El passat 26 de maig la precarietat laboral es tornava a cobrar una nova víctima. Liciten Koirala, un treballador de Glovo de 22 anys d'edat, va morir atropellat mentre realitzava un dels frenètics repartiments de la seva jornada laboral.

Aquest repartidor nepalès acabat d'arribar a Barcelona encara no comptava amb permís de treball, per tant no podia permetre’s ser fals autònom com la resta dels seus companys. En no estar donat d'alta a Glovo, el company havia llogat el compte a un altre treballador: una pràctica bastant habitual en la plataforma, ja que el fet de premiar amb millors plusos als treballadors més "sacrificats" ha fet florir un mercat paral·lel que l'empresa coneix perfectament. El treballador que lloga el seu compte s’endú fins el 30% d’allò que guanya qui realment recull i entrega la comanda. Així evita que el seu compte quedi suspès per baix ús i un altre ingressa alguna cosa per sobreviure. Precarietat al quadrat.

Ritmes frenètics i sous de misèria

Durant aquests últims anys hem vist com la precarietat s'escampava en la majoria de llocs de treball a l'Estat Espanyol.

Una de les formes de precarietat més estesa ha estat l'aparició de múltiples plataformes digitals, presentades com a "noves" i "modernes", aixecades sobre un entramat d'enginyeria fiscal que han posat en escena allò que la reforma laboral no havia aconseguit: màxims beneficis per a l'empresari amb una relació mínima amb el treballador. Aquestes plataformes com Uber, Cabify, Deliveroo o Glovo mantenen els seus treballadors en una relació de falsos autònoms per deslligar-se completament de les responsabilitats econòmiques, tot evitant pagar també seguretat social, i fent desaparèixer tots els drets dels treballadors.

Precisament això s'ha convertit en una arma molt afiliada contra els empleats que veuen com les seves condicions de seguretat han empitjorat notablement. A causa de la temporalitat de la majoria dels contractes, les empreses han deixat d'invertir en material i mesures de seguretat. A tot això se suma un ritme de treball salvatge amb jornades maratonianes per compensar la manca de personal, que fan que les probabilitats de patir un accident mortal hagin ascendit dramàticament en aquests últims anys de la crisi. El passat any 2018 van morir en accidents laborals 652 treballadors, la xifra més alta dels últims 7 anys.

Glovo i l'esclavitud moderna

Els repartidors de Glovo, també coneguts com a 'riders', fa temps que denuncien els ritmes de treball a què estan sotmesos en els repartiments i els sous de misèria que reben: cobren entre 3,5 i 5 euros per paquet lliurat. L'empresa es defensa dient que no imposa horaris o ritmes de treball però la realitat és una altra molt diferent. Ho fa tant de manera directa com indirecta a través de compensacions econòmiques per a aquells Riders que més hores dediquen i més ràpid reparteixin, de manera que molts treballen 60 i 70 hores setmanals, principalment treballades entre els caps de setmana i nits a les grans ciutats. Tot això per un treball que amb prou feines arriba als 900 euros en el millor dels casos.

Tal com expliquen els propis treballadors: han creat un sistema esclavista. "Tard o d'hora havia de passar. Ara l'únic que està fent Glovo és ignorar la seva responsabilitat. Creiem que són responsables de la mort del repartidor ", explicava una de les portaveus de RidersXDerechos.

Ara els empresaris de Glovo estan intentant desviar l'atenció sobre l'accident mortal del Liciten, assenyalant amb una total hipocresia que incomplia les normes d'ús del sistema per haver llogat el compte a un tercer. Quins pocavergonyes! L'empresa és la primera que no vol posar fi a aquesta pràctica i que tot i conèixer-la, mira a una altra banda i eludeix així qualsevol responsabilitat. Si permeten aquest tipus de pràctiques és perquè els resulta econòmicament rendible i això és tot el que importa. La set de benefici dels capitalistes està per sobre de la vida de qualsevol treballador o treballadora.

Un exemple de lluita

Els treballadors 'riders', treballadors que pateixen unes condicions laborals semi-esclaves, han demostrat ser tot un exemple de lluita i s'han organitzat tot i les enormes dificultats que té per fer-ho una plantilla tan atomitzada. No ho han fet a través dels sindicats tradicionals, que no són presents en aquest tipus d'empreses i que han permès que la precarietat arribi a límits insospitats per la seva política de pau social, sinó amb la creació de les seves pròpies plataformes: Free Riders i RidersXDerechos, on s'agrupen milers de treballadors de Glovo, Deliveroo i Just Eat. Aquests mateixos col·lectius han organitzat manifestacions i protestes a Barcelona i Madrid i ja han convocat una vaga a tot l'Estat per al proper 2 de juliol de solidaritat amb el company mort i contra la precarietat laboral.

Des d'Esquerra Revolucionària i Sindicalistes d'Esquerra volem enviar tota la nostra solidaritat i suport a la batalla per unes condicions de treball segures i uns sous dignes. Aquestes empreses són una autèntica piconadora de drets per als treballadors i un fidel reflex del que significa el capitalisme per a la majoria: el màxim benefici al cost que sigui. Els 'riders' estan demostrant tota la seva determinació i com l'única forma de trencar amb aquestes condicions és organitzar-se col·lectivament i construir les eines de lluita de la classe obrera.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA