La salut mental és un dret, no un privilegi!

Punxa aquí per veure la galeria de fotos i vídeos

La vaga estudiantil del 27 d'octubre ha estat una gran cop sobre la taula. Més d'un milió i mig de joves hem buidat les aules d'instituts i facultats, i més de 30 manifestacions s'han celebrat en tots els territoris de l'Estat amb una participació de milers.

La combativitat i la determinació del jovent es van veure plasmades d'una manera rotunda als carrers, exigint una salut mental pública, gratuïta i digna per a tots i totes, i la fi de la privatització de l’educació pública. I si hi ha una idea que va recórrer tota la jornada és aquesta: no estem davant d’un problema individual, sinó del sistema capitalista, i només hi ha una sortida a través de la lluita col·lectiva i l'organització revolucionària.

Les manifestacions, com es pot apreciar en els vídeos i les fotos, no han pogut ser més combatives i animades. A Barcelona, València, Madrid, Sevilla, Màlaga, Almeria, Jaén i Còrdova, Bilbo, Gasteiz, Tarragona, Vigo, A Coruña, Ferrol, Castelló, Alacant i Elx, Xixón i Oviedo, Àvila… no hem parat de corejar consignes: no hi ha salut mental amb tanta precarietat, falten psiquiatres i sobren fatxes, no tenim pasta per a pagar la teràpia, despeses militars per a escoles i hospitals, estudiants antifeixistes, parlar del suïcidi ajuda a prevenir-lo, la cupta no és teva: és del sistema… i moltes més.

Lluitar per una salut mental digna és lluitar contra el capitalisme

Des dels carrers hem denunciat l'emergència social sense precedents que vivim. Els trastorns mentals, els TCA, el consum disparat d'antidepressius i psicofàrmacs… suposen una agressió gravíssima contra nosaltres. Que 11 persones es treguin la vida a l'Estat espanyol o que el suïcidi sigui la primera causa de mort no natural entre els menors de 24 anys revela que alguna cosa no funciona. I el que no funciona és el capitalisme.

Aquest sistema ens roba la possibilitat de tenir una vida digna. ¿Com tindrem una bona salut mental si ser jove és sinònim de ser precari, de tenir un sou miserable o de no poder-nos independitzar pel preu de l'habitatge? Com tindrem una bona salut mental si tenim feines de merda que no ens permeten socialitzar? Com tindrem una bona salut mental si hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants? Mentrestant, la sanitat privada i les grans farmacèutiques estan fent un gran negoci a costa del nostre sofriment. Nacionalització ja! La salut mental ha de ser un dret no un privilegi per als qui la ho puguin pagar!

L'educació pública no es ven, es defensa

Per si aquesta situació no fos ja suficient, hem de suportar una ofensiva generalitzada per part de la dreta i l'extrema dreta contra l'educació pública: les beques per a rics, l'acomiadament de professors, el Pin Parental, els desenes de milers d'estudiants que any rere any es queden sense plaça a l'FP pública… Destrueixen els nostres barris i centres d'estudi i a sobre després ens diuen que “ens falta cultura de l'esforç”, com fa Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, o ens criminalitzen dient que som la “generació de cristall”. Quins pocavergonyes! Però aquesta política també s'està perpetrant des de la Moncloa. El govern central no sols no ha revertit les retallades i les privatitzacions aplicades pel PP durant anys, sinó que a més aproven lleis educatives que suposen un regal per a la patronal i la Conferència Episcopal.

Tots els dies escoltem el govern de Pedro Sánchez parlar “d’allò públic”, de la “importància de l'educació” i de la “salut mental”. Però on estan els fets? Ens diuen que no hi ha diners per a sanitat o educació, però sí que n'hi ha per a armes, per a la guerra imperialista, per a les empreses de l’Ibex35 i per a l'Església Catòlica. Ja n'hi ha prou! Que tots aquests recursos que van a les butxaques dels capitalistes es posin al servei de les necessitats socials.

Som el jovent que no es rendeix. La lluita és el camí!

Aquest 27 d'octubre ha estat un dia inspirador i un gran pas endavant en la lluita pel nostre present i futur. Ara hem de transformar la nostra ràbia i indignació en organització, dia a dia, centre a centre i barri a barri, per a posar fi a unes condicions de vida que ens asfixien.

Ens volen aixafats i a casa, ens tindran combatius i als carrers. Uneix-te al Sindicat d'Estudiants, uneix-te al jovent revolucionari!


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01