El matí de dijous 17 d'octubre va morir amb 39 anys d'edat, Andrés Vias, treballador de l'empresa auxiliar ATDT (Arsenales Técnico Dimensionales del Trocadero SL), mentre feia les seves tasques a la drassana de Navantia a San Fernando.

Va morir mentre treballava a l'interior d'un tanc, al qual en teoria només s’hi pot accedir en parelles i després d'haver pres rigoroses mesures per descartar la presència de gasos tant explosius, com inerts (CO2, etc.). A més, a l'exterior d'aquest «espai confinat» sempre ha d'haver-hi tota una sèrie d'indicadors que han de trobar-se en verd perquè sigui segur entrar-hi.

A manca una explicació oficial, (encara que sembla clar que un dels elements clau va ser la fallada del mesurador de gasos) el que és tràgicament innegable és que el protocol de seguretat, aparentment complet sobre el paper ha xocat, un cop més, amb la realitat de les condicions concretes de treball, aquesta vegada, costant-li la vida a un company.

Els tècnics que facin públiques les seves recerques sobre les circumstàncies de la mort d'Andrés (prèviament revisades per la direcció de l'empresa) probablement ens aclapararan amb multitud de dades tècniques, es referiran a la mala sort i fins i tot pot ser que s'atreveixin (no seria la primera vegada) a suggerir que el treballador va actuar imprudentment.

Però més enllà de tecnicismes, els treballadors sabem que les circumstàncies que provoquen en la majoria dels casos els accidents laborals, venen determinades pels ritmes de treball extenuants, la pressió asfixiant per a complir amb els terminis de lliurament quan poder complir-los exigiria més treballadors en plantilla.

En definitiva, la causa última d'aquesta nova mort a la feina és la política criminal dels empresaris que decideixen estalviar costos i augmentar els seus beneficis a costa de les condicions de seguretat dels treballadors, encara que això pugui suposar, la mort d'algun d’ells.

Navantia paralitzada a San Fernando i a Puerto Real

Tan bon punt es va conèixer la tràgica notícia, els treballadors de Navantia a San Fernando i a Puerto Real, tant de la principal com de les auxiliars, van decidir en assemblees parar l'activitat fins al dilluns 21 d'octubre en solidaritat amb el company mort i la seva família.

En el cas de la drassana de Cadis, el comitè d'empresa format per UGT, CCOO i el CAT (Colectivo Autónomo de Trabajadores), es va limitar a organitzar un minut de silenci i a col·locar la bandera a mig pal, per a seguidament continuar amb l'activitat laboral normal.

En conèixer aquesta vergonyosa actitud per part del comitè d'empresa de la drassana de Cadis, un grup de treballadors de les drassanes de San Fernando i Puerto Real, entre ells els companys de Sindicalistas de Izquierdas, coordinats al grup «El metal en lucha», vam decidir prendre la iniciativa i convocar per al divendres 18 d'octubre una assemblea a primera hora del matí a l'entrada de la drassana de Cadis.

A les 5,30 del matí, un grup d'uns 25 companys de San Fernando i de Puerto Real, acudim a l'entrada de la drassana de Cadis per a traslladar a l'assemblea la necessitat de donar una resposta conjunta per part dels treballadors de Navantia a tota la badia a la mort d'aquest company.
Amb la clamorosa absència del comitè d'empresa de la principal, els treballadors van votar per unanimitat sumar-se al cessament de l'activitat en senyal de dol fins al dilluns 21. Aquesta decisió va ser presa per unanimitat per part dels assistents que suposaven la pràctica totalitat dels treballadors de l'auxiliar d'aquesta drassana (uns 500 obrers). També van participar a l'acte alguns treballadors de la principal que de la mateixa manera van donar suport a la iniciativa.

Cal dir que a la principal de Cadis, hi treballen unes 50 o 60 persones, de les quals la majoria són comandaments; a la drassana gaditana el nivell de subcontractació és molt alt.

D'altra banda, les mostres de solidaritat s'han anat succeint, empreses com Dragados, a la badia de Cadis, s'han sumat a l'aturada, i a Navantia Ferrol s'ha celebrat una concentració de suport.

Contra la subcontractació i la precarietat, la lluita és l'únic camí

Aquesta tragèdia no és nova a les drassanes de la badia; el 18 de maig de 2018 els companys José Daniel i José Luis, treballadors de l'auxiliar Equimansur, a la drassana de Puerto Real, van morir aixafats per una planxa d'acer.

Davant d’aquestes morts, milers d'obrers reunits en assemblees, vam decidir convocar una vaga general del metall a la badia.
El 13 de juny, amb la cobertura legal que va aportar la «Confluencia sindical» (integrada pels sindicats Ustea, Autonomía Obrera, CGT, CTA, SAT, CNT-El Puerto i la Coordinadora Profesionales del Metal), el sector va quedar paralitzat, malgrat l'actitud esquirol dels dirigents de CCOO i UGT, que van fer crides desesperades a no secundar la vaga, i les mostres de solidaritat dels treballadors de multitud d'empreses i de la població en general va quedar ben reflectida en la multitudinària manifestació que va recórrer els carrers de Puerto Real.

Aquesta vaga va ser una autèntica commoció. En primer lloc, va aportar una gran dosi de confiança als treballadors; la nostra força es va fer palesa de manera clara i contundent. I d'altra banda va sembrar la preocupació entre la patronal del sector que s'enriqueix a costa del nostre esforç, la nostra salut i en alguns casos de la nostra vida.

A més, va tornar a deixar en evidència la nefasta «acció sindical» de col·laboració (submissió) amb les empreses, practicada per les direccions de CCOO i UGT i com d’allunyada n’està de les aspiracions dels treballadors i les seves famílies.

Aquest és el camí que hem de reprendre. És necessari tornar a posar al primer punt de l'ordre del dia, la convocatòria d'una vaga general al metall de la badia de Cadis per a exigir la fi de la precarietat, el compliment exhaustiu de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l'erradicació de la realització d'hores extraordinàries que contrasta amb la desocupació existent a la nostra comarca, formació contínua sense que recaiguin els costos d'aquesta formació sobre el treballador, plus de toxicitat, penúria i perillositat, així com l'equiparació entre personal fix i eventual.

També el pagament dels endarreriments i actualització i abonament a la nòmina de les noves taules salarials, control estricte dels treballadors de les borses de treball per a poder evitar les llistes negres i “l’endollisme”. I per descomptat plantejar-nos com un objectiu central acabar amb la subcontractació, exigint una Navantia 100% pública.

Hem de promoure ràpidament assemblees a totes les drassanes per a discutir i concretar el pla de lluita.

Els sindicats que componen la confluència sindical, que tenen una rica tradició de lluita, és fonamental que aportin la seva energia i estructura per a impulsar una nova vaga general a la badia, com ja van decidir els treballadors en les assemblees celebrades després del 13 de juny. Aquesta és l'única manera d'acabar amb l'explotació i la precarietat que genera aquestes morts.

Aquests dies s'ha tornat a demostrar la solidaritat i el compromís de la classe obrera.

La lluita i l'organització és l'únic camí. Hem de posar-nos a la feina immediatament.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA