Comença un nou curs marcat a foc pel genocidi contra el poble palestí i la farsa que tots els Governs representen cada dia. Llàgrimes de cocodril, lamentacions jesuítiques, resolucions i gestos vuits que no poden dissimular el generós suport militar, econòmic i diplomàtic que Netanyahu i el seu règim nazi sionista reben d’EEUU i la UE per a perpetuar aquesta massacre.
Aquesta és la realitat. Les paraules i els discursos no valen de res durant un poble és assassinat a ulls del món. Tractem un holocaust de tal magnitud que només els fets i accions, contundents i radicals, valen per impedir que continuï.
Per això, l'actuació de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz només es pot qualificar d’escandalosa i falsa. Les vostres decisions pràctiques contradiuen completament les vostres paraules i la postura d’indignació que adopteu. Si, continueu comerciant, encara compreu armes i encara manteniu relacions diplomàtiques amb un Estat terrorista que ha matat desenes de milers de nens i nenes. Seguiu en la cleda al costat de l'imperialisme estatunidenc i europeu, i per més que ho intenteu maquillar el que feu, i el que no feu, ho estan veient milions de treballadors, treballadores i joves.
El genocidi sionista està colpejant la consciència de la classe obrera com cap altre esdeveniment. I això explica per què el moviment de solidaritat amb el poble palestí s’ha transformat en una colossal protesta política en els països imperialistes que són còmplices d’Israel. Mobilitzacions en les quals participen centenars de milers, milions realment, i que neix de l’acció directa d’activistes, col·lectius i organitzacions que des de sota es mouen independentment i en moltes ocasions contra les directrius dels aparells sindicals i polítics d’aquesta “esquerra” governamental tan hipòcrita i fusionada amb el sistema. L’altra cara és la gran repressió policial i judicial contra els que alcem el nostre veu, a Alamània, a França, a Itàlia, a la Gran Bretanya i també en el nostre país.
Estan jugant amb foc i s’han cremat. O estaven pensant que podrien executar aquest assassinat en massa, sembrar una fam cruel, destruir el 90% de les cases i infraestructures sanitàries i civils de Gaza, matar a quasi 300 periodistes i completar una neteja ètnica infame sense que tingués conseqüències? El sionisme és la pesta grossa del segle XXI i està molt ben acompanyat per l'extrema dreta i la burgesia occidental. Convé no oblidar-ho.
Com frenar l’ofensiva de la reacció?
En els moments d’escriure aquest editorial la tensió en l’Estat espanyol està escalant. Per un costat, l’acomiadament de desenes de milers a la flotilla Global Sumud a Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga…, el gran boicot popular a la volta ciclista exigint l’expulsió de l’equip sionista que participen en ella, i que ha tingut un punt brillant a Bilbo i culminarà segurament amb grans protestes a Madrid; els tancaments de docents en el Cercle Belles Arts de la capital, la vaga estudiantil organitzada pel Sindicat d’Estudiants pel pròxim 2 d’octubre, i les grans manifestacions unitàries que tindran lloc aquest cap de setmana, mostren que per lluitar contra el sionisme -una pota fonamental del feixisme global- s’ha de fer d’una manera contundent i radical.
Netanyahu és sostingut per l’extrema dreta del planeta, des de Trump a Milei, des de Bolsonaro a Giorgia Meloni, passant per Núñez Feijóo i Santiago Abascal. Si el Govern del PSOE i de Sumar volen realment frenar a la reacció, per què no trenca qualsevol vincle amb Israel ja? Per què es resisteix d’aquesta manera durant la pressió de la seva base electoral és tan rotunda?
Aquesta pregunta té una resposta clara: no trenquen perquè significaria enfrontar-se amb els caps imperialistes de Washington i Brussel·les, desafiar els interessos de les grans corporacions, bancs i empreses d’armament que s’estan lucrant amb el genocidi, i animar encara més a les mobilitzacions internacionalistes. No hi ha dia que el i les ministres de Sumar, i alguns del PSOE, no lamenten el genocidi, però és cert que segueixen en les seves cadires ministra'ls acceptant servilment les imposicions de Trump i de la O TAN, aprovant els pressupostos militars més grans de la història, i omplint les arques i els arsenals de Zelenski i la seva camarilla, entre altres moltes coses.
Totes sabem perfectament que l’ofensiva de l’extrema dreta i la dreta extrema no va a parar, que Vox i el PP estan completament llençats en una carrera per desgastar i tombar a Pedro Sánchez utilitzant els seus nombrosos punts de suport en l’aparell de l'Estat i els mitjans de comunicació. Però que fa el Govern per combatre l’ofensiva? Recórrer als mateixos mètodes que usen respecte al genocidi a Gaza: res de polítiques d’esquerra conseqüent i audaç si no paraules i propaganda.
La demagògia racista, franquista, masclista, antiobrera i sionista que vociferen els líders del PP i de Vox no es desmuntarà amb programes de la televisió pública. Per enfrontar a aquesta morralla classista s’han de dur a terme polítiques reals en benefici de la classe treballadora, que acabin amb les privatitzacions de la sanitat i de l'ensenyament públic, de l’atenció a la dependència i de tots els serveis públics; que renacionalitzen els grans monopolis de l’energia, que resolguin el problema de l’habitatge de l’única manera possible, oferint dos milions de cases de titularitat pública amb lloguers que no superin el 20% de la SIM, mitjançant l’expropiació dels pisos en mans dels llogaters rendistes, de fons voltor i dels bancs.
Si el Govern prengués aquestes mesures comptaria amb el suport entusiasta de la majoria de la població. Però fer aquesta política d’esquerra, i no les mateixes polítiques neoliberals de sempre, implica entrar en col·lisió amb els grans poders econòmics que dirigeixen les nostres vides. I aquest Govern fuig d’això.
Pedro Sánchez i Yolanda Díaz s’esquincen les vestidures pel discurs d’odi de Vox. Però que fan per impedir que les bandes de nazis campin per Torre Pacheco, agredeixin a menors no acompanyats i a periodistes d’esquerra? Quines mesures prenen per depurar de feixistes les forces i cossos de seguretat de l'Estat? Per què no deroguen la llei mordassa? Per què no indulten als sis joves antifeixistes de Saragossa o a les sis sindicalistes de la Suïssa? Per què?
No ens podem enganyar. Si les empreses d’IBEX 35 s’estan forrant és perquè la “pau social” i la desmobilització sindical facilita en extrem els baixos salaris i la precarització laboral. El mateix passa amb el racisme. Tot el dia parlant de tolerància i mestissatge, però en la UE els representants del PSOE voten a favor de les lleis racistes i islamòfobes inspirades per l’extrema dreta i que han convertit les fronteres del Vell Continent en un camp minat per assassinar a milers de migrants.
No, no podem esperar que el Govern faci un “gir social” ni trenqui pactes amb els capitalistes de dins i de fora. Tant la resistència que aixequem com les conquestes que aconseguim seran el fruit de la lluita col·lectiva i de la nostra consciència de classe. Seguirem totalment compromesos i compromeses. Construint militància i organització revolucionària.
