Romania viu les majors protestes des del 1989 PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Mâna de Lucru (Col·laboradors del CIT a Romania)   
dijous, 16 de febrer de 2017 20:12

A finals de gener van esclatar protestes massives a diverses ciutats romaneses a causa dels plans romaniadel nou govern socialdemòcrata de provar dues ordres executives que debilitarien la legislació anticorrupció. Les protestes van arribar la setmana passada al seu punt àlgid, el dimecres, amb aproximadament 400.000 persones als carrers de tot el país a les manifestacions més grans des del 1989. Malgrat d’algunes característiques de dretes de les protestes, l’esquerra necessita intervenir i plantejar una alternativa tant al govern com a les forces de la dreta que intenten capitalitzar la ràbia popular.

El Partit Socialdemòcrata (PSD) va guanyar les eleccions generals del passat mes de desembre amb un còmode 45%. No obstant, aquesta victòria no va tenir tant a veure amb el seu programa (un híbrid de mesures econòmiques neoliberals i proteccionistes) com a l’absència d’una alternativa real que solucioni els problemes socioeconòmics que pateixen milions de romanesos, d’aquí que la participació fos inferior al 40%, amb tan sols el 18% de l’electorat votant al PSD.

La primera mesura del nou govern va ser augmentar el salari mínim, però encara així, segueix sent el més baix de la UE després de Bulgària. L’augment principalment va ser una petició dels capitalistes domèstics, que cada vegada estan més preocupats en que s’esgoti la mà d’obra barata i que els treballadors prefereixin marxar i treballar per un salari mínim als països occidentals. El PSD volia d’aquesta manera proporcionar quelcom de confort a les capes més pobres de la classe obrera (part de la seva base social tradicional) mentre també serveix als interessos del capital nacional al que veritablement representen.

Però el PSD també representa els interessos d’una part important de les burocràcies locals i centrals, incloent membres del partit que actualment estan sent investigats o que ja han estat condemnats per corrupció. El propi líder del partit, Liviu Dragnea, actualment compleix una condemna de dos anys per frau electoral al referèndum sobre l’impeachment presidencial del 2012. Aquesta és la raó per la qual no ha pogut presentar-se a primer ministre, però ha deixat el lloc a un col·lega legal del partit, Sorin Grindeanu. A més a més, actualment se l’investiga per suposadament malversar fons per valor de 108.000 leus (aproximadament 24.000 euros) i si el condemnen a aquest judici podria entrar a la presó al sumar-se les dues sentencies.

Per aquesta raó al gener el govern va anunciar els seus plans d’aprovar dues ordres executives que no apareixien en absolut al programa electoral del PSD. Una concediria a alguns dels que estan a la presó o suspendria penes per corrupció, l’altra descriminalitzaria els abusos al càrrec que comportessin pèrdues inferiors a 200.000 leus, òbviament beneficiaria a Dragnea en cas de ser declarat culpable al judici actual. Malgrat l’intent de justificar aquestes ordres executives com una reforma molt necessària de la llei criminal i una manera de gestionar l’excés de població a les presons romaneses, no va poder evitar protestes a diferents ciutats importants i una gran pressió sobre el govern, tant dels protestants com de la oposició de dretes, perquè revoqués els seus plans o almenys que fossin sotmesos a debat públic.

Després d’algunes consultes públiques fetes a corre cuita a principis de setmana, el govern va decidir enviar la proposta d’amnistia al parlament pel seu debat, encara així van aprovar l’ordre executiva l’1 de febrer a la mitjanit. Això va desencadenar enormes protestes el dimecres pel matí, les més grans des del 1989, amb 150.000 persones a Bucarest i unes altres 400.000 a la resta del país exigint la retirada de l’ordre i fins i tot la dimissió del govern i la convocatòria d’eleccions.

La ràbia popular està totalment justificada.  Utilitzant el pretext d’altres temes legítims com la reforma de la llei criminal o la sobrepoblació a les presons, l’ordre executiva del PSD és considerada un abús de poder per impedir que el seu líder vagi a la presó. En realitat, el canvi implica una amnistia per tots els que ja estan condemnats per abús de poder que van provocar pèrdues inferiors als 200.000 leus. Però potser el més preocupant de la llei és la descriminalització d’aquells que han creat o aplicat lleis que violen els drets humans o que discriminen a les persones sobre la base del gènere, ètnia, religió, orientació sexual, renta o afiliació política. Això bàsicament significa que potencialment podríem tenir lleis racistes sense que ningú vagi a la presó per crear-les o implantar-les.

Amb aquesta ordre executiva el PSD ha demostrat una vegada més que no és un partit d’esquerres, que representa els interessos de la classe obrera i als grups socials oprimits, sinó un partit dels oligarques i buròcrates corruptes, un partit on les escasses mesures socials són pel benefici del capital local. En lloc de reformar la llei laboral han aprovat una de les més anti-obreres d’Europa, el PSD està preocupat amb la reforma de la llei criminal pel benefici dels seus propis dirigents. Més que defensar als milions de romanesos explotats als seus centres de treball (com els treballadors de la fàbrica De’Longhi prop de Cluj, als que estan obligant a firmar cartes de dimissió per participar a la vaga del desembre pels beneficis endarrerits), el PSD defensa als buròcrates corruptes, aquesta és la principal prioritat a un país caracteritzat per la pobresa i la desigualtat.

Alguns mitjans han defensat l’ordre executiva argumentant, igual que els defensors de Trump, que la democràcia ens exigeix que els deixem governar com ells vulguin perquè han guanyat democràticament les eleccions. Però la democràcia no es limita a escollir un partit capitalista o un altre cada quatre anys. La democràcia també significa el dret a protestar contra el govern, especialment quan aquest govern planeja fer canvis abusius que no estaven inclosos al programa amb el que van guanyar les eleccions.

No obstant, la situació és més complexa del que sembla i les protestes van mostrar diferents límits que reflecteixen les actuals condicions subjectius que hi ha a Romania. Aquests errors no s’apliquen a tots els participants a les protestes però el seu abast caracteritzarà el futur desenvolupament de les protestes, però també dependrà de com l’esquerra es posicioni amb relació a aquestes.

En primer lloc, existeix una tendència a demonitzar a tot l’electorat del PSD, almenys en termes de classe, se’ls considera com “acostats per l’interès” que “venen” el seu vot al PSD, malgrat que tenim el percentatge més baix de persones amb ajudes a la UE i que molts dels manifestants son també votants del PSD, que al desembre no van votar per l’amnistia dels corruptes. En realitat, la demonització va acompanyada de l’argument sobre les “dues Romanies”, per un costat, la urbana, de classe mitjana; per altra banda, l’altra meitat rural, pobra, inculta que vota a partits corruptes com el PSD. Una de les tasques de l’esquerra precisament ara és rebutjar aquesta falsa dicotomia i demostrar que la majoria dels romanesos, ja estiguin ara als carrers o asseguts a casa seva, tenen interessos comuns com a classe, per exemple, aconseguir millors salaris, treballs segurs, habitatge, serveis públics de qualitat i, també, menys corrupció institucional.

El segon és que les protestes tendeixen a passar per alt els abusos comesos per la pròpia lluita anticorrupció, en participar pel Directori Nacional Anticorrupció (DNA), que ha utilitzat mètodes gairebé il·legals d’investigació, incloent testimonis sota pressió, amenaça a familiars de sospitosos o testimonis, detenció abans del judici com una forma de pressió, etc. (veure l’informe de Henry Jackson Society). Això ha ocorregut amb l’ajudi dels Serveis d’Intel·ligència Romanesos (SRI), els hereus de l’anterior Securitate estalinista, amb poca supervisió de funcionaris estatals escollits i que, malgrat d’algunes restriccions legals, s’ha infiltrat a tots els estrats de la societat romanesa, des de polítics a periodistes o empreses. A més, la lluita contra la corrupció a Romania s’ha limitat més a la corrupció política i burocràtica, això ha alimentat la percepció que en part s’ha convertir en un instrument de lluita pel poder entre diferents seccions de la classe dominant. En un país particularment pobre i desigual com és Romania, una lluita veritable contra la corrupció necessita també posar al seu objectiu la corrupció del capital, com les sospitoses privatitzacions que han arruïnat la indústria del país o les pràctiques bancàries abusives, que el responsable del banc central defensa sense cap tipus de vergonya. D’aquesta manera, mentre s’oposa amb claredat a la corrupció del PSD, l’esquerra necessita fer una crida a l’atenció sobre altres formes de corrupció com les que el DNA i el SIR ignoren.

En tercer lloc, l’esquerra hauria de desemmascarar els trets de dretes que en part han caracteritzat les protestes, com les consignes que glorifiquen l’abús sexual a les presons o qualificar al SPD com “la plaga roja” (un terme utilitzat pels feixistes romanesos als anys trenta per descriure als comunistes). La realitat és que algunes forces polítiques de dretes, inclòs el president Kalus Iohannis, han assistit a les protestes i intenten capitalitzar-les, encara que aquestes forces siguin tant part del problema com el PSD. Per això és important que, com als anteriors moviments de masses del 2012 i el 2013, els manifestants expressin la seva oposició a tot l’establishment polític per la seva responsabilitat col·lectiva de convertir Romania en un país on el 40% de la població viu a la vora de la pobresa.

No obstant, malgrat d’aquests límits, que en part indiquen el nivell de consciència de la societat romanesa però també la pobre organització de l’esquerra, aquestes protestes són perfectament legítimes. L’esquerra no pot quedar-se al marge només perquè es coregin consignes de dretes o hi hagi forces de la dreta intentant beneficiar-se de les protestes. L’esquerra ha d’intervenir no malgrat els matisos dretans sinó precisament degut a ells, perquè necessita plantejar una alternativa, una veu de classe a la ràbia contra el PSD i l’establishment. En realitat, només intervenint a les lluites de la població l’esquerra podrà desenvolupar-se políticament i, al mateix temps, desemmascarar al PSD, inclús amb més claredat del que ho pot fer un partit de dretes. D’altra manera, al futur la dreta monopolitzarà aquestes explosions de desencantament popular.

Per tant, com Mâna de Lucru (Col·laboradors del CIT a Romania) defenem a una declaració publicada el divendres, que l’esquerra ha de denunciar de manera categòrica al govern del PSD per tots els seus abusos antidemocràtics i el seu programa de dretes, mentre al mateix temps crida l’atenció sobre els límits de la lluita contra la corrupció així com els trets dretans de les protestes, particularment a la demonització dels votants del PSD i la falsa dicotomia de les “dues Romanies”. Aquesta divisió serveix a tots els partits polítics precisament perquè obscureix els nostres interessos comuns com a treballadors i l’absència d’una representació real d’aquests interessos. La tasca principal de l’esquerra és subratllar els interessos comuns de la nostra classe i la necessitat de construir una alternativa política socialista que lluiti genuïnament per ells.

Última hora. El dissabte per la nit el primer ministre Grindeanu va anunciar que el diumenge es reuniria el govern per retirar l’ordre i reenviar-la al parlament pel seu debat, possiblement s’elimini l’apartat que descriminalitza als que cometin abusos de poder per menys de 200.000 leus. Ara està per veure com continua la situació. 

Darrera actualització de dijous, 16 de febrer de 2017 20:24