No hem d'oblidar que l'Estat Islàmic va ser una creació de l'imperialisme occidental, d'aquests mateixos dirigents que criden a defensar "el nostre estil de vida" i "l'Estat de dret" però que durant anys han colpejat brutalment Orient Mitjà per a benefici de les grans multinacionals petrolieres, per controlar països clau per les seves situació geoestratègica i enderrocar règims que no es plegaven als seus desitjos. Aquests governs, que utilitzen en el seu propi interès el dolor que avui sentim, han portat la destrucció a tots els racons del planeta.

Avui, milions de treballadors i joves europeus podem contemplar en les imatges d'horror que ens arriben des de París el que han de sentir milions d'homes i dones com nosaltres, de milers de nens com els nostres, quan són massacrats per les bombes llançades des dels avions dels EUA, França o la Gran Bretanya, quan les seves cases es redueixen a runes, es arrasa amb les infraestructures més bàsiques i són expulsats dels seus llocs convertint-se en refugiats. Sí, els atemptats de París i la guerra a Síria mostren la barbàrie més cruel de què és capaç el sistema capitalista, l'imperialisme i les organitzacions que aquest ha creat, encara que ara hagin tornat les armes contra els seus amos.

Hipocresia dels governs

Els principals líders mundials començant per Hollande, Obama, Cameron i Merkel, seguits per la resta, no han trigat a treure comunicats de repulsa amb la seva hipòcrita i cínica retòrica de condemna a la violència i defensa de la democràcia. Però el dolor i sofriment de les víctimes de París no ens pot fer oblidar que són aquests mateixos governants, i les seves polítiques imperialistes, les que han creat el caldo de cultiu que ha donat origen a tota aquesta violència. Quina pau i quina democràcia han portat a l'Afganistan, a l'Iraq, el Iemen o Gaza i Cisjordània. Qui més que ells i els seus aliats d'Aràbia Saudita i Turquia han creat, entrenat i finançat a grups com Al-Qaida o l'Estat Islàmic, als quals no van dubtar a utilitzar com a punta de llança contrarevolucionària contra els pobles que es van alçar en la primavera àrab , desestabilitzant i destruint d'aquesta manera a països sencers com Síria i Líbia. Qui són, en última instància, els causants de l'onada de barbàrie que s'estén al llarg d'Àfrica i Orient Mitjà i que porta a milions de persones a fugir de les seves llars per escapar de la fam i de la mort. Als Obama, Hollande i companyia els importa molt poc la democràcia i la pau, el que realment els mou són els seus interessos capitalistes i els de les seves grans multinacionals. Ells es queden amb el benefici mentre nosaltres posem els morts.

És ara al veure les imatges de l'horror que s'està vivint a França quan se'ns fa més palpable el patiment per què els milions de refugiats que des de fa mesos tracten d'arribar a Europa estan havent de passar. I és també ara quan es posa de manifest clarament l'actitud miserable d'aquells que els impedeixen trobar acollida, usant per a això els mitjans més salvatges al seu abast com les tanques antipersona, la repressió policial o el tancament en autèntics camps de concentració. Els refugiats de la mateixa manera que els morts de París són també víctimes de l'imperialisme i del monstre terrorista que aquest ha construït. Ara més que mai hem de seguir prestant-los tot el nostre suport: des de la solidaritat i la unitat dels treballadors per sobre de les fronteres, les diferències ètniques o religioses, podrem combatre els plans criminals tant del terrorisme islamista com dels seus mecenes imperialistes.

Socialisme o barbàrie!

Aquesta és per als marxistes la veritable forma de donar la batalla i mai el terrorisme individual, que només serveix per frenar les lluites de la classe obrera i els pobles oprimits i en última instància enfortir la contrarevolució. De fet, aquests atemptats brutals van a reforçar la intervenció imperialista a la zona, com ja ha anticipat Hollande, i també justificar l'augment de la repressió i la legislació antidemocràtica en sòl europeu. Per això, en aquests moments en què el capitalisme mostra la seva cara més horrorosa, hem d'unir totes les forces per aixecar la bandera de l'internacionalisme proletari, no deixar-nos entabanar per les mentides i la demagògia dels governs al servei dels grans poders econòmics i militars, i cridar a la mobilització dels treballadors amb un programa socialista. Aquest és l'únic camí que pot portar-nos als explotats i oprimits a la nostra emancipació alliberant-nos de les cadenes amb què el capitalisme i l'imperialisme ens tenen sotmesos. Aquest és el nostre crit de combat: Socialisme o barbàrie!