Cal parar-los amb la lluita als carrers!

Vivim una ofensiva contra els drets democràtics sense precedents des del final de la dictadura. Aquesta escalada, que va començar amb la brutal repressió del referèndum de l'1 d'Octubre a Catalunya, l'empresonament dels Jordis i els consellers del Govern i l'aplicació del 155, s'està estenent al conjunt de l'Estat i ha penetrat a tots els àmbits de la vida pública.

La condemna de presó de 3 anys i mig al cantant de rap Valtonyc per les seves lletres - mentre l'organització feixista que el va denunciar es permet demanar "la fossa per als “rojos” i independentistes"-; la censura d'obres artístiques, com la retirada dels quadres "Presos polítics" d'ARCO, o el segrest del llibre "Fariña", que denuncia connexions reconegudes judicialment entre dirigents del PP gallec i el narcotràfic, són la punta d'un iceberg al qual cal sumar els nombrosos judicis per suposats delictes d'enaltiment del terrorisme i les multes generalitzades en aplicació de la Llei Mordassa. Mai en dècades s'havia viscut un atac tan descarat a la llibertat d'expressió per part de l'Estat i el seu aparell policial i judicial.

Els drets democràtics són incompatibles amb el règim del 78

Si repassem les principals fites d'aquesta ofensiva repressiva del nacional-espanyolisme propiciada des del PP, animada per Ciutadans i recolzada vergonyosament pels dirigents del PSOE, veurem que és una estratègia global de la classe dominant. Des de l’Octubre del 2017 fins avui, aquests són alguns dels fets més destacats:

1 d'octubre: 2.200.000 persones exerceixen el seu dret democràtic a decidir el futur de Catalunya (nombre superior al que va ratificar l'Estatut en 1977). Milers de policies i guàrdies civils, enviats per Rajoy, ataquen violentament amb porres i pilotes als votants, segrestant urnes, destrossant centres educatius i deixant més de 1.000 ferits. El Rei i diaris com El Mundo o El País, exigeixen a l'Estat actuar implacablement contra "el moviment insurreccional" del poble català.

16 d'octubre: La jutgessa Lamela empresona sense fiança a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, dirigents d’ANC i Òmnium. El seu "delicte"? Participar a una manifestació espontània contra la detenció de 14 càrrecs de la Generalitat el 20 de setembre. Les excuses judicials per aquest empresonament poden servir (com ja està passant) contra qualsevol que protesti contra aquest Estat heretat del franquisme i el seu govern de corruptes.

27 d'octubre: Aplicació de l'article 155 de la Constitució pel Senat suspenent l'autonomia de Catalunya (una conquesta assolida després de dècades de lluita contra la dictadura). Com si d'un cop d'Estat es tractés, el Partit Popular, que compta amb 4 diputats i un 4% dels vots a Catalunya, pren el control de la Generalitat, destituint a un Govern amb majoria absoluta.

2 de novembre: La mateixa jutgessa que va empresonar els Jordis ordena l'ingrés a presó de 8 consellers del Govern de Catalunya atenent a la querella de la Fiscalia General de l'Estat. La Fiscalia sosté que els acusats han comès un delicte de sedició i rebel·lió, modificant arbitràriament el criteri penal per a aquests delictes que fins llavors només podien ser resultat d'accions violentes i armades. La mobilització pacífica de milions de persones l'1-O i la vaga general que paralitza Catalunya el 3-O són considerades "aixecament violent", equiparant-les al cop militar feixista pistola en mà del 23F. Un gravíssim precedent que podrà ser utilitzat contra el dret a vaga i manifestació a Catalunya i en qualsevol altra zona de l'Estat.

25-27 de gener: El govern del PP ignora la resolució del Consell d'Estat (que considera il·legal i anticonstitucional la mesura) i ordena al Tribunal Constitucional impedir que el Parlament elegit democràticament pel poble de Catalunya a les eleccions del 21D, i que ha aconseguit novament una majoria absoluta independentista, pugui reunir-se i investir President a Puigdemont.

2 de febrer: Com a part d'una causa general contra l'independentisme, el jutge Llarena no accepta les declaracions de diversos presos polítics catalans renunciant a la república i acatant la Constitució. Això significa reconèixer en la pràctica que no estan empresonats per cap delicte que hagin comès. Són ostatges de l'Estat per obligar els dirigents del "Procés" a renunciar a la república per la qual van votar més de 2 milions de persones l'1 d'octubre. Responent a la renúncia a l'acta de diputat de l'exconseller Forn, Llarena resol que a Catalunya hi ha "incertesa" que "la voluntat política majoritària sigui respectar l'ordre legal". És a dir, el poble de Catalunya és culpable per no acceptar les imposicions autoritàries del nacionalisme espanyolista.

Necessitem una esquerra revolucionària si volem derrotar la repressió

Els que pretenen separar els atacs a la llibertat d'expressió de l'ofensiva contra els drets democràtics del poble català, només contribueixen a llençar terra sobre els ulls dels treballadors, paralitzar la resposta a tots aquests atacs i que la repressió continuï.

La lluita decidida de milions de persones desafiant un règim monàrquic corrupte i reaccionari, resistint la repressió de l'1 d'octubre i paralitzant Catalunya amb la vaga general dos dies després, va obrir una crisi revolucionària. Ara la classe dominant i els seus partits, que han tornat a ser derrotats a les eleccions del 21D, pretenen instaurar una semidictadura sobre Catalunya i posar de genolls al moviment aplicant la política de la venjança més acarnissada. I aquest missatge també va dirigit a tots aquells que hem omplert els carrers aquests anys contra les polítiques de retallades socials de la dreta i la socialdemocràcia, al 15M, a les vagues generals, a les Marees Blanca i Groga, a les Marxes de la dignitat ... i que estem disposats a fer-ho una altra vegada en defensa de les pensions, contra noves retallades en educació i sanitat, o combatent la precarietat laboral i els baixos salaris.

L'exemple de lluita de les masses catalanes pot contagiar-se. Ja estan veient com creix el suport a la vaga feminista del 8M, o la magnífica resposta dels jubilats al brutal atac que estan patint. Volen fer callar les veus més crítiques, ficar-nos la por al cos per impedir que el creixent malestar social no s'expressi en una resposta massiva i unificada contra les seves polítiques.

En unes circumstàncies tan crítiques com les actuals, les declaracions de dirigents d'ERC i PDeCAT plantejant renunciar a la república, dient que no hi ha força suficient per materialitzar-la, passant-se els uns als altres la patata calenta i dient que tot va ser "simbòlic", són un escàndol. Intenten desmoralitzar les masses en lluita presentant la república com una utopia impossible.

Però no només els polítics burgesos i petit burgesos del PDeCAT i ERC tenen una enorme responsabilitat. On són els dirigents d’Units Podem? On és Pablo Iglesias? No n'hi ha prou amb fer declaracions de premsa o escriure de tant en tant un tuit. El poble de Catalunya està patint una agressió sense precedents, i els drets democràtics de la població a tot l'Estat també. I qui és el responsable? La resposta no és difícil: el govern del PP i els seus socis parlamentaris, Ciutadans i el PSOE, l'aparell de l'Estat, la monarquia i els mitjans de comunicació al servei del règim del 78.

Lluny de suavitzar la repressió, la passivitat de l'esquerra parlamentària la facilita, com demostra l'atac al català des del govern central amb la finalitat “d’espanyolitzar" els estudiants catalans, o les noves causes judicials que estan provocant nous exiliats i més empresonats.

No, el que falta no és decisió per derrotar la reacció. El que falta és una esquerra a l'alçada de les circumstàncies, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, per mobilitzar al conjunt dels oprimits, dels treballadors i la joventut en defensa del dret del poble català a fer realitat una república amb justícia social, i que derroti aquest govern de malson, acabant amb la seva agenda d'atacs als drets democràtics, a les nostres pensions, als nostres llocs de treball i salaris. Els motius sobren per passar a l'acció i construir una esquerra revolucionària forta.


Militant