Vaga general ja!
Han passat cinc mesos des de la devastadora DANA que va arrasar el País Valencià, i lluny d'avançar cap a una reconstrucció justa, ens enfrontem a un Govern que ha decidit redoblar el seu atac contra la classe treballadora i els sectors més vulnerables.
El Govern de Mazón ha segellat un pacte infame amb Vox que constituïx una declaració de guerra contra la classe obrera i els drets socials.
El partit de Feijóo, Ayuso i Mazón i la formació franquista d'Abascal volen imposar sense embuts les condicions de l'extrema dreta. Un atac brutal contra els drets socials i democràtics que la classe treballadora, el moviment feminista i LGTBI i la joventut hem conquistat a través de la lluita durant anys.
Els continguts del pacte
Aprofitant el context de les festes falleres, Mazón ha anunciat un acord pressupostari que atenta directament contra els drets fonamentals. Algunes de les mesures que inclou són:
- Eliminació de totes les subvencions a ONG que facen costat a la immigració, cosa que significa desmantellar xarxes de suport bàsiques i deixar milers de persones en situació d'extrema vulnerabilitat.
- Creació d'una partida pressupostària per a proves de diagnòstic d'edat de menors migrants. Una mesura que criminalitza els menors migrants i els deixa en desprotecció total.
- Retallades del 40% en cooperació al desenvolupament. Un atac flagrant a la solidaritat internacional.
- Eliminació completa de subvencions a entitats propalestines, incloent-hi la cancel•lació del conveni de 600.000 euros per a l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), en plena ofensiva genocida d'Israel.
- Polítiques de retorn d'immigrants irregulars, mitjançant estratègies d'expulsió massiva que atempten contra el dret d'asil i fomenten la persecució racial.
- Rebuig a polítiques ecològiques: negacionisme climàtic en plena crisi posterior a la DANA, com a clara mostra que la continuïtat d'estos reaccionaris al capdavant del govern valencià significa que davant l'agudització de la crisi climàtica, si es produïxen noves situacions d'emergència, actuaran amb el mateix desdeny criminal.
- Retallades en “despesa supèrflua”, traduït a repressió ideològica: eliminació de subvencions a agents socials, associacions per la igualtat, titllades de “xiringuitos” per la ultradreta.
- Retallada dràstica en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la promoció del valencià, després d'haver celebrat una consulta, l'objectiu de la qual era provocar divisió entorn d’esta qüestió i desviar l'atenció del rebuig massiu de la comunitat educativa a Mazón i al seu conseller d'Educació.
- Supressió de totes les partides destinades a memòria històrica.
- Reducció d'impostos per a les grans fortunes amb una agressiva rebaixa fiscal.
Este pacte, que suposa un atac integral contra els drets democràtics i contra les conquestes socials, funciona a més com una cortina de fum per a desviar l'atenció de la veritable emergència: la crisi climàtica i la desprotecció del territori. Mazón i Vox han optat per alimentar discursos reaccionaris i sembrar divisió social per a ocultar la seua absoluta incompetència en la gestió de crisis reals.
La prioritat del Consell no és protegir la població ni garantir un futur segur, sinó blindar els privilegis de les elits econòmiques i continuar especulant amb el territori, encara que això signifique exposar milers de famílies a nous desastres.
No hi ha dubte que Mazón és un cadàver polític. Conscient que hi ha un clam social exigint la seua dimissió i reclamant que tant ell com el seu Govern corrupte paguen per l'abandó i desídia criminal que van causar la mort de 228 persones durant la DANA, la seua única estratègia és atrinxerar-se en el poder per a blindar-se judicialment i intentar desviar l'atenció recorrent als prejudicis racistes, masclistes i reaccionaris més fastigosos. Però este pacte amb Vox només aprofundirà el caos i la indignació.
Un negoci per a alguns amb la desgràcia de molts
D'altra banda, el Govern valencià ha convertit la tragèdia en un negoci milionari per als mateixos corruptes de sempre, que han convertit l'Administració pública en el seu ‘mas’ privat. Mentre la població damnificada continua esperant solucions reals, milions d'euros aniran a empreses vinculades als majors escàndols de corrupció de la política valenciana de les últimes dècades.
Entre les empreses beneficiàries del repartiment de contractes destinats a la reconstrucció després de la Dana es troben la Societat d'Agricultors de la Vega –condemnada en el cas Taula–, FCC Aqualia S.A. –filial de Foment de Construccions i Contractes S. A., també implicada en el cas Taula–, CHM Obres i Infraestructures S.A. –vinculada al cas Gürtel–, Facsa –una altra empresa esquitxada per la trama Gürtel–, i Pavasal S.A. –involucrada també en el cas Taula–.
Més manipulació i mentides
La campanya de manipulació per a intentar salvar Mazón ha sigut vergonyosa. Des del muntatge de la fotografia de Mazón entrant en el CECOPI –la falsedat del qual va ser destapada pel diari El Salto– fins a la filtració d'un àudio manipulat d'Emergències –amb l'objectiu d'exculpar al Govern de la seua inacció–. Res és casual: Mazón i el seu Executiu són perfectament conscients que la seua gestió ha sigut criminal i estan disposats al que siga per a encobrir-ho.
Però el poble valencià no es resigna. Són ja cinc les manifestacions multitudinàries que han pres els carrers de València al crit de “El President a Picassent”, proclama que es va escoltar amb força també durant la marea feminista del 8M, demostrant la seua potència com a motor de la resistència contra el feixisme i l'opressió.
Amb Mazón no hi ha diàleg possible. Les cinc manifestacions convocades han sigut una demostració clara que l'únic camí per a fer-lo caure és la lluita popular i que hi ha disposició i ànim per a continuar eixa lluita. El següent pas ha de ser la vaga general.
La vaga general és l'únic camí
L'única cosa que manté dempeus al totalment desacreditat Govern de Carlos Mazón és, d'una banda, la política del Govern PSOE-Sumar, que li continua proporcionant balons d'oxigen, actuant com a màxims garants de l'orde capitalista, i per un altre, les polítiques de desmobilització i pactes amb el PSOE per part dels dirigents dels sindicats majoritaris i l'esquerra reformista institucional.
En lloc de promoure de manera consistent la mobilització ciutadana a través d'una vaga general, els dirigents de Compromís s'enfoquen a instar el PSPV-PSOE a presentar una moció de censura en el Parlament, sabent que estos sols volen dilatar el procés i guanyar temps, contribuint així a l'objectiu del Govern central PSOE-Sumar: neutralitzar les protestes i indignació popular i assegurar l’“estabilitat institucional”.
La vaga general no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per a generar una crisi política que en primer lloc demostre i recorde que els qui realment fem funcionar tot: la indústria, els serveis, els treballs de cures, el transport... som la classe treballadora, nativa i migrant, i que no estem disposats a què ens governen contra els nostres interessos. I en segon lloc per a obrir un nou escenari, no sols per a tombar Mazón, sinó també per a exigir una reconstrucció justa i evitar que es convertisca en un nou negoci per a uns pocs.
És imperatiu un pla social d'emergència que prioritze els drets de la població afectada sobre els interessos privats. Este pla hauria d'incloure:
- Reversió de totes les retallades i privatitzacions en sanitat, i un pla d'inversió per al seu reforç i millora garantint la seua accessibilitat i qualitat assistencial.
- Bloqueig del Pla Pressupostari PP-VOX 2025.
- Inversió en un transport públic eficaç i accessible que cobrisca al 100% les necessitats de la població en les zones afectades.
- Obligació per a les asseguradores de cobrir el 100% dels danys materials en les pòlisses afectades. Per als qui no tinguen segur, l'Estat ha de garantir la compensació de les seues pèrdues.
- Participació activa dels veïns i veïnes en l'elaboració i control dels plans de reconstrucció a través dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció de cada zona afectada, amb representants triats per les pròpies veïnes i veïns en assemblees per a assegurar que els recursos es destinen a la reconstrucció en lloc del lucre privat.
- Mesures extraordinàries per a garantir l'accés a un habitatge digne a les famílies damnificades, incloent-hi la suspensió durant un any del pagament de lloguers i hipoteques, així com la mobilització d’habitatges buits en mans de grans tenidors per al seu ús social.
- Exigència de responsabilitats polítiques i judicials exemplars per als responsables de la gestió negligent de la catàstrofe, incloent-hi la dimissió de Mazón i el seu Govern.
A més de les mesures urgents per a la reconstrucció, la DANA ha revelat una alarmant falta de transparència respecte a la planificació urbanística i la gestió del risc climàtic. Moltes famílies han descobert, només després de perdre-ho tot, que els seus habitatges estaven situats en zones inundables. Este model urbanístic irresponsable prioritza el benefici privat sobre la seguretat col·lectiva.
- Esta situació planteja la necessitat d'exigir mesures concretes per a garantir que esta injustícia no torne a repetir-se:
- Prohibició de noves construccions en zones d'alt risc: És imprescindible establir criteris estrictes d'ordenació territorial que impedisquen l'especulació amb el sòl en zones de perill.
- Pla d'expropiació de pisos buits en mans de fons voltor, especuladors i rendistes per a garantir que totes les persones en zones d'alt risc siguen reallotjades garantint la seua seguretat i en condicions dignes.
- Pla d'adaptació i protecció davant la imminència de nous fenòmens climàtics extrems. Més enllà de les solucions individuals, és fonamental que es desenvolupen infraestructures de prevenció i protocols d'emergència eficaces per a minimitzar l'impacte de futures catàstrofes.
Este programa ha d'anar acompanyat d'un pla de lluita sostingut en el temps. La convocatòria d'una vaga general de 24 hores ha de ser el primer pas. Perquè esta mobilització tinga continuïtat, és imprescindible organitzar-nos des de la base, en els barris, en els centres de treball, en els sindicats i en els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció.
La paràlisi i la tebiesa dels sindicats de treballadors en un moment tan greu com este, només ajuden a què este Govern criminal del PP i VOX es mantinga, i deixa la classe treballadora a la mercè d'esta ofensiva reaccionària. Exigim als sindicats que s'impliquen activament amb els interessos de la classe treballadora valenciana, convocant la vaga general.
La situació és insostenible. No podem permetre que el feixisme impose la seua agenda d'odi i destrucció mentre ens arrabassen el futur. La reconstrucció del País Valencià no és només una qüestió material, és una lluita per la nostra dignitat, els nostres drets i la justícia social.
Només la força i determinació de la classe treballadora valenciana és capaç de fer caure al seu gens honorable president Mazón.
Es tracta de decidir si el futur del País Valencià estarà en mans dels qui han demostrat una vegada i una altra la seua incompetència i avarícia, o si, per contra, agafar les regnes i construïm un model que protegisca les persones, el territori i a les properes generacions.
Fer realitat totes les reivindicacions plantejades exigix enfrontar una qüestió fonamental: el control dels recursos. No n'hi ha prou amb exigir mesures pal·liatives. Si no abordem el problema d'arrel, després de cada crisi tornarem a topar-nos amb els mateixos obstacles: habitatges convertits en actius financers en mans de fons voltor, subministraments bàsics subjectes a les regles del mercat i territoris modelats segons els interessos de grans empreses en lloc de les necessitats dels qui els habiten. La reconstrucció no pot convertir-se en un altre negoci per a especuladors.
Els recursos essencials han d'estar sota el control del poble i al servei del poble, no del lucre privat. Només mitjançant la nacionalització de la banca i els grans monopolis empresarials, sota control democràtic de la classe treballadora i el poble, podrem garantir que l’habitatge, l'energia, el transport i les infraestructures clau deixen d'operar sota la lògica del lucre, que exclou als més vulnerables, i passen a regir-se per criteris d'utilitat social i sostenibilitat. No parlem d'una utopia, sinó d'una necessitat material i d'una qüestió de justícia. La veritable utopia és creure que, sota les regles del capitalisme i el neoliberalisme, és possible garantir drets socials o aconseguir una distribució justa dels recursos, mentre s'aprofundix la crisi climàtica i se saqueja el planeta.
Si les pèrdues se socialitzen –perquè quan arriba la catàstrofe paguem tots, fins i tot amb la pèrdua de llars o vides– també hem d'aspirar a la gestió col·lectiva dels recursos, per a assegurar que ningú quede desemparat.
