Continuar la lluita amb una nova vaga general de 48 hores
El dijous 29 de maig hem viscut una jornada inoblidable de lluita al País Valencià. Durant 24 hores un clamor va tornar a estendre's per tot el territori per a exigir la caiguda de Mazón i del seu Govern, així com per a denunciar la situació límit en la que es troben les i els treballadors, especialment de les zones afectades per la DANA.
Malgrat el sabotatge escandalós i actiu contra la vaga per part de les direccions de CCOO i UGT, el primer que cal dir és que la vaga general convocada per les centrals sindicals Intersindical, CGT, CNT i COS — i el Sindicat d'Estudiants (SE) als centres d’estudi— ha significat un colp de puny impressionant damunt la taula contra la dreta i l’extrema dreta per part de l'esquerra política i sindical combativa, actuant com un revulsiu per al conjunt del moviment i assestant també un colp important als plans de l'esquerra institucional reformista de tractar de desviar el malestar amb el Govern de Mazón cap a les aigües tranquil·les del parlamentarisme i el terreny purament electoral.
La jornada de lluita ha sigut un èxit rotund, amb un piquet-manifestació matinal multitudinari i una manifestació enorme a la vesprada. No hi ha cap dubte que la classe obrera valenciana ix enfortida d'aquesta convocatòria.
Una vaga militant amb piquets i mobilitzacions massives
Durant les setmanes prèvies al 29M, les afiliades i afiliats del SE i militants d'ER organitzàrem accions prèvies per a escalfar l'ambient, repartint milers de fulls i penjant més de mil cartells a barris, instituts i universitats per tal de garantir que, malgrat trobar-nos al final del curs i en època d’exàmens, la vaga fos coneguda i seguida massivament per les i els estudiants, com així va ocórrer; col·locant pancartes i realitzant altres accions. El suport de la joventut estudiantil es va veure reflectit en la seua participació destacada en la vaga i les manifestacions, on el SE i ER organitzàrem blocs nombrosos i molt combatius.
Durant la matinada del dia 29, vam confluir amb companyes i companys de la resta de sindicats i col·lectius que convocaven i donaven suport a la vaga, i ens vam organitzar per a acudir a diversos punts neuràlgics de l’economia valenciana per a impulsar l’aturada i explicar els motius d’aquesta.
Els piquets a Mercavalència, les cotxeres de l’EMT i a les zones afectades per la DANA van demostrar el caràcter d’aquesta vaga, impulsada des de baix per la pressió dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), la base dels sindicats convocants i des de les organitzacions d’esquerra que, des del primer moment de la catàstrofe, reivindicàrem la vaga general com un pas necessari per a escalar la lluita.
Esquerra Revolucionària junt al @Sindic_Estud_PV ens trobem als piquets de la #VagaGeneral29M al País Valencià.
— Esquerra Revolucionària 🇵🇸 (@EsqRevoluciona) May 29, 2025
Avui la força de la classe obrera i la ràbia de la joventut es fa escoltar. Mazón, anem a fer-te fora, pagaràs per tot.
Endavant ✊ totes i tots a les manifestacions. pic.twitter.com/q4dFGT2wjR
El punt àlgid del matí va ser el piquet-manifestació que va superar les expectatives dels més optimistes. Més de 10.000 persones férem retrunyir el centre històric de la ciutat amb els nostres crits durant quasi 3 hores, cridant a la solidaritat amb la vaga i a la participació en la mobilització de la vesprada. La composició d’aquesta marxa és un fidel reflex de la naturalesa d’aquesta vaga: treballadores i treballadors de totes les edats, pensionistes, docents, estudiants i famílies que secundaren la vaga tot i els grans impediments existents.
📢 Hui a València hem alçat la veu per les persones afectades per la DANA, per el poble palestí i contra els paràsits dels casers rendistes i PP i Vox.
— Sindicat d'Estudiants P.Valencià (@Sindic_Estud_PV) May 29, 2025
⚒️ @EsqRevoluciona i el Sindicat d'Estudiants hem juntat forces aquesta #VagaGeneral29M 🔥 per demostrar el potencial obrer 🚩 pic.twitter.com/swW12SobMN
Però sense dubte, el colofó d’aquesta gran jornada va ser la mobilització de la vesprada. Els mitjans de comunicació al servei del capital fan tot el que poden per menysprear-la, mentint descaradament sobre la participació. Com la Delegació del Govern (dependent del PSOE, recordem-ho) que va donar la xifra absurda de 15.000 persones.
És evident que tenen pànic a què la mobilització de la classe obrera i del poble del País Valencià puga tindre continuïtat amb noves vagues generals i servisca d’exemple a la resta de la classe obrera de l’Estat, trencant les polítiques de pau social i concessions als empresaris i a la dreta en nom de la unitat nacional i l’estabilitat del govern central de Pedro Sánchez.
Però no es pot tapar el sol amb un dit. Ha sigut la manifestació més nombrosa i radical des de la primera marxa per la DANA el novembre passat. Milers i milers d’assistents a València, moltes de les quals acudiren agrupades en diferents columnes, demostrant que el nivell d’organització i de consciència ha augmentat de manera significativa en aquests 7 mesos. Un reflex d’això és la gran acollida que tingueren les consignes en suport a la vaga general. Sens dubte, la pròpia vaga ha sigut el millor exemple de quin és el camí a seguir per a tombar el Govern i les seues polítiques.
La clase obrera y la juventud están en pie de guerra en esta #VagaGeneral29M. Piquetes, movilizaciones multitudinarias y ahora una nueva protesta que deja claro que hay fuerza para echar a Mazón.
— Izquierda Revolucionaria (@IzquierdaRevol) May 29, 2025
Nos lo cuentan Ainoa y Carmen de @EsqRevoluciona desde la manifestación 👇 pic.twitter.com/EBcfcy84RD
Aquesta jornada impressionant, amb els sectors més combatius de la classe obrera i la joventut trencant des de baix les polítiques de desmobilització i pau social, és sens dubte una resposta contundent per a aquells sectors de l’esquerra que han menyspreat aquesta convocatòria per estar, suposadament, dirigida i orquestrada per l’esquerra parlamentària. Res més lluny de la realitat!
Cal destacar també les manifestacions a Castelló, amb més de 4.000 assistents, i a Alacant, superant el miler. En totes elles, a més d’exigir la caiguda i l’empresonament de Mazón i del seu Govern, es va assenyalar els capitalistes que ens explotaven a la faena mentre els nostres pobles s’inundaven, els voltors que s’estan aprofitant de la nostra misèria per a adquirir les nostres cases a preus irrisoris per a després especular amb elles, i els feixistes i racistes que intenten sembrar l’odi contra les persones migrants.
On són CCOO i UGT?
Els càntics contra els dirigents de CCOO i UGT també van tindre un gran protagonisme. Ningú podia entendre com era possible que els dos sindicats amb major afiliació es mantingueren al marge de la convocatòria. Encara més greu quan des dels propis CLER es va fer una crida fraternal perquè secundaren l’aturada, que fou completament ignorada.
De la mateixa manera es va pressionar des de l’afiliació i des d’alguns comitès d’empresa, com el de Siemens, que van cridar a secundar la convocatòria. Però sembla que mantindre la pau social i les seues bones relacions amb la patronal i el govern Central ha pesat més que el dolor de les víctimes i que la barbàrie que patírem les treballadores i treballadors en la DANA, i que encara patim a hores d'ara. Mentre unes i uns convocàvem aquesta vaga, altres es dedicaven a donar suport i aplaudir les polítiques militaristes criminals del govern central i de la UE.
El govern PSOE-Sumar i l’esquerra parlamentària valenciana han seguit la mateixa estratègia que la burocràcia sindical. Encoratjar la vaga i la lluita contra Mazón perquè caiga suposaria un gran problema per a ells. Quina alternativa de Govern oferirien? Expropiaran la riquesa de Juan Roig i la de la resta de sangoneres per a emprar-la en la reconstrucció? O els habitatges en mans dels fons voltor i els pisos turístics per a posar-los al servei de qui ha perdut el seu habitatge? És evident que no. Per això fan una oposició de cara a la galeria, però no prenen mesures contundents.
Mazón i el seu Govern poden caure. Cal organitzar una nova vaga general de 48 hores
Aquesta vaga ha fet visible davant centenars de milers de persones que existeix una eina útil per a elevar la pressió i que aquesta eina depèn exclusivament de nosaltres, de la classe treballadora. I ho hem vist malgrat el paper de fre dels dirigents de CCOO i UGT i de l’esquerra institucional, que han impedit que tinguera un seguiment i extensió encara majors. De fet, tant durant el recorregut de la manifestació-piquet massiva del matí com en la gran manifestació de la vesprada, era evident la simpatia i el suport a la vaga per part de treballadors de xicotetes empreses i del sector serveis que no pogueren exercir el seu dret a vaga, i de la majoria de la ciutadania, inclosos afiliats de CCOO i UGT.
Molts i moltes es pregunten hui quant duraria Mazón si l’economia valenciana s’aturara per complet. És evident que és la tecla adequada en aquest moment i ja s’ha fet el primer pas en aquesta direcció. Ara es tracta d’estendre en qualitat i quantitat la campanya amb què s’ha convocat la vaga.
Así está Valencia ahora mismo. Sobran las palabras.
— Sindicato de Estudiantes 🇵🇸 (@SindicaEstudian) May 29, 2025
Aquí está la dignidad de un pueblo que exige justicia, un castigo ejemplar a los responsables de la tragedia y una reconstrucción al servicio de la clase obrera y la juventud.#VagaGeneral29M #MazónDimissió pic.twitter.com/8LesqRKZzm
Hem de continuar agitant als llocs de treball i centres d’estudi, especialment a les zones afectades. Portar propaganda, establir un diàleg per ampliar la base activista i militant de cara a la pròxima convocatòria. Cal posar especial èmfasi en els afiliats de base i comitès d’empresa de CCOO i UGT. És l’única manera d’elevar la pressió sobre les seues direccions i que així no puguen eludir la seua responsabilitat.
Hi ha força de sobra per tombar aquests criminals, derrotar els pressupostos de la vergonya PP-Vox i forçar amb la lluita un vertader pla de reconstrucció i polítiques d’esquerres en benefici de la classe treballadora i la joventut. Només cal aplicar l’estratègia correcta. Les mobilitzacions mensuals per a exigir la dimissió de Mazón han sigut tremendament positives, però és evident que tenen un límit. Repetir la fórmula indefinidament acabaria, tard o d’hora, frustrant i desgastant el moviment. Després de l’èxit del 29M, cal continuar la lluita fins fer fora Mazón, enviar-lo a la presó i derrotar el PP i Vox. El 29M demostra que tenim força per a aconseguir-ho.
Cal ja una altra vaga general de 48 hores!
Continuem la lluita fins fer fora Mazón!
