Contra la dictadura dels banquers i les retallades socials!
Com a Portugal, França, Grècia i el món àrab!

 

Les mobilitzacions que al llarg d'aquesta setmana estem protagonitzant desenes de milers de joves, estudiants, treballadors, aturats, pensionistes amb una força tremenda a les places més cèntriques de nombroses ciutats, han sorprès a tothom. No obstant això, no és difícil trobar la causa: responen a l'atur massiu, a la precarietat laboral, als salaris de 600 i 700 euros, a la brutalitat dels atacs a les despeses socials aprovats pel govern i al fet que siguem les famílies treballadores els que paguem el preu més cruel de la crisi, mentre els grans banquers i els empresaris obtenen beneficis insultants.

La força demostrada al carrer per desenes de milers de joves ha espantat a molts. La dreta, i els seus mitjans de comunicació afins, ja estan començant la seva campanya de criminalització contra la nostra lluita. El PP, el partit del neofranquisme, no té cap autoritat moral per parlar de llibertats i democràcia. Ja els coneixem quan van estar en el poder, coneixem la seva posició respecte a la guerra a l'Iraq i com defensen amb ungles i dents els interessos dels empresaris i els sectors més reaccionaris de la societat. 

Des del govern, d'altra banda, es llancen picades d'ullet a la nostra lluita i molts ministres del PSOE diu ara "comprendre" la nostra ràbia i les nostres reivindicacions. Però el que obvien és que durant els últims anys hem hagut de suportar retallades i ajustos aprovats per ells, que han frustrat les esperances de milions. Acceptant la lògica del mercat, donant l'esquena a la seva base social i claudicant davant la gran banca i els poders empresarials, el govern de Zapatero va legislar tot tipus de mesures lesives contra els empleats públics, a favor de la privatització de l'ensenyament públic, la Universitat (Bolonya) i la sanitat, i en benefici dels empresaris amb la Reforma Laboral. I ara ja sabem que després de les eleccions municipals arribaran nous atacs i retallades, com hem vist aquí a Catalunya amb el govern de CiU i que han estat resposts amb la mobilització de centenars de milers de treballadors i joves.

 

Els responsables de la crisi

 

Com l'experiència d'aquests dies demostra, el moviment iniciat necessita organitzar-se millor i dotar-se d'un programa de lluita clar i coherent. Com és públic, la Plataforma Democràcia Real Ja, promotora de la mobilització, ha plantejat reivindicacions progressives amb unes altres que poden estimular prejudicis contra l'organització i contra la participació en política, quelcom que és contraproduent per a la nostra lluita. En realitat les víctimes de la crisi, l'atur, la precarietat, els baixos salaris, la repressió, tenen nom i cognoms: són els treballadors, els joves dels barris obrers, els aturats, és a dir la base social de l'esquerra. En les manifestacions no hi ha fills de papà dels barris burgesos. Per això cal fugir de tot oportunisme en el contingut de la mobilització que només serveix perquè els mitjans de comunicació ens presentin com a un moviment innocu i assimilable, com un ganivet sense tall, inofensiu.

Sens dubte, l'abandó que els joves i els treballadors hem sofert per part de les direccions sindicals i dels grans partits de l'esquerra durant molt temps, han generat un ambient de frustració i rebuig cap a la "política oficial". Però és necessari ressaltar que tota la situació que patim és responsabilitat i conseqüència d'un sistema econòmic i unes polítiques molt concretes. Els culpables que no tinguem casa, no tinguem treball i ens quedem sense pensions són els banquers i els grans empresaris que s'han lucrant durant dècades amb l'explotació de les nostres famílies; per descomptat, també són responsables aquells partits i organitzacions que defensen els seus interessos i adopten mesures contra la majoria de la població. Si volem democràcia real, això passa per transformar la societat i acabar amb el capitalisme. La democràcia sense justícia social no és real. Volem democràcia, la democràcia de la majoria, dels treballadors i la joventut.

 

Continuar la lluita 
incorporant a la classe treballadora

 

Per aconseguir la victòria en aquesta lluita és fonamental aixecar un programa revolucionari i anticapitalista, que ens permeti guanyar el suport del moviment obrer, de centenars de milers de treballadors, de milers de delegats sindicals, que també pateixen la crisi i s'oposen a la política dels seus dirigents. La direcció de CCOO ha emès un comunicat complaent-se de les mobilitzacions de la joventut. Però això és totalment insuficient. Des de les assemblees i manifestacions, des de les acampades, a les fàbriques i centres d'estudi hem d'exigir, alt i clar, a les direccions dels sindicats majoritaris (CCOO-UGT) que abandonin la política de pactes i claudicacions (com la signatura de l'acord que àmplia l'edat de jubilació i retalla les pensions), i conflueixin en els fets amb la nostra lluita organitzant una nova vaga general. Aquest és el camí! Els treballadors tenen la força, com ja es va demostrar en la vaga general del passat 29S i en les manifestacions massives d'aquell dia, per parar la producció i la vida del país. La participació i confluència amb la classe obrera serà fonamental per augmentar la profunditat i extensió de les mobilitzacions actuals, com hem vist a Grècia, a Portugal, a França i el món àrab. 

El caràcter massiu de les protestes és un seriós problema per tots aquells que volen que les coses segueixin igual. La jornada del dijous acabava amb l'anunci a les 23.45 h que la Junta Electoral Central (JEC) havia prohibit les concentracions convocades per al dissabte i el diumenge. Davant aquest possible desenllaç, ja a la Porta del Sol de Madrid, igual que en les concentracions de moltes ciutats, s'havien mostrat cartells i consignes que prevenien d'aquest possible dictamen: "Parar ara seria un suïcidi; Dia de reflexió, dia d'acció; Junta Electoral inconstitucional".

Des del Sindicat d'Estudiants considerem aquesta decisió judicial com una resposta antidemocràtica a un moviment que està expressant de manera pacífica, però contundent, el rebuig a la política de retallades de despeses socials, a la situació de desocupació massiva, especialment entre la joventut, i a la crisi del sistema capitalista que està pagant la majoria de la població. La decisió de la JEC no impedirà que desenes de milers se segueixin manifestant, en tot cas, provocarà que la nostra ràbia i descontent augmentin. El Sindicat d'Estudiants crida a continuar la mobilització, a dotar-la de major organització, i a defensar un programa d'esquerres conseqüent, elements claus en una batalla contra els qui tenen a les seves mans els ressorts del poder i el control dels grans mitjans de comunicació.

· Retirada immediata de tots els plans d'atac contra la joventut i les famílies treballadores
· No a les retallades pressupostàries en sanitat, educació i en les prestacions socials 
· Ja n'hi ha prou de regalar diners públics als banquers, empresaris i especuladors. Que es nacionalitzi la banca per emprar els recursos de tots en obres públiques, sanitat i educació, donant ocupació a milions d'aturats!
· No a la contrarreforma laboral i l'acomiadament barat. No a la retallada de les pensions ni a l'ampliació de l'edat de jubilació.
· Contra l'atur: Subsidi de desocupació indefinida d'1.100€ al mes fins a trobar un lloc de treball. Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial. 
· Per un habitatge digne! Nacionalització de les grans constructores per crear un gran parc públic d'habitatges en lloguer a un preu no superior al 10% del SMI.
· Inici d'un pla econòmic per crear ocupació (inversions en infrastructures, serveis socials i altres indústries) no basat en els interessos dels capitalistes sinó en els interessos de la majoria. 
· Increment dràstic dels impostos a les grans fortunes, als beneficis empresarials i a la banca. Combatre el frau fiscal i la fugida de capitals amb la confiscació dels patrimonis i dels comptes dels rics implicats.
· Ja n'hi ha prou de repressió contra la joventut

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA