La nova llei universitària: un regal als empresaris de la privada

El ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha presentat l'avantprojecte de la nova llei orgànica d'universitats anomenada LOSU. El govern central preveu aprovar en el quart trimestre del 2021 aquesta llei al Consell de Ministres perquè iniciï el seu tràmit parlamentari i pugui ser aprovada el 2023, tal com queda constatat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les.

Tot i que aquesta llei es presenta sota l'objectiu de dur a terme una "reforma integral del sistema universitari" i "limitar l'acció de les institucions universitàries privades", entre altres coses, la realitat és molt diferent.

Com va anunciar José Manuel Pingarrón, secretari general d'Universitats, l'esborrany definitiu es redactarà "a mesura que anem rebent suggeriments per part de tots els actors". Però entre aquests "actors" semblen obviar els més afectats, que som les i els estudiants. Aquest ministre encara no s'ha dignat a rebre'ns ni a escoltar-nos, tot i les reiterades peticions que hem fet des del Sindicat d'Estudiants arran de tots els problemes que la pandèmia ha suposat per a la nostra educació superior i que segueixen sense resoldre’s. Segons sembla, als que sí que tenen intenció d'escoltar i prendre bona nota és als empresaris i els rectors de la universitat privada.

Quan Castells va plantejar en unes declaracions que la llei establiria nous requisits per a la creació i reconeixement de les universitats tant públiques com privades, la patronal de l’educació privada va sortir immediatament per fer notar "la seva preocupació". La resposta del ministre va ser la d’apurar-se a tranquil·litzar els representants de la privada: la nova llei “no suposarà de cap manera una trava a la creació d'universitats privades, més aviat al contrari”, "la política del ministeri és favorable a la creació d'universitats privades” perquè “augmenten l'oferta educativa”.

Més clar l'aigua. El ministeri d'Universitats dirigit per Unides Podem dóna llum verda a que el procés de privatització de l'educació superior continuï i s'aprofundeixi. Com és possible que estiguem discutint sobre quines són les facilitats que cal donar als empresaris perquè facin de l'educació superior un negoci, en lloc de sobre quantes places públiques cal crear, quants recursos necessita la Universitat Pública o com fer-la realment accessible per a les famílies treballadores?

Lamentablement, aquesta nova llei no ens agafa per sorpresa. Castells ha deixat clar en multitud d'ocasions la seva simpatia pel model universitari nord-americà i ha mostrat el seu compromís amb defensar que les universitats públiques "busquin finançament a través de l'empresa privada". No obstant això, que Unides Podem, que tantes vegades ha fet gala de la seva defensa de l'educació pública, dugui a terme aquest tipus de lleis que no només no beneficien a la pública –els seus estudiants, docents i treballadors– sinó que perpetuen el model de la privada, és senzillament inacceptable.

Més mà d'obra barata per a les empreses

Una altra de les claus de la reforma universitària presentada és la posada en marxa de la Formació Dual a les universitats a través del sistema de la "menció dual", com ja passa amb els nostres companys i companyes de la FP. Això implica que els títols oficials de Grau i Màster que incloguin aquesta "dualitat" podran augmentar les hores de pràctiques curriculars fins a entre el 20% i 50% del total dels crèdits –per exemple, un grau de quatre anys podrà tenir fins a dos anys de pràctiques–.

Per descomptat, les pràctiques tenen una gran importància per a nosaltres: en moltes ocasions són el nostre primer contacte amb el món laboral. El problema és que la nova llei no garanteix que les pràctiques siguin realment formatives ni obligatòriament remunerades, ni que els contractes no vulnerin sistemàticament els nostres drets. Si no hi ha un control per part de la comunitat educativa, de les organitzacions sindicals i associacions estudiantils sobre com es desenvoluparan aquestes pràctiques, ja coneixem el resultat: es converteixen en un altre fabulós negoci per als empresaris, que tenen treballadors qualificats gratis, sense drets, reben subvencions de l'Estat per "formar" als estudiants i, a més a més, fan servir aquesta posició per fer xantatge i precaritzar als treballadors que ja han acabat els seus estudis.

La universitat pública desmantellada i la privada en el seu millor moment

Després d'anys de retallades i privatitzacions a la universitat pública de la mà del Partit Popular i que el govern de coalició no ha revertit, s'està produint un transvasament d'estudiants dels centres públics als privats. Del curs 2008-2009 fins al 2020, les 51 universitats públiques han passat de tenir 1.232.290 alumnes de grau a 1.155.728 (una caiguda del 6,3%). Per altra banda, en el mateix període, els 32 centres privats van passar de 147.336 estudiants a 173.381 (un augment del 17,6%).

El desmantellament de la universitat pública, la pujada de les taxes (que la rebaixa de Castells no aconsegueix pal·liar) i la retallada en les beques, ha provocat que les universitats privades tinguin ja un 13% dels alumnes cursant una carrera i un 32% dels que estudien un màster. La situació ha arribat a tal punt que ja no existeix molta diferència econòmica entre la privada i la pública. Aquest exemple elaborat per l'Associació Sectorial d'Estudiants d'Enginyeria d’Edificació no pot ser més clarificador: el grau en la Politècnica de Madrid costa 15.967 euros (comptant les segones i terceres matrícules) mentre a la Catòlica de San Antonio de Múrcia, privada, arriba als 16.560 euros.

Però el problema no és només econòmic. Les universitats privades funcionen com empreses on el que prima no és la qualitat dels estudis que s'ofereixen sinó el negoci que genera. Per què es deixa en mans del lucre privat el que ha de ser un dret essencial? Volem educació universitària pública i gratuïta, però també volem que sigui de qualitat!

Per una universitat 100% pública, gratuïta i de qualitat

En aquest últim any i mig de pandèmia, on els estudiants de la pública hem estat durament colpejats per una política totalment fallida del ministeri i les conselleries, hem seguit pagant matrícules desorbitades mentre les classes online eren la norma, quan en ple pic de contagis hem hagut d’anar a les facultats a examinar-nos... ha demostrat que la situació que viu la universitat pública és deplorable. I que ara, el mateix ministre que ha estat desaparegut en la major crisi sanitària i universitària que hem viscut, presenti aquesta nova llei, totalment continuista amb les polítiques aplicades pel PP, és un veritable insult. Exigim que faci marxa enrere i posi en marxa una llei universitària en defensa de la pública!

Necessitem que la universitat sigui 100% pública i gratuïta perquè totes i tots, independentment dels diners que tinguem al nostre compte bancari, puguem estudiar. Necessitem una inversió econòmica massiva per garantir correctes instal·lacions i bones condicions laborals per als docents. Que s'eliminin les segones, terceres i quartes matricules, l'ampliació dràstica de el pla de beques... Cal rescatar l'educació i universitat públiques, i no als bancs i a les empreses privades. Hi ha diners per a fer-ho, només cal voluntat política.

No donarem ni un pas enrere. Seguirem lluitant per aconseguir les nostres reivindicacions als carrers i als centres educatius. La pública no es ven, es defensa.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01