Hi ha una percepció, que creix a cada moment entre milions de treballadors i joves, que ara és el moment per impulsar la unitat de l'esquerra que lluita, i construir una alternativa que transformi d'abaix a dalt aquest sistema de malson. L'avanç d'IU, que va triplicar el seu suport electoral, i la irrupció de Podemos, collint un resultat que ha causat perplexitat i molt temor en els cercles del poder polític i econòmic, són senyals d'un procés de canvis profunds en la consciència de milions de persones. És l'hora de prendre aquesta oportunitat amb les dues mans i no desaprofitar-la.

La lluita de classes existeix, vaja si existeix

La crisi econòmica, i les seves devastadores conseqüències socials, ha deslligat una rebel·lió social sense precedents. L'ordre establert ha estat sacsejat de tal forma, que pilars polítics que aparentaven molta solidesa avui estan en dubte. El sistema bipartidista i la seva alternança tranquil·la entre una dreta hereva del franquisme, filla legítima d'una Transició política que va deixar intacte l'aparell de l'Estat de la dictadura, i una socialdemocràcia que lluny de qüestionar el capitalisme ha estat fonamental per assegurar l'estabilitat social, ha esclatat per l'aire. I aquest esclat, com totes les grans transformacions polítiques que registra la història, reflecteix que l'ordre establert s'ha fet insuportable per a milions de treballadors, joves, aturats, jubilats, precaris, que han decidit no cedir el govern de les seves vides a ningú més que a ells mateixos.

Tirant la vista enrere, l'escalada de vagues generals i sectorials, de lluites de barri, de Marees ciutadanes, de mobilitzacions estudiantils, jornaleres, mineres, d'empleats públics, manifestacions, marxes i assemblees que han omplert les places, carrers i ciutats de tot l'Estat al llarg d'aquests sis anys, només es pot descriure amb admiració. Què impressionant demostració de força dels treballadors, de la joventut, dels desheretats, enfront de l'arrogància dels grans capitalistes i els seus servils majordoms polítics! Què lluny queden ja l'escepticisme, el derrotisme, la falta de confiança que transmetien en les files de l'esquerra els buròcrates acomodats! Milions de persones, a través de l'acció directa, amb la seva creativitat, amb la seva originalitat, han posat potes enlaire un món que semblava impossible de commoure. El crit de Si es pot, s'ha convertit en el portaestendard d'una generació que no accepta la submissió i la humiliació, i que està decidida a donar el millor per transformar la societat.

Construir un Front de l'Esquerra que lluita, de manera democràtica, de baix a dalt

La garrotada sense pal·liatius que han rebut a les eleccions europees el PP i els dirigents del PSOE, el mateix que la dimissió de Rubalcaba i la crisi sense sortida de la socialdemocràcia, o l'abdicació de Juan Carlos I i la precipitada successió de la corona, són símptomes inequívocs del volcà que bull sota els peus de la classe dominant. L'intent de la burgesia per reprendre la iniciativa i buscar un nou impuls a través de la figura de Felipe VI, no ha resolt el problema; pitjor encara, ha ventilat la seva falta de consistència i de suport social. Els carrers semideserts el dia de la coronació de l'hereu, les tristes banderetes que es van quedar sense vendre o que eren acceptades com un souvenir pels turistes als quals se'ls regalava, posaven el contrapunt al solemne acte celebrat en la Carrera de Sant Jerónimo davant les Corts Generals. Allí, centenars de diputats i senadors del PP, del PSOE, d'UPyD, es trencaven les mans aplaudint a Felipe VI, potser amb l'íntim desig que les coses romanguessin per a ells com en els últims 39 anys. Però no, la situació política ha canviat dramàticament.

Els esdeveniments han deixat molt clar el fort potencial que existeix per aixecar una alternativa socialista i anticapitalista de masses. I cal aprofitar-ho! És l'hora de construir un gran Front d'Esquerres, que integri a Esquerra Unida, a Podem, als moviments socials, a l'esquerra de les nacionalitats històriques. Una unitat de l'esquerra, no per dissoldre'ns en els mecanismes de les institucions que estan completament allunyades dels nostres interessos, sinó per representar a la majoria explotada i defensar un programa en benefici seu. Un Front d'Esquerres que no s'ha de forjar en despatxos a esquena dels treballadors, dels joves i dels militants; ni convertir-se en un instrument perquè aparells esclerotitzats, anquilosats i amb pràctiques burocràtiques, reparteixin llocs, privilegis i designin candidats sense credibilitat a les bases i en el moviment.

Volem un Front d'Esquerres que reculli el sentir del carrer, de tots els que lluitem contra les retallades i hem posat en solfa a aquest govern dels empresaris. Un Front d'Esquerres que serveixi per recuperar principis i senyals d'identitat que han estat abandonades a favor de l'arribisme, la corrupció i la integració en el sistema; que lluiti frontalment contra les xarxes clientelars del poder, que trenqui radicalment amb aquest parlamentarisme que no ens representa i que actua de corretja de transmissió dels grans bancs, dels mateixos especuladors i lladres que viuen en el luxe obscè en la cúspide del sistema.

Un Front d'Esquerres que ha de ser impulsat d'abaix a a dalt, de manera democràtica i participativa, a través d'assemblees i reunions obertes a tota la població, a tots els activistes socials i de l'esquerra, als barris, als centres d'estudi i universitats, a les places públiques, i que ha de tenir com a divisa la lluita contra les retallades, contra les privatitzacions, contra els atacs als nostres drets democràtics. Un Front d'Esquerres, que reculli el sentiment d'unitat que és una aspiració de milions, i que es comprometi amb una sèrie de punts bàsics i irrenunciables, que la pròpia mobilització social ha fet seus en aquests anys de batalles:

· Dret a un habitatge digne: fi dels desnonaments, per llei, i expropiació dels milions de cases que els bancs han robat, per crear un gran parc públic d'habitatges en lloguer social.

· Derogar la LOMCE. Defensa i millora de l'educació pública. Des de l'escola infantil fins a la universitat, ensenyament públic gratuït, de qualitat, democràtica i laica.

· Sanitat pública de qualitat i per a tots. Derogació de tots els decrets aprovats pel PP, i pel PSOE, que obren la porta a la privatització sanitària. Sanitat pública sense excloure a ningú, reintegrant tots els drets sanitaris als nostres germans de classe immigrants.

· Defensa intransigent dels drets democràtics. Derogació de la reforma de la Llei de l'avortament, de la Llei Mordassa, de tots els atacs a la llibertat d'expressió, manifestació, i vaga.

· Els diputats i regidors d'aquest Front d'Esquerres han de cobrar com a màxim el salari d'un treballador qualificat. Elegibilitat i revocabilitat immediata dels nostres representants.

· Dret d'autodeterminació per a les nacionalitats històriques.

· Per l'ocupació digna amb drets. Derogar immediatament les reformes laborals que s'han aprovat i les ETTs. Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense reducció salarial. Subsidi indefinit per als aturats. Reducció de l'edat de jubilació als 60 anys.

 

· Nacionalització de la banca, de les elèctriques, de tots els monopolis que abans eren públics i es van privatitzar per a benefici d'una minoria, i fer aquesta nacionalització sota control dels treballadors per dedicar aquests recursos a combatre l'atur i elevar el benestar de la majoria.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01