El passat 2 de Juny  el president del govern Mariano Rajoy anunciava l'abdicació del Rei. La gran mobilització social dels últims quatre anys i el terratrèmol polític que van portar els resultats de les últimes eleccions europees, afectava de ple a la monarquia. La possibilitat d'un dràstic canvi en la composició del Parlament que impedeixi al PSOE i al PP controlar el resultat de les votacions ha precipitat una decisió  política de primer ordre. El poder econòmic i financer espanyol, ha llançant a la cuneta a Juan Carlos I i accelerant el més possible la successió a Felipe VI, pretén donar un nou alè a la monarquia espanyola en un moment d'enorme crítica social cap a la mateixa i cap a tot el que representa.

La monarquia podrida de corrupció

El descrèdit que viuen les institucions vinculades al règim capitalista espanyol, aquelles que amb tanta cura es van construir a la calor de la mal anomenada “Transició”, per frenar l'auge de la lluita de classes als carrers i conjurar el perill d'una revolució reconduint-ho a l'àmbit parlamentari, és immens.

Desde l'anunci de l'abdicació del rei, la casa Real i l'aparell de l'Estat en el seu conjunt han engegat tota una maquinària de propaganda atronadora que durant aquestes últimes setmanes ha copat telenotícies complets, milers de paraules en premsa escrita i reportatges a tot color en les revistes del cor. La monarquia, podrida per la corrupció del cas Noos, pels escàndols del rei amb les seves amants i les seves caceres d'elefants, pels seus vincles amb els grans poders econòmics i la gran banca, ha intentat muntar-se en l'ona del “canvi generacional” per justificar un rentat de cara dràstic i tractar de frenar la caiguda en picat de la seva imatge pública i la seva valoració social. Les absències del rei en l'acte de proclamació  així com de la infanta Cristina, imputada en el cas Noos, són només una mostra del muntatge perfectament dissenyat amb el qual presentar la monarquia moderna  i rupturista amb els escàndols que l'assolen.

L'únic comiat emocionat que hem viscut entorn de l'abdicació del rei ha estat la d'aquells que, gràcies a ell  entre altres, es fan d'or a costa de la crisi: els grans empresaris i capitalistes espanyols que fa pocs dies li homenatjaven com a fidel representant dels seus interessos.

La dreta respon assetjant Madrid

Al llarg de tota la setmana s'han succeït les prohibicions de mobilitzacions per al dia de la coronació. Molt lluny del conte de prínceps i princeses demòcrates que durant dies hem hagut d'escoltar una vegada i una altra, i demostrant el veritable caràcter del que la monarquia representa, Madrid ha viscut de fet un estat d'excepció en la jornada de la coronació de Felipe VI.

Totes les manifestacions, incloses les protestes republicanes per la convocatòria d'un referèndum, han estat prohibides el 19 de juny; les que ja estaven convocades, com la de la Marea Verda registrada molt abans de conèixer-se l'abdicació  del rei, il·legalitzades. També s'ha prohibit portar la bandera tricolor o qualsevol símbol republicà. Les parades de metro de Sol i Banco de España van ser tancades i barrades i els registres per circular pel centre de Madrid han estat constants. Es van instal·lar detectors de metalls i els escorcolls es van succeir durant tot el dia.

Els carrers han estat preses per la policia des de primera hora del matí, mentre diversos helicòpters han sobrevolat la ciutat constantment; i, a la mínima expressió de contestació social i rebuig a la monarquia, han plogut els pals de la policia per fer callar la protesta. Així ha succeït quan centenars de persones s'han intentat concentrar pacíficament per mostrar el seu rebuig a la imposició de Felipe VI. Com a bon hereu d'una monarquia dissenyada fa 35 anys pel dictador Francisco Franco, el regnat de Felipe VI comença amb tres detinguts, càrregues policials i agressions contra aquells que han volgut manifestar-se pacíficament i exercir aquests drets fonamentals que l'abans príncep i ara rei tant diu defensar.

Carrers buits per rebre al rei

Encara que a Madrid era dia festiu, que el PP va preparar autobusos gratuïts i que lluïa un sol esplendorós, l'assistència ha estat minúscula. Per molt que els presentadors de televisió i radi parlessin de milers de persones abarrotant els carrers, el ridícul ha estat manifest: les imatges han estat rotundes i, malgrat la cura a l'hora de seleccionar els millors plànols, ni tan sols enfront del palau real han aconseguit omplir més de la meitat dels jardins.

Els nous reis han recorregut els carrers de Madrid en un Rolls Royce heretat del mateix dictador Franco, enmig d'una parafernàlia medieval, amb una desfilada de més de 800 efectius entre militars i guàrdies civils, envoltats per 120 franctiradors  i 7.000 agents de seguretat dedicats a l'esdeveniment. Tot això pagat per les arques públiques, un malbaratament que contrasta vivament amb les retallades en sanitat, en educació, en les ajudes a la dependència o en els subsidis als aturats.  Per descomptat Ana Botella no ha tingut cap empatx a comprar, amb els diners de tots, 120.000 banderes d'Espanya i 16.000 flors per engalanar els carrers de la desfilada, encara que el seu partit justifiqui el tancament de menjadors escolars a l'estiu i deixi sense menjar calent a milers de nens voltats per la malnutrició.

El discurs del Rei i el  patètic espectacle dins de l'hemicicle

El discurs del rei ha estat una altra part més de la cuidada escenificació d'aquesta falsa renovació de la monarquia  que ell pretén encarnar. Amb al·lusions a la “honradesa”, en clar intent de desmarcatge enfront dels casos de corrupció a la casa Real; amb esments als afectats per la crisi i l'atur, al paper de la dona, al medi ambient, a les noves tecnologies, etcètera, els que mouen els fils després de les bambalines han pretès visualitzar un tall amb el passat.

És obvi que els ideòlegs del règim volen que la Corona, un element central del capitalisme espanyol i internacional, responsable últim de la crisi i de tots els problemes que assolen a milions de joves i treballadors, es presenti amb una nova façana de lluitadora dels drets socials i contra l'atur. La institució que representa el fil directe amb la dictadura franquista, vol representar la seva pròpia mutació democràtica. Mentre la policia realitzava detencions i repartia pals, Felipe VI parlava de “les llibertats i drets que tant ens ha costat aconseguir”, la  “neutralitat de la Corona” i de “un nou temps per a una corona renovada”. Per descomptat el temps sí és nou però la Corona és la mateixa més enllà de quin Borbó estigui al capdavant de la mateixa.

Igual de patètic ha estat l'espectacle dels representants polítics dins de l'hemicicle. Un Partit Popular exultant, igual de salpicat de corrupció i igual de qüestionat que la monarquia, cerca desesperadament ancorar la institució com un dels pilars centrals del sistema de dominació capitalista a l'Estat espanyol. I així en general tota la dreta parlamentària, inclosos  els dirigents de CIU i el PNB, Artur Mas i Urkullu que, malgrat els gestos, com no aplaudir, amb els quals tracten de distanciar-se aparentment de la proclamació, estaven allí presents igual que estan totalment compromesos amb el règim i les retallades.

Capítol apart mereixen els dirigents del PSOE, l'actuació del qual ha estat lamentable i patètica per a qualsevol persona d'esquerres. Seguint la línia de les declaracions de Rubalcaba i Felipe González a favor del rei, els membres del grup socialista han acudit en massa a recolzar aquesta maniobra calculada per tractar de desactivar el polvorí polític que tenen en el seu seient. En total camaraderia amb el PP, fent-se fotetes, salutacions còmplices i altres coses per l’estil, la direcció del PSOE ha tornat a aparèixer com el que és en aquests moments: un grup de polítics que, encara que procedents de l'esquerra, s'han fusionat amb els interessos capitalistes xocant així amb la seva base social i quedant completament suspesos en l'aire.

No obstant això, i malgrat el complet silenci mediàtic, no tots els grups parlamentaris han assistit  a aquesta farsa. Ni Amaiur, ni ERC, ni el BNG ni el grup liderat per IU, Esquerra Plural han estat presents en l'acte de proclamació de Felipe VI.

Referendum  ja! Per la República socialista

Malgrat la imatge d'unitat absoluta entorn de la continuïtat de la corona, la imatge del dia és la contrària, la de la solitud i l'aïllament de la monarquia i dels qui la tracten d'apuntalar. Amb una assistència cent vegades major, les manifestacions  republicanes i per la celebració del referèndum convocades per  IU i altres organitzacions de l'esquerra, col·lectius republicans i socials el mateix dia de l'abdicació, 2 de juny, han mostrat la reacció espontània del que realment subjeu entorn de la figura del rei: el rebuig social a la imposició d'aquesta institució completament antidemocràtica i llegada per la dictadura franquista, compromesa fins a la medul·la amb el sistema capitalista i els atacs a la classe treballadora i la joventut.

Ara és el moment!

Enfortir la lluita pel referèndum, pel Front d'Esquerres, per la República Socialista!

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA