Units i organitzats podrem guanyar aquesta batalla per un conveni digne
Després de l'èxit de les jornades de vaga al sector del metall a la província de Cadis dels dies 9 i 10 de novembre, la vaga indefinida ha arrencat avui, 16 de novembre, amb un seguiment pràcticament total. Totes les grans empreses del sector (Navantia, Airbus, Dragados Offshore, Alestis, Acerinox, etc.) i les seves auxiliars i subcontractes han paralitzat completament la seva activitat. Als carrers dels principals centres industrials de la província els treballadors i treballadores del sector expressem la nostra indignació i la nostra ràbia davant la insultant oferta de la patronal i hem llançat un missatge molt clar als empresaris: amb dos convenis regressius ja n’hi ha hagut prou i no acceptarem més retallades ni nous retrocessos en els nostres drets, mantindrem la lluita fins a aconseguir un conveni digne!
La desmesurada i inacceptable resposta repressiva del govern central no ens aturarà. Des de primera hora del matí un enorme desplegament de policies antiavalots ha intentat coartar el nostre dret de vaga i manifestació. Molts companys han estat colpejats i hi ha quatre ferits i un detingut. El govern vol crear la impressió que estem davant d'un conflicte d'ordre públic, però han fracassat. Les manifestacions de suport que rebíem dels veïns i vianants han estat constants al llarg de la jornada.
Des de la reconversió industrial dels anys 80, a la província de Cadis, igual que altres zones de l'Estat Espanyol, estem patint un continu desmantellament industrial, l'últim exponent del qual ha estat l'anunci del tancament de la factoria d'Airbus de Puerto Real. Les conseqüències d’aquesta destrucció d’empreses ha estat la generalització de la precarietat, l’extensió de la pobresa, i una manca total d’horitzons per a la joventut de la nostra terra. Esperàvem que un govern que es diu progressista tingués per a nosaltres una alternativa diferent als pots de fum i les pilotes de goma, però si això és l'únic que ens poden oferir que sàpiguen que estarem disposats a donar la batalla.
Per guanyar aquesta batalla cal unir les nostres forces, prendre en les nostres mans les rendes de la negociació del conveni i estendre la lluita
L'experiència dels convenis anteriors ens deixa una lliçó molt clara: si la negociació del conveni queda en mans de les cúpules dels dos grans sindicats i es desenvolupa d’esquena a les assemblees, tornarem a retrocedir en els nostres drets i en les nostres condicions de treball.
La nostra principal carta per guanyar aquesta batalla per un conveni digne és que siguem els mateixos treballadors i treballadores les que, a través de les nostres assemblees, prenguem les rendes de la negociació, com s’ha plantejat aquest matí a l'assemblea de treballadors i treballadores del metall realitzada davant del recinte de Navantia-San Fernando. Aquesta exigència cal concretar-la debatent i aprovant a les assemblees de les diferents zones i empreses els punts de millora que considerem fonamentals per al nou conveni.
També a l'assemblea de Navantia-San Fernando s’ha plantejat una altra de les qüestions clau per guanyar la lluita: estendre el conflicte a tota la classe treballadora i buscar el suport social més ampli. La convocatòria d'una marxa dimecres 17, a les 11h, des de Navantia-San Fernando fins a l'Ajuntament de la ciutat és un gran pas endavant, que hauria d'anar seguit per noves i més àmplies convocatòries que deixin palès davant la patronal i davant el govern que la lluita del metall és la lluita de tota la classe treballadora i la joventut de Cadis.
Aquesta lluita la guanyarem!
Endavant amb la vaga indefinida del Metall gadità!
