Ni la fugida de Joan Carles I a Abu Dhabi, ni els esforços de la classe dominant i el Govern central per tirar terra sobre els escàndols que esquitxen la Casa Reial han aconseguit aturar el procés de descomposició que corroeix la institució monàrquica.

La recent decisió de Joan Carles de Borbó de presentar davant l'Agència Tributària una declaració complementària per import de 678.300 euros és, de moment, l'últim intent de frenar una deriva que no només posa en risc a la Corona, sinó que amenaça, utilitzant les paraules de l'editorial del diari El País del 13 de desembre, amb "rebentar el pacte constitucional que tant progrés ha permès a Espanya".

A l'impacte que la crisi de 2008 i les subsegüents polítiques d'austeritat i retallades han tingut sobre la classe treballadora, s'han unit les conseqüències de la crisi de la Covid-19 i una accelerada agudització de la desigualtat i la pobresa sense precedents en moltes dècades. En un ambient de polarització social que s'accentua dia rere dia, la constatació de la corrupció orgànica de la Casa Reial es converteix en un accelerador de la crisi del règim del 78.

Tots els intents de salvaguardar la figura de Felip VI, separant la seva suposada "trajectòria exemplar" de les correries i escàndols del seu pare, s’ensorren quan es descobreix que no només Joan Carles gaudia dels seus diners en negre, sinó que el seu botí era generosament distribuït als membres del clan, incloent-hi els notoris paràsits Froilán i Victoria Frederica de Marichalar.

No és només un rei corrupte, és un sistema en descomposició

La classe dominant intenta impedir a tota costa que el fàstic i la ràbia generalitzades que desperten els excessos de la Casa Reial s'estenguin al conjunt del sistema capitalista. Farien qualsevol cosa, incloent permetre l'enfonsament personal de Joan Carles de Borbó, per salvar l'estabilitat del seu sistema. Ja ho van fer amb el seu avi, Alfons XIII, i ho tornarien a fer.

Però, per a la seva desgràcia, les notícies sobre les operacions delictives de l'ex Rei deixen cada cop més clar que no estem davant les correries individuals d'un pocavergonya coronat, sinó davant els excessos d'un sistema basat en l'explotació sense límits de la força de treball , per assegurar els màxims beneficis a una ínfima minoria de capitalistes i sense importar el cost social o ambiental que això impliqui.

És sobradament conegut que l'origen de la fortuna oculta del Rei estava lligat a grans operacions de l'oligarquia financera i empresarial de l'Estat espanyol. Però les investigacions sobre l'origen de la fortuna que l'ex Rei ha intentat blanquejar amb la seva regularització davant Hisenda, descobreixen noves relacions del Borbó amb l'elit del capitalisme mundial, que li agraeix amb les seves comissions i "donacions" el paper central que va jugar en estabilitzar el capitalisme en els difícils anys de la fi de la dictadura franquista.

Foto1
"Allen Sanginés-Krause, un dels màxims exponents de l'elit del capitalisme financer, ha lliurat durant anys quantitats enormes de diners al Borbó i la seva família com a retribució pels beneficis generats"

És precisament aquest paper exercit per la monarquia, i que va ser clau en l'edifici institucional aixecat a la Transició sobre l'aparell d'Estat franquista, el que la burgesia internacional vol salvar sigui com sigui. Són conscients que una caiguda de la monarquia desencadenaria, en les actuals circumstàncies, un moviment social d'abast imprevisible i de característiques revolucionàries. Però cada pas que donen per intentar conjurar l'enfonsament de la monarquia els posa en un compromís cada vegada més gran.

La quantitat pagada a Hisenda pel Rei emèrit correspon a la regularització de donatius pagats pel milionari britànic d'origen mexicà Allen Sanginés-Krause, que durant molts anys va ser el representant a Europa de Goldman Sachs, el 5è banc més important dels Estats Units , i que ara és president executiu de la banca d'inversions RLH, president executiu de la companyia de telecomunicacions Millicom International Cellular, membre del consell d'administració de la companyia sueca AB Investment Kinnevik i president del consell d'administració de RLD, el principal fons de inversió de l'empresa de capital risc BK Partners.

En suma, un dels màxims exponents de l'elit daurada del capitalisme financer, un dels autèntics amos d'aquest planeta, ha entregat durant anys quantitats enormes de diners al Borbó i la seva família. Però no es tractava d'un regal a fons perdut, sinó de la retribució a Joan Carles I pels beneficis generats pel sistema que ell ajudava a sostenir des de la seva posició com a cap de l'Estat. Els que durant dècades s'han beneficiat dels baixos salaris, de les retallades dels serveis socials i les pensions, i de la permissivitat de les administracions públiques davant les atrocitats urbanístiques que han destruït la major part del litoral mediterrani, aquesta ínfima minoria de potentats que han construït les seves fabuloses fortunes sobre l'explotació dels treballadors i la ruïna del medi ambient, recompensen Joan Carles I pels serveis prestats.

Un aparell d'Estat que protegeix i dóna cobertura a la corrupció

Les informacions periodístiques sobre la fortuna de Joan Carles I han aixecat una indignació tan generalitzada que han empès al poder judicial a obrir diligències sobre els tres casos més greus de corrupció que afecten l'ex monarca, la primera pel cobrament de comissions per les obres de l'AVE a la Meca, la segona per l'entramat de societats en paradisos fiscals destapat arran de la seva ruptura amb Corinna, i la tercera, pels donatius efectuats per Sanginés-Krause.

Foto1
"Les informacions sobre la fortuna de Joan Carles I han despertat una indignació generalitzada i han empès al poder judicial a obrir diligències sobre els casos més greus de corrupció que l'esquitxen"

Encara que és obvi que es tracta simplement de cobrir l'expedient i d'intentar aparentar que, malgrat el proclamat per la presidenta de la Comunitat de Madrid, “tots som iguals davant la Llei”, les diligències judicials no han pogut evitar posar de manifest que la corrupció de Joan Carles de Borbó hagués estat impossible sense l'activa col·laboració i complicitat de les institucions, els partits i els mitjans de comunicació del règim del 78, una col·laboració que continua obertament avui dia.

En el marc de les diligències del conegut com "cas Villarejo", que investiga les activitats delictives d'una xarxa de comandaments policials, el jutge va requerir a l'Agència Tributària informació sobre els comptes bancaris de Joan Carles I a l'estranger, una informació àmpliament coneguda i publicitada en tots els mitjans de comunicació. En menys de 24 hores l'Agència Tributària va declarar al jutge que "no hi ha constància que S. M. el Rei emèrit posseeixi comptes corrents a l'estranger".

Per descomptat, l'Agència Tributària tampoc es va molestar en fer una inspecció fiscal al Rei emèrit, ni la Fiscalia es va dignar durant mesos a actuar davant els aclaparadors indicis de delicte fiscal per part de l'ex monarca.

Només quan l'onada d'indignació era imparable i el poc prestigi de Felip VI estava en joc, la Fiscalia es va veure obligada a actuar, però no sense abans avisar informalment a l'ex Rei perquè, mitjançant una regularització fiscal, evités possibles conseqüències penals pels seus delictes.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no deixa de ressaltar, cada vegada que se li pregunta sobre el tema, que cal respectar "la presumpció d'innocència del rei Joan Carles I" i que "es jutgen persones, no institucions, de manera que no podem barrejar una cosa amb l'altra". Ni tan sols l'obert malestar de la seva base social i electoral aconsegueix que la direcció del PSOE talli els llaços que el lliguen a la classe dominant des dels temps de la Transició. Molt al contrari, i comptant amb el discret suport de l'Ibex-35, el Govern central es prepara per defensar la monarquia a qualsevol preu, fins i tot buscant l'ajuda del PP i Vox.

Ara és el moment adequat perquè Unides Podem vagi més enllà de sol·licitar l'enèsima comissió d'investigació parlamentària sobre els escàndols del Rei o de confeccionar vídeos humorístics sobre el monarca i el seu entorn, i es plantegi de veritat els passos necessaris per acabar amb aquesta institució reaccionària. La pregunta que Pablo Iglesias es plantejava fa dos anys des de les pàgines de El País "Segueix sent útil la monarquia per a la nostra democràcia?" ja té resposta rotunda: No. La monarquia només és útil per a aquesta ínfima minoria que, amb democràcia o sense, volen mantenir a qualsevol preu aquest infame sistema capitalista. Per a tots els altres, per als treballadors i joves que constituïm la immensa majoria de la societat, només té utilitat lluitar, aquí i ara, per la república socialista.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01