Cal posar fi a la seva impunitat i privilegis!

Fa unes setmanes van sortir a la llum noves dades sobre casos de pederàstia que afecten l'Església Catòlica a l'Estat espanyol. El diari El País, recollint denúncies i testimonis directes de víctimes, comunicava al Vaticà 251 casos que impliquen 31 ordres religioses i 31 diòcesis.

L'Església Catòlica espanyola només ha reconegut 220 casos des de l'any 2001, cosa que dista molt de representar l'autèntica realitat. Només els que estan sent documentats per El País des del 2018 pugen a gairebé 1.000.

En la majoria de casos, ens trobem davant de pederastes que havien comès desenes d'abusos que havien estat conscientment encoberts. Tot i l'evidència, la resposta per part de la Conferència Episcopal és que “no són gaires casos”, que en “un període de 80 anys, segurament no passen de mil”.

Al mes d'octubre, la revelació de 330.000 casos de pederàstia perpetrats per l'Església Catòlica francesa va esglaiar el món. Les dades al país veí poden donar-nos una idea sobre la magnitud real dels que han pogut tenir lloc al si de l'Església Catòlica espanyola, on aquesta compta amb estrets vincles amb l'aparell estatal després de 40 anys de dictadura nacional-catòlica, essent uns dels principals poders capitalistes del país.

Una situació d'impunitat que, després de dècades de democràcia, ha canviat poc. A hores d'ara segueix sense existir una separació completa entre l'Església i l'Estat i es manté vigent el reaccionari Concordat entre l'Estat espanyol i el Vaticà de 1953.

Un bon exemple és el control de l'Església sobre una part molt important de l'educació a través de la xarxa privada concertada. Més de 1.5 milions de nens estudien a les 2.500 escoles catòliques, havent-se destapat recentment nombrosos casos de pederàstia en escoles gestionades per ordres religioses catòliques com els Maristes. També tenen domini sobre les principals empreses d'assistència a menors.

Que una institució corcada pels abusos a nenes i nens pugui seguir al capdavant de col·legis i centres de menors resulta absolutament indecent!

Una rentada de cara davant d'un escàndol impossible d'amagar

Totes aquestes dades, publicades ara per El País, no són cap novetat, i han estat difoses durant anys per víctimes i familiars que fa dècades que lluiten per obtenir reconeixement i reparació. Una informació que des de fa temps tenen, tant el Vaticà com la Conferència Episcopal Espanyola, però que ha estat ignorada, si no encoberta, per les autoritats eclesiàstiques, aquí i a altres països, i per les diferents autoritats judicials.

En els darrers anys, davant la magnitud dels escàndols i la impossibilitat de continuar encobrint-los, l'Església i el Vaticà s'han vist obligats a donar alguna resposta aparent per intentar donar-se un rentat de cara. El mateix papa Francesc, amb la cobertura dels mitjans de comunicació i el sorprenent aplaudiment de sectors de l'esquerra, va anunciar l'inici d'una suposada croada dins de l'Església per acabar amb la pederàstia.

Però, en què ha consistit aquesta campanya? En exigir que un bisbe o superior religiós procedeixi a obrir una investigació davant de qualsevol informació sobre un possible cas d'abús o de pederàstia, sense necessitat d'una denúncia formal, i informar immediatament Roma. És a dir, que s'ha reconegut que fins ara, davant d'un greu delicte com és la pederàstia, el que es feia era encobrir-lo, cosa que per cert també és, en si mateix, delicte.

I això es planteja que ho facin els mateixos alts càrrecs que han estat amagant milers de casos durant anys. Un exemple és el de Benet XVI, ara papa emèrit, que quan era arquebisbe i cardenal de Munic, va tapar el cas d'un capellà condemnat el 1986 a 18 mesos de presó per abusos a menors, arribant-lo a traslladar dues vegades a altres parròquies per evitar l'escàndol. Aquesta política de trasllats ha facilitat que els abusadors hagin pogut tornar a actuar a un altre lloc però des d'un nou anonimat.

El Govern PSOE-UP manté la impunitat de l´Església Catòlica

A l'Estat espanyol aquesta impunitat, fomentada amb la inviolabilitat del secret eclesiàstic, és més gran si és possible. Que els delictes d'abusos cap a menors, fins fa poc, prescriguessin als 5 anys a partir que les víctimes en complissin 18 era un despropòsit únic a Europa.

Els llaços existents amb l'aparell franquista s'han mantingut fins a l'actualitat, impedint que des de l'aparell judicial o la fiscalia s'iniciessin investigacions serioses sobre això. Els enllaços de nombrosos jutges amb sectes ultrareligioses catòliques en donen bona mostra.

Tot i les evidències, el Govern “progressista” PSOE-UP, no ha pres cap mesura sobre això, ni per investigar a fons aquesta xacra, ni per retallar cap privilegi de l'Església Catòlica, ni per apartar-la d'esferes tan sensibles com és l'educació o la cura dels menors d'edat.

La mateixa Llei de Protecció de la Infància, una de les mesures estrelles del Govern i d'UP, encara que conté mesures positives, quedarà en paper mullat respecte als abusos de l'Església ja que es manté intacte tot el poder i els llaços amb un aparell de l'Estat catòlic, apostòlic i romà.

En comptes de lluitar per acabar amb els privilegis econòmics de l'Església, amb el poder sobre l'educació i la impunitat, i per un Estat autènticament laic lliure d'ingerències d'aquesta institució reaccionària i feudal, els dirigents d'UP es dediquen a fer gestos a la cúpula de la jerarquia eclesiàstica buscant-ne l'aprovació. Així ha passat amb la visita de Yolanda Díaz al papa Francesc per oferir-li els seus respectes, trobada que va ser aplaudida pel mateix Pablo Iglesias, qui ha qualificat el papa d'exemple de progressisme!

L'única política d'esquerres acceptable davant de l'Església Catòlica és aquella que trenqui amb tots els seus privilegis, i acabi amb el poder que exerceix sobre l'educació i l'assistència social, que li permet mantenir una poderosa xarxa ideològica per fer negoci de les necessitats socials i difondre la seva doctrina masclista, racista, LGTBIfòbica.

Només així es podrien emprendre investigacions transparents i fermes que posin verdaderament a la picota tots els culpables, directes o encobridors, i repari realment les víctimes.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01