A finals dels 70 a Gran Bretanya, en plena crisi econòmica, el moviment punk adoptava una consigna que resumia el sentir de la joventut de la classe obrera: "no future". Els joves no veien futur en un sistema que només oferia atur, misèria, precarietat. Sectors de la joventut espanyola que havien pres partit per un canvi revolucionari en la lluita contra la dictadura feixista es veien abocats a la desídia política i a la degradació social. El 2009, el capitalisme torna a oferir als joves obrers la mateixa recepta de sempre: explotació i "no futur".

L'exemple de Grècia en l'horitzó

L'esclat social a Grècia, amb els treballadors joves com a avantguarda, sembla haver sorprès i desconcertat profundament a la burgesia i als mitjans de comunicació europeus. L'atur juvenil oficial està en un 24%. Els salaris oscil·len entre els 600 i els 800 euros, el que impossibilita l'emancipació de la llar paterna i l'accés a un habitatge. A qui li estranya la justa rebel·lió de la joventut obrera grega?
A l'Estat espanyol, el 29,5% dels menors de 25 anys pateixen les conseqüències de l'atur, amb sous similars als de Grècia, patint de forma contundent la precarietat del sistema, amb un 51% de temporalitat. El capitalisme espanyol només pot oferir aquesta situació a la joventut obrera. Els que s’acaben de llicenciar aspiren, amb sort, a l'estatus de mileuristes, encara que molts malviuen com becaris o en treballs que no tenen res a veure amb el que han estudiat, per salaris similars als grecs.

Treballar en un McDonald's

Per a la majoria dels joves que no són llicenciats, el futur és encara més fosc. Els McDonald's, centenars d'empreses auxiliars de la indústria, la construcció , s'han forrat i es forren sobre la base del treball de milers de treballadors joves, als quals no ofereixen formació, ni estabilitat laboral ni un salari digne. Ara, quan la crisi econòmica que els capitalistes i la burgesia han generat comença a refermar amb força, els joves són els primers a sofrir les seves conseqüències (juntament amb els immigrants) i anar-se al carrer.

Treballar pel que val un Big Mac

No hi ha més que agafar qualsevol nòmina d'un jove treballador per a veure com és l’" oferta" del capital. Agafem una nòmina del Mc-Donald's, una empresa que ha augmentat el seu volum de vendes un 7% durant 2008, una d'aquestes multinacionals a les quals la crisi no afecta en absolut (o que fins i tot beneficia) i que compta amb un altíssim percentatge de treballadors joves. El sou es comptabilitza a partir de les hores treballades. L'hora, es paga a 3,7 euros, exactament el que val una hamburguesa Big Mac! La resta del sou es complementa amb un munt de ridículs plusos que, per descomptat, no cotitzen a la Seguretat Social, deixant al treballador amb una prestació ínfima en cas d'atur o jubilació. En resum, treballant 30 hores a les setmana, es guanyen poc més de 600 euros al mes, amb un contracte temporal i uns ritmes de treball brutals.
Aquest és un exemple del present de la joventut de l'Estat espanyol. No obstant això, el futur encara està per escriure. Els joves han demostrat en repetides ocasions la seva capacitat de combat. Un sector molt important de la nova generació obrera s'ha incorporat al mercat laboral després d'haver participat en les importants lluites contra el Partit Popular. La dreta va ser desallotjada del poder gràcies a la mobilització popular, amb la joventut jugant un paper importantíssim. La consciència que sí es poden obtenir victòries i que la lluita de masses és el mètode per a assolir-les ha arrelat en aquesta generació. De fet, en lluites com les del metall a Pontevedra o les actuals batalles contra els EREs els joves proletaris solen ser els sectors més combatius i animosos, forçant als sindicats a posicionar-se amb més fermesa en defensa de l'ocupació.

No som passotes

Quin és el paper que estan jugant els dirigents dels sindicats a l'hora d'organitzar a la joventut treballadora? El més encertat a dir és que és nul. No hi ha cap intent seriós per a integrar a la joventut a la vida i activitat sindical, no hi ha campanyes per a promoure l'afiliació a les organitzacions obreres, sembla ser que a les direccions sindicals no els interessa la joventut més que per a, de tant en tant, publicar estadístiques sobre el mal que està la cosa. La joventut obrera d'aquest país no és passota, no es dedica a estar tot el dia de “botellón”. La joventut no està disposada a pagar els plats trencats dels excessos capitalistes, com ja ha demostrat en les lluites per un habitatge digne d'aquests últims anys o les actuals lluites contra la reforma empresarial dels Plans de Bolonya.
Hi ha solució a tots aquests problemes, a pesar del que certs sectors del reformisme plantegen. Els joves treballadors del Corrent Marxista El Militant lluitem per construir una alternativa socialista i revolucionària amb la finalitat d'enterrar el capitalisme i aconseguir que aquesta crisi la pagui qui l'ha provocat. Convidem als joves obrers a organitzar-se amb nosaltres i a lluitar contra el "no future" que el capitalisme ens ofereix. Les noves generacions de joves treballadors tindran un paper fonamental en la tasca de transformar les nostres organitzacions en autèntics instruments de lluita i construir una societat socialista.
A l'Estat espanyol, com a Grècia!
La joventut és la de la revolució proletària!
 

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA