uneteMovilmex 01
bannerafiliacion2 01


Margarita Robles i el PSOE justifiquen l'espionatge i fan pinya amb el CNI

L'escàndol per l'espionatge amb el programa israelià Pegasus per part del CNI ha tornat a posar sobre la taula que l'aparell de l'Estat i les seves institucions, jutges, policia, o el propi CNI, no tenen cap problema a vulnerar els drets democràtics més bàsics amb total impunitat, ja es tracti de diputats, periodistes, activistes socials, i fins i tot Consellers o el propi president de la Generalitat.

I no només això, sinó que la màxima representant del CNI, Margarita Robles, ministra de Defensa del PSOE, presumeix i justifica sense objeccions que s'espiï l'oposició, tal com passa sota qualsevol règim autoritari. Així ho ha fet al Congrés en preguntar-se “Què havia de fer el govern quan algú vulnera la legalitat, quan declara la independència, quan provoca desordres públics...?” Sembla clar, espiar els enemics del règim del 78!!

Una resposta en perfecta sintonia amb els arguments utilitzats per la dreta i la ultradreta, que han justificat sense pudor aquest espionatge, com ha fet Arrimadas de Ciutadans plantejant que és normal que es vigili els independentistes, o Macarena Olona de Vox que ha arribat a assenyalar que “poc els han espiat”.

Foto1
"Margarita Robles, ministra de Defensa del PSOE, justifica sense objeccions que s'espiï a l'oposició, tal com ocorre sota qualsevol règim autoritari"

D'altra banda, Pedro Sánchez, per intentar calmar tant UP com ERC i EH Bildu, els seus socis de govern, ha proposat tres vies de cara a poder "esclarir" els fets. Una investigació a càrrec del propi CNI, que s'investigarà a sí mateix; una altra a càrrec del defensor del Poble, garantint, això sí, el secret de les actuacions del CNI; i finalment reunir la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, que no podrà tampoc revelar públicament allò que s'hi tracti. Vaja, una autèntica presa de pèl per garantir costi el que costi la impunitat del CNI!

Un escàndol que es coneixia des de fa anys, i que va continuar amb total impunitat

Fa gairebé dos anys el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i l'antic conseller de la Generalitat Ernest Maragall van denunciar que els seus telèfons mòbils havien estat espiats durant mesos mitjançant el programa Pegasus, un programari de fabricació israeliana que, segons declara l'empresa que el comercialitza, només es ven a governs. La denúncia va quedar embussada en els laberints del poder judicial, i tots els intents d'ERC i altres forces de l’esquerra perquè aquest assumpte fos investigat es van estavellar contra la fèrria negativa del PSOE, el PP i Vox, com està passant ara. Quan es tracta de les clavegueres de l'Estat, el PSOE i la dreta sempre aparquen les diferències.

Fa uns dies, un grup d'investigadors en ciberseguretat de la Universitat de Toronto no només va corroborar la realitat de les denúncies de Torrent i Maragall, sinó que va descobrir que aquest espionatge va ser massiu –i probablement ho continua sent–, amb 65 víctimes identificades fins ara, i que es produïa des d’almenys l'any 2010. A més d'emprar el programa Pegasus per a l'espionatge dels mòbils, també es va utilitzar el programari Sourgum, també israelià, per espiar els ordinadors personals dels afectats.

Tot i les evasives de Pedro Sánchez i Margarita Robles, apel·lant a la confidencialitat de les actuacions del CNI, consta que aquest va comprar Pegasus per sis milions d'euros poc abans que s'iniciés l'espionatge. No era la primera eina utilitzada pels serveis secrets de l'Estat espanyol, que abans del 2015 ja disposaven d'una aplicació de funcions similars, desenvolupada per la firma italiana Hacking Team i adquirida pel govern per 3,4 milions. A més del CNI, segons assegura el diari Público, també la policia hauria comprat, amb fons reservats i al marge de les vies reglamentàries, el programa Pegasus per a les seves pròpies operacions d'espionatge il·legal.

Tots aquests fets posen en evidència que l'aparell de l’Estat no ha escatimat mitjans per fer front al moviment independentista de Catalunya, tal com va fer als anys 80 contra l’esquerra abertzale. La repressió brutal del referèndum d'independència del 2017, la causa general contra el moviment independentista, amb més de 3.000 processos oberts contra dirigents i activistes independentistes, amb presos polítics i exiliats, han justificat sense cap objecció suspendre en la pràctica drets fonamentals bàsics com el dret al secret de les comunicacions i la privadesa.

El CNI i la justícia franquista poden espiar legalment

Aquesta actuació, però, no és tan aliena a la legislació espanyola com ens estan intentant fer creure. Al marge de l'autorització judicial o no d'aquestes escoltes, la realitat és que el CNI i l'aparell judicial sí que tenen l’opció de fer aquest tipus d'espionatge i ajustar-se plenament a la legalitat. Així ho assenyalaven fonts del Tribunal Suprem: “Els objectius del CNI no són investigacions de delicte, sinó aconseguir informació per donar al govern”[1].

La mateixa legislació que regula el control judicial previ del CNI deixa oberta aquesta porta en assenyalar que el Centre Nacional d'Intel·ligència haurà de sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem competent... autorització per a l'adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions, sempre que aquestes mesures resultin necessàries per al compliment de les funcions assignades al Centre”[2]. És a dir, ni tan sols es requereix que s'estigui investigant un delicte, sinó que serveixi per complir les funcions del CNI, la missió principal, segons estableix la llei reguladora d'aquesta agència és "prevenir i evitar qualsevol risc o amenaça que afecti la independència i la integritat d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'Estat de dret i les seves institucions"[3]. Més clar impossible!!

Foto1
"L'aparell de l'Estat no ha escatimat mitjans per a fer front al moviment independentista de Catalunya. No han dubtat a suspendre drets fonamentals bàsics com el dret al secret de les comunicacions i la privacitat"

Tots els intents de reduir aquesta actuació a la qüestió de si hi va haver o no autorització judicial són un autèntic parany, ja que tant la legislació com el mateix aparell judicial garanteixen que es pugui espiar amb total impunitat qualsevol dissidència política. Així s'ha vist durant tots aquests anys amb els reiterats atacs judicials a Podem, l'empresonament de rapers, les condemnes infames com les que van recaure sobre els vuit joves d'Altsasu, les emeses contra dones que s'han defensat dels seus maltractadors i sindicalistes combatius, o amb la causa general construïda contra el moviment d'alliberament nacional de Catalunya. I en cap cas no s'han depurat responsabilitats.

Però és que a més, la llei blinda que no es pugui conèixer si hi va haver autorització judicial, ja que les actuacions del CNI, fins i tot amb aquesta autorització, són secretes, incorrent en un delicte de revelació de secrets qualsevol que desvetlli si es van fer les escoltes amb autorització judicial. Kafkià però 100% real.

L'espionatge amb Pegasus és la continuació de la guerra bruta heretada del franquisme

L'espionatge a forces polítiques d'esquerra, i fins i tot figures del mateix règim, no és cap novetat i entronca directament amb les accions il·legals i criminals realitzades per l'aparell d'Estat des de l'època franquista. Ja el març del 1986 es va descobrir accidentalment que els telèfons del local d'Herri Batasuna a Gasteiz estaven punxats i connectats a un sistema d'enregistraments il·legals del CESID, antecessor del CNI.

L'escàndol va ser tan majúscul que els tribunals es van veure obligats a condemnar a tres anys de presó els exdirectors generals del CESID, els generals de l'exèrcit Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón Fernández, i dos anys i mig els agents que havien executat l'operació il·legal. Però, com calia esperar, la sentència va ser recorreguda i 18 anys més tard el Tribunal Suprem va absoldre tots els acusats menys un –el de menor rang a la jerarquia– que tampoc va anar a la presó perquè el govern del PSOE el va indultar.

Però l’espionatge no va ser el pitjor dels delictes. En els darrers anys del franquisme, sota el nom de Batallón Vasco-Español, les forces de seguretat de l'Estat van cometre nombrosos assassinats, segrestos i tortures, principalment contra militants d'ETA, però també contra militants o simpatitzants d'organitzacions d'esquerres completament aliens a qualsevol tipus d'acció armada, com van ser els casos de Yolanda González o Arturo Pajuelo el 1980. Posteriorment, ja sota els Governs de Felipe González, l'activitat criminal de l'Estat va continuar amb forces redoblades sota les sigles de GAL, que van cometre almenys 27 assassinats, inclosos el segrest, tortura salvatge i posterior assassinat dels militants bascos Lasa i Zabala.

També en aquesta ocasió els tribunals no van tenir cap altre remei, davant l'allau de proves, que condemnar els responsables polítics d'aquestes accions, entre ells l'exministre de l'Interior José Barrionuevo (PSOE), encara que els condemnats van ser gairebé immediatament indultats per l'Executiu del PP .

Davant les clavegueres de l'Estat, cal aixecar una alternativa revolucionària als carrers

En aquest context, tant UP com ERC i EH Bildu, directament afectats per espionatge, mostren el seu malestar amb el PSOE i Pedro Sánchez, i escenifiquen exigències de depuració de responsabilitats, però tornen a fer pinya per a aprovar el Decret de mesures anticrisi amb motiu de la guerra i Ucraïna. En aquest cas, a més d'UP, que és part del govern, ha estat EH Bildu qui ha sortit en ajuda de Pedro Sánchez. Jon Iñarritu, un dels espiats, ha arribat a afirmar que, encara que “aquest és l'escàndol més gran de la democràcia… no volem fer-lo servir per posar en perill les mesures socials del govern”.

Que de nou es tornin a utilitzar aquests arguments per part de l'esquerra per justificar el seu suport al govern, o mantenir-s'hi dins en el cas d'UP, i evitar que es depurin responsabilitats davant d'una actuació de l'aparell de l'Estat pròpia dels temps de franquisme, no ajudarà a combatre la dreta i la reacció.

Foto1
"Davant les clavegueres de l'Estat no serveixen protestes ala premsa ni indignades intervencions parlamentàries, cal aixecar una alternativa revolucionària als carrers. A baix el podrit règim del 78!"

Com ja hem explicat[4], ni estem davant de mesures socials ni davant un nou “escut social”, sinó davant una nova pluja de milions en benefici dels grans empresaris, que ha estat celebrada per la mateixa CEOE. El fet que el PSOE busqués aquests dies, davant el possible “no” dels seus socis, l'abstenció del PP i fins i tot de Vox, diu molt sobre això.

És hora per tant de dir les coses pel seu nom, i deixar d'encobrir la realitat amb xerrameca i discursos buits. És un profund error traslladar o concebre ni la més mínima esperança que l'Estat capitalista espanyol, directament heretat del règim franquista, es purgui o es controli a si mateix. L'única manera de combatre un aparell de l'Estat que no té problema a espiar massivament els seus opositors polítics és posant-lo en qüestió, des de la seva mateixa arrel. I això només es podrà fer mitjançant la mobilització als carrers i la lluita revolucionària contra el règim del 78 i el sistema que protegeix, el capitalisme.

--

Notes

[1] El Suprem fa pinya amb 'el jutge del CNI': «és hermètic i molt seriós»

[2] Llei Orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d'Intel·ligència

[3] Llei Orgànica 11/2002, de 6 de maig, reguladora del Centre Nacional d'Intel·ligència

[4] El pla anticrisi del govern central: una pluja de milions per a les grans empreses


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01