L’actitud del PP és una envestida cap a un dret democràtic elemental; una envestida per part dels mateixos que estan impulsant una llei de seguretat ciutadana en contra de les manifestacions i les organitzacions que les promoguin (amb multes salvatges i penes de presó), els mateixos que pretenen canviar la llei electoral per impedir que la majoria social que rebutja les retallades faci fora el PP dels ajuntaments a les eleccions municipals del maig, i els mateixos que continuen amb la seva política devastadora de privatització i retallades a la sanitat i l’ensenyament públics. Aquesta és la legalitat del PP, una legalitat feta a la seva mida i destinada a garantir els privilegis dels grans poders econòmics, la banca, els especuladors i els corruptes. El Tribunal Constitucional (TC), que decidirà contra les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya, és un organisme situat al marge de qualsevol control democràtic i completament lligat als sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat.

La reacció histèrica del PP enfront de la consulta i les seves provocacions contínues, que van des de l’amenaça de suspensió de l’autonomia catalana –com ha tornat a recordar el ministre Margallo recentment- a la intervenció de l’exèrcit i la instauració de l’estat d’excepció, proven que les seves tradicions franquistes segueixen intactes, tot i les quatre dècades passades des de la caiguda de la dictadura. Una dictadura, per cert, que mai han condemnat. El govern del PP no només és una amenaça per als drets democràtics del poble català, sinó que també ho és per a la joventut i per a la classe treballadora de tot l’Estat.

En els darrers anys, Catalunya ha viscut massives i repetides manifestacions a favor del dret a decidir. La passada Diada va tornar a ser multitudinària i històrica, reflectint no només el rebuig massiu a l’actitud antidemocràtica i franquista del govern del PP respecte dels drets democràtics del poble català, sinó també l’anhel de la gran majoria de la població de propiciar un canvi social i polític profund que acabi amb el malson de les retallades, de l’atur massiu i del desmantellament de les conquestes socials de les últimes dècades, que acabi amb la corrupció generalitzada a l’administració i la impunitat total dels banquers i grans empresaris, responsables de la crisi i del patiment de la majoria, i que acabi amb tot el que representa el PP i la dreta, s’amagui al darrera d’una bandera o d’una altra.

Hem de parlar clar. La defensa dels drets democràtics i el canvi social mai vindran de la mà de Convergència i Unió perquè aquesta formació representa, precisament, els interessos de l’oligarquia financera i empresarial de Catalunya, dels corruptes, que estan portant la societat a la catàstrofe. El govern d’Artur Mas ha estat pioner en l’aplicació de retallades salvatges de la despesa social, en la privatització i el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques, ha dut a terme la repressió policial al moviment social, estudiantil i sindical a cotes que no es coneixien des de la caiguda de la dictadura; la corrupció de CiU és general i afecta als seus fundadors i a molts dels seus representants més alts.

Des del principi, Artur Mas va supeditar la convocatòria de la consulta a dos factors: a l’aprovació o el consentiment per part del govern del PP i al suport d’ERC a la seva política de retallades socials. Així és com CiU trafica amb els “principis fonamentals”. Per tot això, és evident que mai CiU defensarà de forma conseqüent i pràctica cap dret democràtic, ni desafiarà seriosament el poder estatal. Mentre mira, de cara al públic, d’aparentar ser un defensor conseqüent de la democràcia, a la pràctica, i entre bambolines, està buscant l’excusa per tornar pel camí de l’acord amb el PP i el PSOE, amb qui sempre s’ha entès molt bé durant 40 anys, sostenint la monarquia i el sistema capitalista. La naturalesa de CiU no ha canviat. Buscaran qualsevol excusa per no desafiar ni debilitar el poder estatal i polític capitalista, del qual són part integrant.

Des del Sindicat d'Estudiants no contribuirem, ni directament ni indirectament, ni activament ni passivament, a encobrir les maniobres de CiU, a atorgar-li un caràcter democràtic i progressista que no té en absolut.

Catalunya viu un moment històric. Per a facilitar que tota aquesta voluntat de canvi social i polític expressada al carrer s’enforteixi i pugui fer front a les decisions antidemocràtiques del PP i dels sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat, és necessari vincular el dret a decidir a la lluita contra les retallades, contra les privatitzacions, contra els retrocessos continus en els drets socials i democràtics. La fusió del dret a decidir amb un programa de transformació social que acabi amb la dictadura encoberta dels banquers i dels grans empresaris, és el camí perquè les grans mobilitzacions dels darrers anys esdevinguin una rebel·lió social. Aquest vincle entre la defensa dels drets democràtics nacionals del poble català i la lluita per la transformació social s’ha de concretar en la formació d’un Front d’Esquerres que uneixi a totes les forces polítiques i col·lectius socials catalans que veritablement estan disposades a mobilitzar-se pel dret a decidir, contra les retallades, vinguin d’on vinguin, plantejant com a objectiu treure CiU del govern i posar en marxa una política a favor de la majoria de la població.