Augmenta la conflictivitat sindical

La vaga s’està convertint en un punt de referència per a uns altres sectors que en els propers mesos hauran de negociar els seus convenis, eixa és la raó de la campanya de pressió sobre els treballadors per a que accepten la proposta de l’empresa. El darrer intent ha estat una carta signada per 88 congressistes del Partit Demòcrata demanant al la plantilla que abandoni la lluita. Front a això, Bernie Sanders ha participat en els piquets i assemblees, a l’hora que en tots els seus mítings demana recolzament per als treballadors de Verizon.

 

Aquesta lluita coincideix amb unes altres vagues i lluites importants com la dels professors en Chicago i Detroit, les protestes socials en Flint contra el enverinament de l’aigua o les mobilitzacions contra la llarga llista d’assassinats policials de joves i treballadors desarmats. L’any passat va marcar un punt d’inflexió en la lluita sindical, confirmat per les recents xifres del Bureau of Labor Statistics (BLS): el 2015 van augmentar un 400% els dies de treball perduts per conflictes laborals. Entre les lluites més prolongades van estar els quatre mesos de vaga de 5.000 treballadors petrolers o la de 2.200 empleats de l’acer en Pittsburgh. L’actual vaga en Verizon, els convenis pendents que afecten més de 570.000 treballadors del servei postal, cents de milers d’empleats públics i uns altres tants del sector del comerç al detall, pronostiquen un nou increment de la conflictivitat sindical d’enguany.

 

Sanders guanya en Virgínia Occidental i Oregon

Ja queda molt poc per a que finalitzen les primàries. Al camp demòcrata, Bernie Sanders ha guanyat amb majoria clara en Virginia Occidental i Oregon, mentre Hillary Clinton guanyava per sols 1.800 vots en Kentucky. El triomf de Sanders en Oregon és significatiu perquè és el primer estat que guanya on es tria candidat a través d’eleccions tancades. En elles sols voten els membres del partit i són més propícies per a les maniobres i el control de l’aparell demòcrata. Fins ara Sanders havia guanyat totes les primàries que se celebraven mitjançant assemblees (caucus) i en les primàries obertes on podien votar simpatitzants.

 

El moment decisiu arribarà el dimarts 7 de juny, eixe dia se celebraran les primàries en Nova Jersei, Nou Mèxic, Dakota del Nord i Dakota del Sud, Montana i Califòrnia. Aquest darrer estat és el més important, per ser el més poblat i perquè escull 548 delegats. La campanya en Califòrnia està sent similar a la d’uns altres estats: mentre Sanders provoca un enorme entusiasme i abarrota estadis amb desenes de milers de persones, Clinton provoca apatia i sols reuneix uns pocs cents de seguidors.

Les pressions sobre Sanders per què es retiri s’hi han refermat i procedeixen de tot arreu. Aquests darrers dies, els mitjans de comunicació s’han unit a la histèria de l’aparell demòcrata publicant tot tipus d’articles i columnes d’opinió en les que s’equipara els seguidors de Sanders amb els ultradretans i feixistes que segueixin Trump. Fins i tot, alguns defensen que s’impedeixi l’assistència dels simpatitzants de Sanders a la Convenció demòcrata per evitar possibles actes violents. Això demostra el nerviosisme que existeix entre la classe dominant i els sues representants al Partit Demòcrata, que pensaven que Sanders no passaria l’equador de les primàries. No obstant això, quan falten sols set estats per a que acabi el procés electoral (les darreres primàries seran el 14 de juny a Columbia), Sanders continua amb possibilitats de ser el candidat més votat.

 

Donald Trump es queda sol

En el front republicà l’únic candidat que queda és Donald Trump. Encara que no sigui benvingut per tots els sectors de la classe dominant, això no anul·la el fet que representi els seus interessos, ni que Trump sigui un producte genuí de les tradicions més reaccionàries de la burgesia nord-americana, revifades per la crisi i la creixent oposició i mobilització de la classe obrera. La seva campanya xovinista, nacionalista i saturada de racisme té com a principal objectiu atraure les capes mitjanes desesperades i empobrides per la crisi. El lema elegit “EUA primer”, combina la defensa de la guerra a l’exterior per a acaparar mercats i àrees d’influència, amb l’apel·lació a l’ús directe de la violència per a reprimir les tensions socials en política interior.

Les pròximes setmanes seran decisives, en el terreny electoral veurem una pluja de calúmnies, difamacions i provocacions contra Sanders. També seran determinants per als treballadors de Verizon i els altres conflictes sindicals oberts. Sense cap dubte, el recolzament de masses a Sanders, l’augment de les simpaties cap al socialisme, la multitud de protestes socials i la proliferació de disputes sindicals indiquen una recuperació de la lluita de classes als EEUU. Encara que en les seves etapes inicials, la combinació de la polarització política, el gir a l’esquerra de joves i treballadors junt als efectes socials de la crisi, farà que al pròxim període la lluita de classes adquireixi una velocitat explosiva.