Lenin, article dedicat a Federico Engels escrit el 1895

Rafael Crespo Estepa, el nostre benvolgut amic i camarada Foca, ens va deixar la tarda del passat 20 de març. Tots aquells que vam tenir l'oportunitat i el plaer de d’haver-lo conegut i lluitar amb ell, vam poder apreciar el seu contagiós entusiasme per la vida així com la seva profunda i arrelada dedicació a la tasca de la transformació socialista de la societat. Lluitador incansable, sempre ferm davant les adversitats i dificultats, plenament dedicat a la seva labor revolucionària.

La seva llarga trajectòria revolucionària, militant comunista des de molt jove i durant els últims 25 anys company del Corrent Marxista Revolucionari Militant, va posar a prova al company. Tota lluita obrera en la qual pogués participar, comptava amb la seva presència. Si calia participar de matinada en els piquets d'una vaga, desplaçar-se a Tarragona per a la lluita d'EMTE o a Girona per a les lluites de la neteja, on fes falta... allí estava el camarada. Quan algun company sofria els cops de la lluita, era acomiadat o represaliat per la seva empresa per practicar un sindicalisme combatiu; quan algun camarada flaquejava en la seva obstinació en la lluita ... allí estava el camarada, donant ànims i arguments per seguir endavant, bromejant per refrescar l'ambient.

Abordava amb especial afany i perseverança la important labor de difusió de la literatura marxista. Eficaç organitzador de les taules públiques de la Fundació Friedrich Engels, vivia amb autèntica alegria i satisfacció tots els seus avanços i assoliments, cada nova edició d'un llibre, cada nova oportunitat de popularitzar les  idees del socialisme científic. A Sant Jordi, malgrat les llargues hores que passava atenent les taules de la Fundació en les Rambles de Barcelona, no marxava a descansar fins al final.

Va ser també un entusiasta divulgador de la història i les tradicions de la lluita proletària, especialment amb els joves camarades. De forma pacient i tranquil·la, en ocasions severa, tractava de transmetre les idees del marxisme per la via dels fets, amb l'exemple de l'abnegació i el compromís de la militància comunista. Participava amb els joves per transmetre... i, sobretot, per alimentar-se de l'entusiasme amb el qual la joventut s'incorpora a la lluita. En l'última dècada no hi ha hagut vaga ni mobilització del Sindicat d'Estudiants a Barcelona que no comptés amb la presència activa del company, amb les mateixes ganes i fins i tot els nervis de la primera vegada.

La vida el va sotmetre a durs reptes tant en el terreny personal com en el polític. No prenia decisions a la lleugera, davant les adversitats i dificultats, reflexionava i sospesava la millor opció des d'una perspectiva plenament solidària, relegant l'interès individual en benefici del millor envers els més propers, amb l'organització i amb la nostra classe. I, una vegada presa la seva decisió, no cessava en la seva obstinació per aconseguir el que es proposava, fent els sacrificis que fossin necessaris. Així, va ser capaç de superar totes les dificultats i problemes als quals es va enfrontar.

El recent i sobtat empitjorament de la seva salut no va aconseguir apagar el seu entusiasme vital, que va mantenir fins al final. Fins i tot estant ingressat a l'hospital reclamava literatura marxista i la premsa diària, desitjós de conèixer l'actualitat de la lluita de classes. La malaltia va copejar el seu cos, però no va poder aplacar el seu esperit combatiu i lluitador, revolucionari i comunista, que va perdurar fins al seu últim alè.

Els comunistes som materialistes i no creiem en una existència espiritual després de la mort. Però bé és cert que el nostre benvolgut amic seguirà viu en el nostre record, en la inspiració que ens deixa el seu exemple per reafirmar-nos en la tasca a la qual va dedicar la seva vida: l'organització conscient dels treballadors per construir una societat sense classes, sense opressió ni violència, una societat socialista. Aquest és l'homenatge que et brindem camarada i amic Foca, seguir endavant amb la teva lluita, amb la nostra lluita.

Fins a sempre company,

els teus camarades MAI T'OBLIDAREM