El 18 de Maig van morir a la comarca de la Badia de Cadis dos treballadors, José Daniel i José Luis de 31 i 46 anys, respectivament. Tots dos de l'empresa EQUIMANSUR (EQM), auxiliar de Navantia a Puerto Real. Dins el taller i en la maniobra de volteig amb una grua d'un portalada d'accés a un vaixell, aquest els hi va caure a sobre. Malgrat el xoc que van produir aquestes morts per a tots els treballadors del sector, la reacció està sent un exemple de dignitat i lluita obrera.

Per tenir més informació, entrevistem a un dels impulsors de les accions que s'estan duent a terme i també de la vaga general del metall del proper 13 de Juny: Antonio Muñoz, militant d'Esquerra Revolucionària a Andalusia i membre de la Coordinadora de Professionals del Metall de la Badia de Cadis (CPM).

EL MILITANT.- Quina va ser la reacció dels treballadors al conèixer-se la mort de dos companys?

Antonio Muñoz.- Després de confirmar-se la notícia, sobre les 11h del matí, es va paralitzar tota l'activitat en la drassana del Puerto i milers de treballadors, tant de les auxiliars com de la plantilla de Navantia, vam partir a peu fins a les portes del taller.

Cal insistir en un punt molt important. Aquests accidents, igual que el que es va produir a Ferrol dos dies abans, en circumstàncies similars, i que també va costar la vida a un altre treballador, Óscar de 45 anys, a les instal·lacions de l'empresa TUBACER, no són fruit de la casualitat o la fatalitat. Són producte directe de la precarietat laboral, els intensos ritmes de treball i la falta de mesures efectives de seguretat, que tenen com a objectiu reduir costos.

La precarietat, no només afecta a la nostra butxaca, afecta la nostra salut, a les nostres vides i a les de les nostres famílies. La sinistralitat laboral està creixent a tot l'Estat com a conseqüència directa de l'increment salvatge de l'explotació als treballadors.

Les xifres a la província de Cadis parlen per si soles: segons dades del Centre de Prevenció de Riscos Laborals de la Junta d'Andalusia, nou persones van morir en els seus llocs de treball al 2017, tres més que l'any anterior. En 2017 va haver-hi 108 accidents greus davant dels 84 del 2016, mentre que els lleus van augmentar d'11.480 a 12.297 en el mateix període. Aquest és el resultat de les reformes laborals de PSOE i PP, i de la política de pau social defensada pels dirigents de CCOO i UGT.

EM.- Heu plantejat més mesures per a intentar revertir la situació de precarietat que denuncieu?

AM.- Per descomptat. No volem actes testimonials que només serveixin per a fer fluir la nostra ràbia. El nostre objectiu és organitzar la lluita per a aconseguir canviar realment les nostres condicions de treball.

El dilluns 21 de maig, a les 5:30h del matí, es va celebrar una assemblea en què van participar més de 2.000 treballadors, en els torns de Navantia Puerto Real, convocada per la Coordinadora de Professionals del Metall de la Badia de Cadis. Les propostes fetes per la Coordinadora, de realitzar una vaga general de 24 hores aquest mateix dia a les empreses del metall i de dur a terme una vaga general a tota la Badia durant les pròximes setmanes, van ser aprovades pels treballadors per àmplia majoria.

La vaga del 21, convocada per la CPM i avalada per la Confluència Sindical de la Badia de Cadis, va tenir un seguiment majoritari a les empreses auxiliars i va aconseguir també que la drassana de Navantia-Puerto Real cessés la seva activitat. En Navantia San Fernando les empreses de la indústria auxiliar que van conèixer la decisió adoptada a Puerto Real, també es van sumar a l'atur.

EM.- Quins són els següents passos que esteu plantejant per a seguir organitzant la lluita?

AM.- Estem immersos en preparar la vaga general a la Badia, organitzant assemblees en els centres de treball amb aquest objectiu. Les celebrades a les empreses auxiliars de Navantia a Puerto Real, a San Fernando i a Cadis han estat massives, i els treballadors s'han manifestat pràcticament per unanimitat a favor de la vaga. A més, estem rebent nombroses mostres de suport de treballadors de l'empresa principal de Navantia. La vaga serà el dimecres 13 de Juny, i aquella mateixa tarda hem convocat una manifestació perquè pugui participar tota la població.

EM.- A més a més de ser un dels impulsors de la CPM, ets delegat sindical a la teva empresa per CCOO. Quina és l'actitud que està mantenint la direcció del sindicat davant d'aquestes accions i la proposta de vaga general del metall a la Badia?

AM.- Les direccions de CCOO i d'UGT estan tenint una actitud veritablement lamentable. Davant les concentracions i aturades que convoquem des de la CPM els dies immediatament posteriors a la mort dels dos companys, els secretaris provincials de CCOO i UGT ens van acusar, en declaracions a la premsa, de jugar amb les misèries i de mantenir una actitud canallesca i irresponsable.

El que no s'han atrevit a dir els patrons ho han fet aquests supòsits dirigents sindicals. Aquestes declaracions són un episodi més del grau de sintonia que la direcció de CCOO i UGT de la Badia, tenen amb els empresaris i amb els gestors de Navantia. És més, en la mesura que no poden defensar aquesta política sindical amb arguments entre els delegats i afiliats, la imposen amb repressió, instal·lant dins els sindicats un règim intern antidemocràtic en el qual es persegueix furiosament a tots els que ens oposem a aquesta nefasta política. A mi, en la pràctica, m'han expulsat de CCOO sense haver tingut l'oportunitat de defensar-me. Totes les apel·lacions que he fet a les diferents instàncies del sindicat han estat desestimades, el que m'ha obligat a recórrer a la justícia ordinària perquè em siguin restituïts els meus drets democràtics més elementals, conculcats burocràticament. El dimecres 6 de Juny es celebrarà el judici.

Aquesta actitud, que no és nova, ha provocat que avui dia l'autoritat de CCOO i UGT davant els milers de treballadors del sector es trobi sota mínims històrics.

Els treballadors patim unes condicions laborals insuportables, les nostres condicions de vida no deixen de deteriorar-se i hem dit prou. Si els sindicats majoritaris, instruments que vam construir en el seu dia per defensar els nostres drets, segueixen sense organitzar la lluita i prefereixen seguir compartint amb els patrons el còmode món dels despatxos i sales de reunions, haurem de dotar-nos de noves eines amb les quals poder recuperar els drets perduts i conquerir nous. La vaga general a la Badia serà un cop de puny a la taula dels treballadors i un pas endavant molt important en el camí per acabar amb la precarietat i la sobreexplotació que patim.

L'experiència demostra que no podem esperar que aquests dirigents de CCOO i UGT reprenguin el camí de la lluita seriosa i contundent en defensa dels drets dels treballadors. Hem imposar-la organitzant la mobilització nosaltres mateixos, com estem fent els treballadors del metall de la badia de Cadis; en aquest sentit, l'experiència de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, ha estat tota una inspiració.