Qui és Carles Puigdemont?

Un repàs a la biografia del nou president ens aclareix per què Artur Mas va nomenar el seu successor. Des de jove va militar a Convergència, sent, com Mas en el seu moment, un fanàtic i fidel seguidor de Jordi Pujol, fins al punt de ser un dels fundadors de les joventuts d'aquesta formació. El 2011 es converteix en alcalde de Girona, governant dia a dia amb el suport del PP. Tal com explicava fa un any Lluc Salellas, regidor de la CUP a l'ajuntament: "CiU i el PP han acordat les principals polítiques de la ciutat en els últims quatre anys. [...] Les noces del Sr. Puigdemont amb el PP ha estat com la de les grans estrelles del rock: sense fotografies però a les clares i sense contemplacions ".

Una de les qüestions més polèmiques va ser l'Ordenança de Civisme, de les més restrictives de l'estat i aprovada amb el PP, que ha impulsat ordenances similars en altres ciutats, i que prohibeix a la ciutadania activitats tan inofensives "com penjar la roba al balcó , jugar a la pilota al carrer, menjar entrepans en parcs públics, o anar en patins o circular amb bicicleta per alguns carrers del Barri Vell ". Per complir aquesta ordenança es van instal·lar a més càmeres de seguretat per la ciutat i en diversos cotxes patrulla de policia. Però el més lamentable i criticat va ser la instal·lació de contenidors d'escombraries amb cadenats per impedir que la gent necessitada pogués fer-se amb el menjar caducada que tiren els supermercats. Al més pur estil del PP!

D'altra banda, tal com ha denunciat la pròpia CUP, Puigdemont ha dut a terme la vella política clientelar de Convergència, designant a dit a càrrecs públics que haurien d'accedir per concurs, amb sous en alguns casos de 70.000 euros, concedint llicències també a dit, o potenciant els negocis amb les "empreses amigues". Aquest és el cas de la col·lecció de quadres de Sants-Torroella, adquirida per l'ajuntament per 3,9 milions d'euros, per sobre del seu valor real, i que es pagarà a través del cànon d'aigua que abona l'empresa Girona SA ( controlada per la Caixa i les multinacionals Agbar i FCC) a canvi que l'ajuntament garanteixi que la gestió de l'aigua segueix a les mans, en mans privades. Al més pur estil caciquil del pujolisme! No és d'estranyar que el seu cap de campanya en les eleccions de 2011, Josep Manel Bassols, fos finalment detingut l'any passat en l'operació Pretòria que investiga la famosa trama del 3% de Convergència.

Però al costat d'aquests i altres fets destaca especialment el seu caràcter reaccionari, el seu profund anticomunisme, i els seus vincles amb el sionisme, recolzant amb entusiasme els criminals bombardejos sobre Gaza, o amb l'Església catòlica, participant en la beatificació de tres monges màrtirs del franquisme juntament al ministre de l'Interior, Fernández Díaz, i homenatjant a l'entitat catòlica ultraconservadora de Girona Els Manaies. Amb aquest historial, és fàcil d'entendre la satisfacció de Mas amb el seu nomenament.

 

¿I el Govern?

Però no es tracta només de Puigdemont, sinó del nou govern i del seu programa, que no es desvia ni una mica en l'essencial de la política practicada fins ara per Convergència. Un dels punts més sensibles a això és tant la sanitat com l'educació. En el primer cas, tot i que s'ha canviat la cara del conseller, desplaçant l'odiat Boi Ruiz, s'ha nomenat com a director del CatSalut (òrgan que gestiona la sanitat pública catalana) a David Elvira, que treballava per al grup Sanofi, una de les principals multinacionals farmacèutiques i del sector de la salut. D'altra banda, Josep Maria Argimon, impulsor del VISC + *, ha estat nomenat segon del CatSalut, tot i que la paralització d'aquest programa era un dels acords amb la CUP. D'altra banda, la nova consellera d'Educació serà la Convergent Meritxell Ruiz, mà dreta d'Irene Rigau, i responsable del brutal retallada de les beques de menjador sota els governs d'Artur Mas, que va provocar l'augment vertiginós dels casos de malnutrició infantil.

De fet, el nou Govern, i concretament el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, d'ERC, ja ha anunciat que els propers pressupostos seran "injustos, difícils i complicadíssims", plantejant que no té marge pressupostari, i rebutjant la proposta de la CUP d'incrementar l'impost de successions a les rendes més altes. La realitat és que sí que hi ha marge i que sí que hi ha recursos, però evidentment utilitzar-los en benefici de la majoria requerirà xocar amb els interessos de la burgesia, a la qual cosa no està disposada el nou Govern. El mateix Junqueras argumenta constantment a favor d'entendre amb els inversors i els mercats de cara a aconseguir la independència, prometent assegurar el pagament de tots els deutes que corresponguin a Catalunya, davant la possible fallida de l'Estat espanyol. Quin tipus d'independència s'aconseguiria així, sota el capitalisme, quan l'aliat per aconseguir-la són els mateixos poders financers depredadors que aixafen les aspiracions i la sobirania de tots els pobles d'Europa?

 

Sí al dret d'autodeterminació!

Sí a l'esquerra que lluita!

És evident el gravíssim error que ha comès la direcció de la CUP permetent que Convergència segueixi marcant la pauta amb les seves polítiques de sempre. Ara aquest error continua aprofundint amb la pròrroga dels pressupostos, que ha comptat amb cinc vots favorables de la CUP, tot i que no comparteixen "el model neoliberal dels pressupostos". Són les conseqüències d'un acord que els ha lligat de peus i mans, i de la lògica de col·laboració de classes que, decisió després de decisió, es va imposant. Tal com es va veure després del 20D, hi ha les condicions per fer fora la dreta i emprendre un procés de transformació social real a Catalunya ia la resta de l'Estat. De fet, alhora que es formava el Govern, Ada Colau anunciava que En comú-Podem es constituiria en partit polític permanent, fent una crida a participar en aquesta confluència als sectors combatius de la CUP, cosa molt positiva. Els resultats d'En comú-Podem a les eleccions generals han posat damunt de la taula l'enorme potencial revolucionari d'una candidatura que defensi el dret de Catalunya a l'autodeterminació vinculat a la lluita contra les retallades socials i a les polítiques d'ajust de la troica, Convergència i el PP. Ara més que mai cal recuperar els carrers, organitzar el moviment de resistència contra aquest nou govern de les elits, i impulsar la lluita conseqüent per la llibertat dels pobles i de la classe treballadora.

 

* Programa que agruparà les dades sanitàries de tots els usuaris de la sanitat catalana, permetent-se la venda dels mateixos a empreses privades, principalment farmacèutiques i companyies asseguradores.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01