Retirada immediata de les tropes israelianes de Gaza!

Per la Federació Socialista d'Orient Mitjà!

El passat 27 de desembre l'exèrcit israelià va llançar la major ofensiva militar contra terra palestina des de la Guerra dels Sis Dies el 1967. Aquesta vegada les víctimes són les masses palestines que malviuen a la franja de Gaza: els morts s'apropen ja al miler i els ferits superen els 3.000, amuntegats en els hospitals sense mitjans mèdics per ser atesos.

L'exèrcit sionista està utilitzant avions F-16, helicòpters Apache i tot tipus d'armament modern contra un poble indefens. Només el dia 27 es van llançar més de 100 tones de bombes. Una brutalitat que arrasa escoles, fàbriques, cases, hospitals i cultius en un territori submergit en l'atur i la misèria endèmica, agreujats pel continu bloqueig a què s'ha sotmès, a una de les zones més densament poblades del món.

Els objectius de la matança

La presumpta raó utilitzada pel Govern sionista per justificar aquest criminal atac és impedir que Hamas continuï llançant coets contra territori israelià. Però això no és més que una excusa barroera. En realitat tot aquest horror està dirigit contra un poble que no vol cedir en la seva lluita pels seus drets i per aconseguir una vida digna. En paraules d'un alt comandament militar israelià: "Quan sospitem que hi ha un milicià en una casa, disparem un míssil, després dos projectils d'artilleria i després l'excavadora fa caure les parets". ¡ I encara hi ha alguns reaccionaris que s'atreveixen a dir que l'Estat sionista és el baluard de la moderna civilització a Orient Mitjà!!

La classe dominant israeliana, i la seva corrupta casta dirigent, juguen novament la carta de la guerra i el xovinisme per desviar l'atenció dels joves i els treballadors d'Israel. En un context en el qual la crisi social i política del país està assolint cotes insuportables, els atacs de la burgesia sionista als nivells de vida dels treballadors ha desencadenat durant els últims dos anys una onada de vagues i protestes que han inclòs tots els sectors de la societat; precisament en els dies previs a l'inici dels atacs, els sindicats amenaçaven amb la convocatòria d'una vaga general contra el retall de la despesa pública.

El paper de l'imperialisme, els seus satèl·lits i les seves agències

Com ja va ocórrer durant les guerres imperialistes contra l'Iraq i l'Afganistan, els dirigents reformistes de l'esquerra apel·len a les Nacions Unides com a solució al problema palestí. Però l'experiència històrica ha deixat clar que l'ONU no és un organisme independent sinó una plataforma al servei dels interessos de l'imperialisme, i més directament de l'imperialisme nord-americà. Durant mig segle s'han aprovat en l'ONU nombroses resolucions sobre la qüestió palestina, sense el resultat més mínim i incomplertes reiteradament per Israel. Potser l'ONU ha declarat un embargament contra Israel tan brutal com el que va sofrir l'Iraq després de la primera Guerra del Golf o el que sofreix Cuba? Evidentment no.

La solució tampoc no està en la tramesa de cascs blaus o d'una força militar d'interposició dirigida per l'UE com en defensen alguns. La guerra a l'Afganistan compta amb el beneplàcit d'una resolució de l'ONU, això canvia el seu caràcter imperialista? És menor el sofriment que pateix el poble afganès? Potser n'hi hagi prou amb recordar les atrocitats comeses pels cascs blaus de l'ONU a Somàlia o la repressió que sofreix el poble haitià també sota la bandera blava de l'ONU.

L'ONU no ha estat més que una agència utilitzada per les potències imperialistes per “legalitzar” davant de l'opinió pública mundial intervencions militars de tot tipus i per defensar els seus interessos en diferents parts del món. Quan per diferents raons no han pogut comptar amb la signatura d'aquest organisme, els imperialistes s'han encongit d'espatlles i han seguit endavant amb els seus plans. Confiar en l'ONU per resoldre el problema palestí no és, ni més ni menys, que fer el joc a l'imperialisme nord-americà i europeu, que sempre han manifestat el seu suport a la burgesia israeliana en els moments decisius. Les diferents burgesies europees, igual com la nord-americana, utilitzen els mateixos mètodes per aconseguir els mateixos objectius.

Els capitalistes nord-americans armen i financen l'estat sionista d'Israel perquè és el seu punt de suport més fiable per defensar els seus interessos en la zona. Alhora i com a complement, aquests campions de la democràcia no dubten a recolzar les dictadures de Kuwait, Aràbia Saudita, el règim reaccionari d'Egipte, etc., perquè també els serveixin pels seus interessos. Les corruptes burgesies àrabs són còmplices i causants d'aquesta matança i també de la situació d'opressió i misèria en la qual viuen milions de persones a Orient Mitjà.

La Unió Europea ha mostrat, en aquests dies de matança, tota la hipocresia de la que és capaç. Es lamenta de l'ús "desproporcionat" de la força, però no mou un dit per impedir la incursió de l'exèrcit israelià. En el cas de l'Estat espanyol, el Govern de Zapatero tan sols ha realitzat declaracions diplomàtiques i manifestacions retòriques.

Amb la retirada de les tropes de l'Iraq sembla que es va acabar la seva empenta en política exterior (empenta que realment va ser producte del moviment de milions de persones contra la guerra). L'augment de tropes a l’Afganistan, la intervenció a Haití i el Líban, la decisió d'eliminar el límit en el nombre de militars que el Govern podia enviar a l'exterior sense passar prèviament pel Parlament i, en general, tota la política exterior del govern del PSOE, ha estat seguidista, encara que sigui amb matisos, de les potències imperialistes, sigui Estats Units, sigui França o Alemanya. El problema que té el govern del PSOE és que la política exterior és una continuïtat de la política interior. I si al terreny econòmic i social adopten mesurades en benefici dels grans banquers i empresaris, en política exterior s'han de plegar a aquests mateixos interessos.

PER UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA I REVOLUCIONÀRIA

Les potències imperialistes intenten ara desesperadament que s'assoleixi una treva, fins i tot parlen d'una força militar d'interposició. Però la raó d'això no té res a veure amb motius humanitaris: està motivat pel pànic a què es desenvolupi un moviment antiimperialista massiu a Orient Mitjà, a Europa i en els EUA, que posi en perill el seu entramat de dominació i provoqui la caiguda de règims reaccionaris com el d'Egipte.

Les mobilitzacions de milions contra la guerra imperialista a l'Iraq són un recordatori del que pot succeir, i volen fugir d'aquest escenari com de la pesta, molt més en l'actual context de la crisi del capitalisme.

Al món àrab cents de milers de persones han sortit als carrers per protestar contra la matança dels nostres germans palestins: a Egipte, el Iemen, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, el Sudan, el Marroc, Algèria, Tunis, Indonèsia, el Líban... Les mobilitzacions de masses s'han multiplicat per tot Europa i als EUA. Fins i tot al mateix Israel, gairebé 130.000 persones van sortir al carrer el 3 de gener a la ciutat àrab de Sajnin convocades pel Partit Comunista d'Israel. Va ser la manifestació més gran que es recorda a la ciutat en els últims anys.

Aquest camí és l'únic que pot crear les condicions per a l'autèntica pau entre els pobles d'Orient Mitjà i que més temen els imperialistes i els seus satèl·lits. Però perquè la lluita sigui veritablement efectiva és necessari dotar-la d'un programa que plantegi una autèntica solució.

La política dels dirigents de l'OAP és un autèntic fracàs i s'han convertit en còmplices de l'imperialisme a la zona. Però Hamas i l'integrisme islàmic tampoc no són cap alternativa. Les organitzacions fundamentalistes han confirmat àmpliament el seu caràcter reaccionari i no volen enderrocar el capitalisme ja que es basen, precisament, en la seva existència (del que extreuen les seves fonts de poder i finançament, com ho mostra el cas de l'Iran).

Sol hi ha un programa realista que pot portar la pau a la zona i la fraternitat entre els pobles: la lluita per la transformació socialista de la societat i per una Federació Socialista d'Orient Mitjà. Només acabant amb els règims proimperialistes del món àrab i amb el govern sionista serà possible la pau. Però per a això és necessària la unitat de la classe obrera, dels treballadors i els joves àrabs amb els seus germans de classe israelians sota la mateixa bandera de la lluita anticapitalista, antiimperialista, i per una Federació Socialista d'Orient Mitjà. D'aquesta manera, es podrien eliminar els interessos capitalistes i imperialistes en la zona i el militarisme, i es crearien les condicions per a un desenvolupament econòmic sense atur i sense misèria.

Amb una Federació Socialista basada en el control democràtic de la majoria de la població, no hi hauria lloc per als odis religiosos i sectaris, i els pobles d'Orient Mitjà podrien assolir una convivència fraternal i en pau.

Retirada immediata de les tropes israelianes de Gaza!

Alto a la matança imperialista contra el poble palestí!

Per l'enderrocament de la burgesia israeliana i la corrupta oligarquia del món àrab!

Per la unitat de la classe treballadora!

Per la Federació Socialista d'Orient Mitjà!

UNEIX-TE ALS MARXISTES DE MILITANT!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA