El bloc reaccionari de la dreta espanyolista PP, Ciutadans i Vox han revalidat els desastrosos resultats que van obtenir a l'abril a Euskal Herria perdent 17.005 vots més en la CAB i altres 7.680 vots a Nafarroa, on es presentaven en coalició UPN, PP i Ciutadans. El discurs reaccionari contra les autonomies, les amenaces d'il·legalització de les forces independentistes ERC, CUP, BNG, EH Bildu i fins i tot el PNB no han aconseguit una millora dels seus resultats. Aquesta és la millor resposta al seu discurs franquista i espanyolista d'odi, repressió i venjança.

L'estratègia de Pedro Sánchez de repetir les eleccions ha estat un autèntic fracàs. Volien evitar el pacte amb Unides Podem i sortir reforçats d'aquests comicis, amb més marge per a poder arribar a acords amb Cs o fins i tot el PP per a dur a terme les polítiques d'ajust que exigeix Europa. El resultat ha anat en la línia oposada al que pretenien i és que a pesar que la participació ha baixat en un 5,61% en la CAB i un 7,08% a Nafarroa i ha afectat fonamentalment l'esquerra (33.445 vots de la suma EHBildu, Podem, Més País i PSOE enfront dels 10.532 vots que es van a l'abstenció per part de PNB, PP, Na+, Cs i VOX), la superioritat dels vots de l'esquerra és rotunda amb deu punts percentuals per sobre de les formacions de la dreta.

El Partit Popular ha aconseguit a última hora obtenir un diputat per Bizkaia, l'únic en tota la CAB que obté el bloc reaccionari a costa de l'enfonsament de Ciutadans i ajudat també per la caiguda de Podem. La llista de Més País d'Iñigo Errejón que ha tret 8.463 vots sense obtenir representació ha estat un regal afegit al PP.

Ciutadans a Euskal Herria, que no va obtenir cap diputat en la passada legislatura, s'ha enfonsat encara més baixant de 39.963 vots a l'abril en la Comunitat Autònoma Basca a 13.058, una pèrdua de 26.905 vots que en part han anat al Partit Popular i a l'abstenció. Vox ha tret tan sols 597 vots més en tota la CAB.

La tàctica del PNB de presentar-se com la “dreta progressista” i amagar el seu veritable rostre

Hego Euskal Herria aporta al Congrés estatal 23 diputats. Només 9 corresponen a la dreta i 6 d'ells pertanyen al PNB que va donar suport als governs de Rajoy i que ara es ven com una força progressista. Aquesta tàctica, de veure's forçats a amagar la seva veritable naturalesa– la de la dreta de tota la vida i defensors a ultrança del règim del 78– revela també la tremenda força i pressió de la mobilització als carrers.

El PNB amb 377.423 vots ha estat el partit més votat igual que a l'abril recollint el vot útil de la dreta. Encara que millora en percentatge, perd 17.204 vots respecte les eleccions d'abril en la CAB i 2.852 vots a Nafarroa, on la seva candidatura Geroa Bai tan sols treu 4.030 vots. Aquesta formació del PNB a Nafarroa va usar la direcció que li va lliurar l'esquerra per a frenar el canvi, trencant el tripartit quan ja estava en les seves hores més baixes buscant aliats més còmodes per a aplicar les seves polítiques de dretes. A Geroa Bai tampoc li va tremolar el pols a l'hora de reprimir als treballadors d'Horta de Peralta o als joves en el brutal desallotjament del Gaztetxe Maravillas.

La força de la mobilització s'expressa també en les urnes

EH Bildu ha aconseguit uns resultats històrics i per primera vegada tindran grup propi en el parlament de Madrid amb 5 diputats. És l'única formació de l'esquerra que, malgrat l'abstenció, creix en percentatge i en vots (11.622 vots més entre la CAB i Nafarroa) i percentualment (2% més en la CAB i 4,7% més a Nafarroa). Sens dubte, aquests resultats i l'haver tingut a Bel Pozueta– mare d'uns dels joves de Altsasu– com a cap de llista per Nafarroa, els han permès agrupar el vot més combatiu i recolzar-se en les grans mobilitzacions socials a Euskal Herria en els últims mesos: pensionistes, moviment feminista, en defensa dels drets dels presos bascos, per la llibertat dels joves de Altsasu, etc.

Elkarrekin-Podem ha quedat en quarta posició. Ha obtingut 181.337 vots– 41.908 vots menys que a l'abril on ja havia sofert una forta caiguda–. Fins i tot descomptant els 8.463 vots de la candidatura d'Iñigo Errejón, la pèrdua és de 33.445 vots. Cal recordar la forta irrupció de Elkarrekin Podem en les eleccions generals de 2016 a Euskal Herria, que van col·locar a la formació violeta com a primera força política amb el 29% dels vots a la CAB (ara ha tret el 15,41% dels vots) i la segona a Nafarroa amb el 28,3% (aquest 10N s'ha quedat en el 16,46%) . Elkarrekin-Podem va obtenir el doble de vots mentre el discurs de la formació unia la lluita contra les retallades i el règim del 78 amb la defensa del dret a decidir. Però els esdeveniments l’han posat a prova: l'equidistància i el menyspreu que va adoptar a l'hora de la veritat davant l'aixecament del poble català, així com el seu discurs de defensa de la constitució i l'abandó de tota lluita al carrer els ha passat factura.

El PSE-PSOE ha quedat en segon lloc amb 225.905 vots perdent 26.905 vots respecte les eleccions del mes d'abril. Però això no reflecteix grans esperances ni confiança en el PSOE, que no ha revertit ni una sola de les contrareformes del PP ni tampoc de les retallades. Tampoc respon a l'aprovació a les polítiques de dretes que aplica a Euskadi com a soci fidel al PNB, sinó que reflecteix que molts treballadors han recorregut a Sánchez com a vot “útil” per a parar al bloc reaccionari. De fet, el vot a l'esquerra del PSOE ha pujat tres punts percentuals. Més a Navarra (2,47%) que en la CAB (0,56%).

El PNB no és el nostre aliat. Cal desemmascarar-los!

La polarització a Euskal Herria en línies de classe l'expressa per la dreta el vot del PNB i per l'esquerra el vot d'EH Bildu, que segueix en la línia de millorar els bons resultats que ja va obtenir en les eleccions municipals i forals en les quals va aconseguir els millors resultats de la seva història. Ruiz de Pinedo, cap de llista d'EH-Bildu a Araba que a l'abril va guanyar per poc més de 300 vots, ha guanyat al PP per més de 2.000 vots. Malgrat els seus bons resultats, EH-Bildu hauria de treure lliçons de l'ocorregut a Vitoria-Gasteiz, on a l'anterior legislatura i després d'haver aconseguit ser el segon partit més votat en la capital va lliurar l'alcaldia al PNB: en aquestes eleccions EH-Bildu és la cinquena força.

El PNB, intenta constantment desmarcar-se del discurs de la dreta espanyolista i aparèixer com una alternativa més progressista, que únicament advoca pel benestar, l'estabilitat i la pau social a Euskadi. Però en la pràctica, està més que clar que els jeltzales governen per al benefici dels grans empresaris i les patronals. Així ho han demostrat en la vaga general del Metall a Bizkaia on Urkullu va sortir públicament a donar suport a la patronal enfront dels treballadors. Per això els seus principals aliats en les institucions són el PSE i el PP. La multitud de casos de corrupció en els quals està implicat i que superen 100 milions d'euros, són una bona mostra de la seva gestió. La destrucció constant de l'ocupació en la indústria, de drets laborals, la plaga de la precarietat, la temporalitat i els treballs escombraries, les retallades recents en la RGI, els desnonaments, deixen al nu que l’“oasi basc” del qual sol parlar és una gran mentida.

És un complet error prendre com a aliat el PNB en cap terreny, com plantegen els dirigents d'EH Bildu o Podem. L'experiència dels últims anys a Euskal Herria demostra un grandíssim nivell de mobilitzacions, en els sectors privatitzats i precaritzats de l'administració i en la indústria, passant pel 8M, les impressionants mobilitzacions dels pensionistes. Totes aquestes lluites han estat d'oberta confrontació amb les polítiques del PNB i han tingut efectes molt profunds.

Els dirigents d'EH Bildu i Podem haurien de basar-se en aquesta enorme força de la mobilització, impulsar-la i unificar totes les lluites desemmascarant i combatent el PNB, en lloc de donar espai al seu discurs hipòcrita. Si alguna cosa ha demostrat l'experiència dels últims anys és que només en les institucions no podrem canviar la nostra realitat. Això només és possible amb la mobilització massiva als carrers.

La lluita als carrers és el camí!

La classe treballadora i la joventut a Euskal Herria hem demostrat que tenim la força per a fer fora la dreta de les institucions i molt més. Però votar no és suficient. Per això és necessari continuar i enfortir la mobilització. La vaga general convocada per la majoria sindical basca per al mes vinent de gener és el camí.

La lluita de classes posarà a cadascun en el seu lloc, a Euskal Herria i també en el govern central. La classe obrera ha respost i respondrà els atacs dels capitalistes, que ja planegen una nova ofensiva d'austeritat davant la perspectiva d'una nova recessió econòmica. El govern de Sánchez i Unides Podem sofrirà enormes pressions per a continuar atacant les condicions de vida de la joventut i els treballadors. Per això és necessari respondre amb força en la mobilització, exigint que es compleixin les nostres demandes. L'experiència ha demostrat que no és possible governar per a dos amos alhora: o amb els capitalistes o amb els treballadors. Hem de continuar amb la mobilització massiva i construir una esquerra combativa, amb un programa revolucionari, que pugui portar la confrontació amb els grans poders econòmics i polítics a la transformació socialista de la societat.