El passat 22 de juny, el Consell de Ministres va presentar l'avantprojecte de la “Llei de Seguretat Nacional”. Des de llavors, tot i estar pendent de ser aprovat per a ser enviat al Congrés, l'Executiu ha tractat de presentar la reforma com una manera de garantir els recursos materials per a fer front a una situació de crisi similar a la desfermada per la pandèmia de Covid-19.

No obstant, ni la propaganda llançada des de la Moncloa, ni la demagògia del PP, Vox i la caverna mediàtica, poden ocultar el veritable caràcter d'aquesta mesura. Es tracta de la continuació de l'agenda antidemocràtica amb la que en 2015 el govern de Rajoy pretenia reforçar la “Llei Mordassa” i que el PP no va poder portar a terme a causa de l'ascens de la mobilització als carrers.

Una mesura per a resoldre una situació de crisi... afavorint l'explotació dels treballadors i el “rescat” a la patronal

La pandèmia està sent, amb el suport dels mitjans de comunicació, la gran basa del govern central a l'hora de justificar i tractar de donar una cobertura social a aquest avantprojecte de Llei. Pedro Sánchez, insisteix en què serà un mecanisme que permetrà intervenir en la indústria privada per a regular la producció estatal i així fer front tant a la manca de mitjans materials com al desproveïment.

Si això és així, per què no ho va fer en els moments crítics de la pandèmia? El govern tenia ja mecanismes legals suficients per a haver-ho fet.

Per a comptar amb els recursos necessaris per a enfrontar la Covid-19, el PSOE i UP haurien d'haver nacionalitzat la sanitat privada, la banca i les elèctriques. D'aquesta manera haurien quedat blindats els serveis públics i els recursos existents haurien estat realment a la disposició de la lluita contra la pandèmia i s'hauria pogut evitar gran part del sofriment que el virus està causant.

Res d'això es va fer. Malgrat la fraseologia sobre l’“escut social”, és impossible amagar que l'Executiu s'ha plegat a les exigències fonamentals de la banca i les grans empreses i ha dedicat la immensa majoria dels recursos alliberats a garantir els beneficis empresarials.

Ara, la Llei que projecta el govern pretén obrir la porta a què en una “situació d'emergència” derivada d'una crisi, inclosa l'econòmica, les empreses privades tinguin accés de manera urgent a l'adjudicació de contractes públics sense control, ni condicions de licitació, ni exigències.

És a dir, assegurar encara amb més fermesa, que l'Estat continuï sent una palanca formidable perquè els grans magnats i monopolis continuïn fent negoci i acumulant grans guanys amb diners públics.

D'altra banda el recurs al to patriòtic no és cap casualitat. Igual que a l'inici del confinament, amb la “Unitat Nacional” que pregona el govern es pretén imposar nous sacrificis a la classe treballadora perquè sigui aquesta la que pagui la factura de la crisi.

L'altre pilar d'aquest pla és que tots els majors d'edat podran ser mobilitzats per a oferir els “serveis personals” ordenats pel Consell de Seguretat Nacional, erigit com a màxima autoritat competent[1].

Foto1
"Amb la “Unitat Nacional” que pregona el govern central es pretén imposar nous sacrificis a la classe treballadora perquè sigui aquesta la que pagui la factura de la crisi."

És a dir, en comptes d'ampliar els serveis públics i les plantilles per a cobrir totes les necessitats socials, en comptes d'expropiar els grans mitjans tècnics, científics i productius privats per a utilitzar-los de manera planificada en servei de la societat, s'obre la porta de bat a bat a què els i les treballadores, per ordre militar, puguem ser utilitzats com a mà d'obra per empreses públiques o privades en qualsevol treball, sense drets, sense garanties, sense capacitat d'organitzar-nos i sense poder protestar per molt penoses que siguin les condicions laborals.

Un autèntic regal a la patronal per a l'abús i la sobreexplotació. Tan sols hem de recordar que l'excusa de fer esforços enfront del virus s'ha convertit en una autèntica declaració de guerra contra les nostres condicions laborals imposant-nos ritmes inassumibles, exposant-nos al contagi sense protecció o incrementant la càrrega de treball sobre les nostres espatlles.

La classe dominant es prepara per a lliurar una batalla contra la lluita als carrers

Aquesta mesura, també persegueix imposar la disciplina social i disposar de les garanties per a reprimir drets fonamentals com el de manifestació o vaga, amb el pretext d'una situació d’“alerta nacional”.

No estem exagerant. Durant l'últim any hem vist com s'ha explotat a fons l’“Estat d'alarma” per a ordenar intervencions policials contra qualsevol mobilització social o dur a terme detencions i multes a activistes de l'esquerra pel simple fet d'acudir a una manifestació. Tampoc els ha tremolat la mà per a prohibir actes de protesta com per exemple el 8M a Madrid.

L'orientació de la reforma d'aquesta Llei que pretén l'Executiu està en completa sintonia amb aquesta escalada repressiva que l'aparell de l'Estat està implementant i el govern de Pedro Sánchez està avalant i impulsant.

La classe dominant i l'aparell de l'Estat són conscients que la profunda crisi social del seu sistema està gestant un nou esclat de la lluita de classes.

Entenen que la necessitat d'accelerar l'agenda d'atacs que els capitalistes necessiten per a continuar mantenint els seus beneficis (la reforma de les pensions, és una mostra d'això), pot precipitar que tot el malestar que s'ha acumulat, especialment durant aquests mesos, esclati.

Per a defensar els seus interessos de classe esmolen totes les seves eines legals per a criminalitzar la protesta. Amb aquesta nova Llei l'Executiu es plega, una vegada més, a les exigències de l'IBEX35, per a dur a terme les noves retallades que aquest demanda, i per a enfortir el marc legal repressiu amb el qual impedir la resposta de la classe obrera.

Necessitem una esquerra de combat que desafiï el capitalisme!

La deriva autoritària de l'aparell de l'Estat és un seriós advertiment del que la burgesia prepara per a defensar fins a les últimes conseqüències els seus interessos.

En aquesta ofensiva el silenci d'Unides Podem amb aquest avantprojecte de Llei de Seguretat Nacional torna a mostrar la supeditació total a la línia política marcada pel PSOE, que no és una altra que la defensa dels interessos dels grans capitalistes.

Però l'enduriment de la legislació repressiva no és una mostra de la fortalesa del règim, sinó de la seva crisi i la seva feblesa per a portar endavant la seva agenda amb una base social de suport que li proporcioni estabilitat.

Foto1
"La deriva autoritària de l'aparell de l'Estat és un seriós advertiment del que la burgesia prepara per a defensar fins a les últimes conseqüències els seus interessos."

L'única manera de canviar els plans que tracta d'imposar la classe dominant és per mitjà de la lluita als carrers, com van demostrar els treballadors i el jovent francesos tombant la Llei de Seguretat Interior de Macron per mitjà de mobilitzacions contundents.

Necessitem posar dempeus una esquerra revolucionària i anticapitalista que davant aquesta ofensiva impulsi una rebel·lió social, denunciant el caràcter de classe de les institucions capitalistes de l'Estat espanyol, hereves directes de la dictadura franquista, i el seu contingut profundament antidemocràtic.

Cal enfrontar l'austeritat i els atacs a les nostres condicions de vida construint l'Esquerra Revolucionària i defensant un programa per la transformació socialista de la societat.

Uneix-te a la lluita pel socialisme! Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

--
Notes

[1] L'article 28.1, planteja que "en els casos de situació d'interès per a la seguretat nacional, qualsevol persona, a partir de la majoria d'edat, estarà obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixin les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional o de l'autoritat funcional, sense dret a indemnització per aquesta causa, i al compliment de les ordres i instruccions, generals o particulars, que aquelles estableixin".

No obstant, les empreses no tenen res a témer ja que podran acollir-se al que disposa aquest avantprojecte respecte a les requises: "Els que sofreixin perjudicis econòmics per la requisa dels seus béns o la interrupció de la seva activitat tindran dret a ser indemnitzats".


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01