Cal organitzar una resposta contundent contra la seva política

Les passades eleccions autonòmiques a Andalusia van concloure amb un tomb a la dreta les causes i responsabilitats del qual ja hem analitzat en articles precedents. Després de 36 anys de governs del PSOE amb les seves polítiques de retallades i austeritat, d'atur i precarietat, de corrupció i exaltació de l'espanyolisme, els pactes entre PP, Ciutadans i Vox han portat a la presidència del govern al popular Juamma Moreno i a la Vicepresidència a Juan Marín de Ciutadans, i a un repartiment de conselleries entre les dues formacions.

El candidat popular proclama sense rubor en els mitjans de comunicació que aquest serà el govern del "canvi" i de la regeneració, en al·lusió als escàndols dels EROs i als "xiringuitos" clientelars muntats pel PSOE en l'administració regional. L’acudit és força bo, tenint en compte que aquestes declaracions provenen d'un dirigent del PP, un partit esquitxat de casos de corrupció a totes les comunitats on ha governat i que la pròpia sentència de la trama Gürtel qualifica com "associació criminal per a delinquir". I pel que fa a xiringuitos, el PP té un ampli expedient, per exemple, a la comunitat de Madrid, on el mateix Abascal, líder de Vox, va estar durant diversos anys cobrant d'un d'aquests ens sense activitat sota la protecció d'Esperanza Aguirre.

Aquestes són les credencials del tripartit. Una aliança de les dretes que suposarà més privilegis per a l'aristocràcia rural i els grups empresarials tradicionals i més retallades i atacs als drets de la classe treballadora, de les dones i el jovent.

Un bloc de dretes

L'avanç electoral de la ultradreta a Andalusia representa un seriós perill i una amenaça real que pot estendre’s a la resta de l'Estat. Vox és un partit amb un ideari obertament feixista que ha difós les seves consignes nacional-espanyolistes, masclistes i xenòfobes de manera provocadora.

Però, en realitat, el que fa Vox és plantejar sense embuts les mateixes fal•làcies i atacs reaccionaris que han defensat el PP i Ciutadans de manera més o menys franca. Les biliars intervencions de Casado, Rivera o Arrimades sobre Catalunya i la "unitat sagrada de la Pàtria", no tenen res a envejar a l'espanyolisme rabiós, falangista i patrioter de Vox. El mateix passa amb la pretensió de la formació d'extrema dreta de derogar la Llei de violència de Gènere i justificar als violadors i maltractadors, acusant al moviment feminista de crear una "dictadura" contra “l’home". Així s'expressaven els retrògrads de PP i Ciutadans abans que la lluita multitudinària de les dones i joves treballadores els obligués a retrocedir.

La persecució i deportació d'immigrants, la negativa a condemnar el franquisme, l'oposició a la Llei de Memòria Històrica, les restriccions al dret a l'avortament, la família cristiana, els toros, la privatització de la sanitat, l'educació i els serveis públics essencials... tot això ha format part del programa comú de la mateixa dreta de PP i Cs perquè mai l'han abandonat.

Aquesta és la qüestió fonamental de l'escenari polític andalús: PP, Ciutadans i Vox estan en el mateix bàndol i formen part del mateix bloc reaccionari, un principi que ha estat confirmat pel desenvolupament dels acords entre aquestes tres forces.

A la llum dels esdeveniments resulten especialment lamentables les crides dels representants del PSOE a la "unitat dels demòcrates" davant de l'extrema dreta de Vox, els intents per a atreure a Ciutadans a una suposada alternativa "constitucionalista" a la qual no feia cap fàstic Adelante Andalucía, o les reunions clandestines entre Maillo i Teresa Rodríguez amb els líders andalusos de Ciutadans buscant acords parlamentaris.

Totes aquestes maniobres, el punt de partida del qual és fer-nos empassar l'existència d'una dreta "democràtica" i "moderada" diferenciada d'una altra extrema i anti-sistema, no fan altra cosa que rentar la cara de PP i Ciutadans i confondre a la població sobre els autèntics interessos de classe que s'uneixen a la dreta en una sola Entesa.

Tot per la pàtria, tot per la pasta

La rapidesa amb la que PP i Vox han subscrit un acord programàtic d'investidura, recolzat indirectament per Cs, només pot sorprendre els incauts. Els 37 punts del programa que ha posat d'acord a Vox i PP recullen l'ideari de la dreta de tota la vida per a protegir els privilegis dels rics i els beneficis empresarials. I és que, al costat del discurs estrambòtic de Vox sobre la reconquesta espanyola, la caça, els crucifixos, el canvi del dia d'Andalusia o l'eliminació de Canal Sur, ha aparegut el seu programa econòmic que comparteixen PP i Ciutadans.

Al final, aquest és el paper material de les organitzacions i bandes feixistes en l'època de crisi i inestabilitat del sistema capitalista. Embolicats en la bandera rojigualda, actuen com els destacaments de xoc en defensa de l'ordre capitalista i els seus privilegiats. Continuant amb aquesta idea, Vox ha posat en el punt de mira les polítiques d'igualtat i les lleis de gènere, no només perquè són masclistes i homòfobs incurables. Els avenços de la lluita feminista, el segell classista i anticapitalista que està imprimint la mobilització feminista també ha despertat l'odi dels gelosos guardians del sistema.

La mesures econòmiques de Vox ja han estat posades en pràctica per governs del Partit Popular amb el suport entusiasta de Ciutadans: liberalització total del sòl, rebaixes fiscals per a empreses i acabalats hereus, desregulació de les condicions laborals en comerços i indústries, finançament públic de l’escola privada, etc. De fet, totes aquestes propostes coincideixen amb les polítiques aplicades per Esperanza Aguirre al capdavant de la Comunitat de Madrid i estan contemplades dins dels pactes i acords de la coalició de govern a la Junta, amb la pràctica desaparició de l'impost de successions i donacions, la bonificació al 100% de l'impost de patrimoni personal -una mesura per la qual els milionaris de Madrid s'estalvien 600 milions d'euros a l'any- i la rebaixa de tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes. Unes disposicions que acontentaran a una minoria però que suposen una disminució real en els ingressos del pressupost de la comunitat andalusa.

Inestabilitat, retallades i mobilització

Lluny del triomfalisme que mostren els integrants del pacte de dretes, l'escenari polític i econòmic que es dibuixa no sembla augurar una època d'estabilitat i creixement. Tot i que els interessos comuns han conformat una majoria de dretes, no és un bloc sense fissures i la competència electoral per la mateixa base social provocarà una fustigació mútua permanent. Cal no oblidar que Vox no tindrà Conselleries, però els seus 12 diputats sostenen al govern i pressionaran constantment per a imposar les seves condicions. Una recepta acabada per exacerbar els conflictes socials i laborals que s'uneixen als ja existents en sanitat i educació.

La política d’ajudes, bonificacions i rebaixes a les rendes dels adinerats, vedats, deveses, ‘cortijos’ i toros inclosos, suposa una reducció d'ingressos que no estan compensats pels pressupostos estatals ni per una major recaptació generada pel creixement de l'economia. Més aviat al contrari, tot apunta a un refredament de l'activitat econòmica, un panorama on noves i majors retallades en la despesa social es posaran a l'ordre del dia.

Uns atacs que no s'aturaran des les butaques parlamentàries ni amb tripijocs entre govern i sindicats. Per a derrotar al bloc de dretes i les seves polítiques necessitem organitzar un gran moviment de resistència i impulsar mobilitzacions massives per a defensar conseqüentment els interessos de la nostra classe. Enfront de l'extrema dreta i els seus aliats només hi ha una resposta: el poder organitzat dels i les treballadores.

 


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01