixen assoleix nivells crítics. En aquestes condicions són molts els que recorren als fàrmacs per a resistir el ritme. Cada cop són més els que es rebel·len contra aquesta situació.

Kellogg's obliga a fer torns de 12 hores els set dies de la setmana; molts obrers de Frito-Lay no havien rebut un augment salarial en deu anys, mentre es veien obligats a treballar 84 hores a la setmana a altes temperatures (aldianews.com/ca, 27/10/21), només la lluita ha aconseguit alleujar aquesta situació; els tècnics de so i operadors de càmera de Hollywood han de bregar amb jornades de rodatge maratonianes, que oscil·len entre les 12 i les 14 hores, sense pauses per dinar i sense dies de descans.

Els drets laborals als EUA no han deixat de retrocedir les últimes dècades. Les vacances pagades són un luxe a l'abast d'una minoria; no hi ha baixa remunerada per maternitat, només les empreses de més de 50 empleats tenen l'obligació legal de guardar a la dona el seu lloc durant dotze setmanes; cap treballador té assegurança mèdica pública, havent de recórrer a una de privada pel seu compte o a través de la seva empresa, etc.

El 44% d'assalariats nord-americans entre 18 i 64 anys (53 milions de persones) guanyen uns 10 dòlars a l'hora, 18.000 anuals, de manera que amb prou feines poden subsistir, i un 40% es veu forçat a tenir una feina a temps parcial (El blog salmón, 30/01/20). El Salari Mínim Federal és de 7,25 dòlars des de fa dotze anys. I encara que hi ha estats en què és més alt, poques vegades supera els deu dòlars.

La pressió obrera està sent molt intensa, cosa que està provocant que les empreses es vegin obligades a fer algun gest. Companyies de paqueteria com Amazon, Target i UPS o grans cadenes comercials com Walmart, que necessiten contractar centenars de milers per a la temporada de Nadal, estan oferint increments salarials i millores laborals.

Dècades de legislació antiobrera i antisindical, de col·laboració entre sindicats i capitalistes [3], han enfonsat les condicions laborals alhora que els beneficis empresarials han superat rècords any rere any. En un context d'enorme polarització social, amb desenes de milions d'homes, dones i joves participant en la lluita social, cada cop sectors més amplis comencen a dir prou i exigir poder treballar i viure dignament. Aquest brou de cultiu provocarà que, més aviat que tard, la classe obrera dels Estats Units recuperi plenament les seves grans tradicions reivindicatives i de combat per la seva emancipació social.

[1] Per exemple, Kellogg's va obtenir uns guanys el primer trimestre a Amèrica del Nord de 379 milions de dòlars, un 3,6% més que el primer trimestre del 2020 i els ingressos d'Amazon han pujat un 15,3%, fins a 110.800 milions, amb uns beneficis el tercer trimestre del 2021 de 3.200 milions.

[2] Aliança Internacional d'Empleats de Cinema, Teatre i Televisió.

[3] Una de les seves conseqüències ha estat el debilitament històric dels sindicats. La taxa actual mitjana de sindicalització als EUA és del 10,3% davant del 20,3% del 1983.