Una de les administracions nord-americanes més reaccionària, intolerant i depredadora de la història moderna ha pres oficialment el poder. La presidència entrant de Trump, amb els seus tuits incendiaris i conferències de premsa estrafolàries i, amb nomenaments del seu gabinet i ordes executives reaccionàries, comprensiblement fan sentir milions de persones que es troben dins d’un malson.
La classe dirigent es troba profundament dividida mentre explota la resistència de masses
Una de les administracions nord-americanes més reaccionària, intolerant i depredadora de la història moderna ha pres oficialment el poder. La presidència entrant de Trump, amb els seus tuits incendiaris i conferències de premsa estrafolàries i, amb nomenaments del seu gabinet i ordes executives reaccionàries, comprensiblement fan sentir milions de persones que es troben dins d’un malson. Trump ha horroritzat molts al proposar un augment de les deportacions i atacs als drets reproductius de les dones i als sindicats, mentre el nou congrés amb majoria republicana està ocupat desmantellant l’Obamacare. La gent té por d’un home que ha glorificat l’assalt sexual, incitat a la violència racista i que ha obtingut milers de milions de dòlars explotant gent treballadora.
Trump ja ha revertit la decisió d’Obama i ha donat el vist i plau als oleoductes “Dakota Access” i “Keystone XL”, fet amb el que ha deixat clar que les regulacions ambientals seran generalment ignorades per animar els industrials a construir fàbriques als EUA. També ha ordenat donar llum verda la construcció d’una “muralla” en la frontera amb Mèxic i ha preparat l’escenari per a un nombre de deportacions sense precedents de treballadors indocumentats: ha afegit 5.000 agents a la Patrulla Fronterera i triplicat el nombre d’agents d’ICE (Immigració i Duanes) mentre que ha expandit radicalment el que pot considerar-se “comportament criminal” que pot dur una persona a ser deportada. Ha amenaçat amb privar de fons federals les “ciutats santuari” (N.T: localitats o estats els governs dels quals no informen el govern federal sobre immigrants indocumentats i on aquests tenen accés als mateixos serveis públics que la resta de la població). I ha prohibit de facto la immigració de persones musulmanes en paralitzar les vises per a sis diferents països de majoria musulmana.
No obstant això, la por no és l’única reacció cap al “Depredador en Cap”. A la seua pressa de possessió va seguir el dia de majors protestes en la història dels EUA, amb una marxa de dones el 21 de gener que va mobilitzar més de 3 milions de persones. Aquest moviment ha de continuar, aprofundir-se i escalar per tal d’aturar l’agenda reaccionària de Trump. Podem aturar les seues polítiques, però això requerirà una resistència decidida, un massiu moviment de desobediència civil i el trencament amb la “normalitat”.
Perquè és la normalitat del sistema actual la que ha donat com a resultat que huit persones tinguen la mateixa riquesa que la meitat de la població més pobre (3.600 milions de persones). El manteniment de la normalitat sota els Demòcrates i Republicans ha perpetuat la destrucció del clima, la guerra, la desigualtat salarial, el racisme i el masclisme. I aquesta normalitat va ajudar a obrir la porta de la demagògia populista de Trump. La majoria de la classe dirigent americana no veuen Trump com a un defensor fiable dels seus interessos, però per a la classe treballadora, Trump i el seu gabinet de milionaris són els seus absoluts enemics, i no podem dependre de les mateixes elits que no van poder aturar l’elecció de Trump per què aturen la seua agenda.
Una classe dirigent profundament dividida
Las classe dirigent milionària als EUA i internacionalment està dividida pel que respecta a com lidiar amb l’ascens de Trump a la posició de major poder al món. Obama i Clinton volen que donem “una oportunitat a Trump”, però no podem esperar fins que deixen sense fons les organitzacions de planificació familiar, o que expulsen milions de Medicaid abans de passar a l’acció. Alguns demòcrates, com els que van rebutjar presenciar la presa de possessió de Trump, diuen que volen lluitar contra la seua agenda. Si es prengueren això seriosament, podrien posar alguns obstacles, especialment tenint en compte la molt estreta majoria dels Republicans al Senat. Però malauradament els demòcrates no van voler prendre mesures decisives al passat per tal d’aturar els atacs de l’Administració Bush.
La retòrica nacionalista i proteccionista de Trump està creant una profunda ansietat entre els “aliats” internacionals dels milionaris nord-americans. Trump ha emprenyat la majoria de “l’establishment” europeu al declarar que la Unió Europea desapareixerà i que l’aliança militar de l’OTAN està “obsoleta”. Mentre les elits nord-americanes continuen paralitzades per la seua divisió, els dirigents russos, israelians i turcs han anat completament a l’ofensiva per a incrementar el seu poder i influència geopolítica.
Les tensions entre els EUA i Xina s’estan incrementant ràpidament. Els líders xinesos han amenaçat amb “treure’s els guants” en les seues relacions amb Trump. El darrer dilluns Trump formalment va retirar els EUA de l’Acord Transpacífic (TTP en les seues sigles en anglès), el tractat comercial que l’administració d’Obama va construir per a lluitar contra el creixent poder econòmic de Xina. Per descomptat no anem a lamentar el final d’aquest pacte anti-treballadors i anti-mediambient, però l’alternativa de Trump sembla ser l’amenaça d’una guerra comercial contra Xina. Al contrari d’allò que declara el govern, uns aranzels més alts no portaran un gran nombre de llocs de treball industrials de tornada als EUA. És més probable que una guerra comercial porte l’economia mundial a la recessió. Sota el capitalisme ens enfrontem a triar entre aquestes dues terribles opcions: una globalització corporativa destructiva o guerres de comerç proteccionistes.
El nostre moviment no ha de respondre al nacionalisme de Trump amb els ressons anti-russos de la Guerra Freda. La lluita serà molt més efectiva si ens concentrem en barallar-nos contra el racisme, el sexisme, i les polítiques contra la classe treballadora que propose la dreta, i no en els intents de la CIA de promoure escàndols de tipus nacionalista. Els atacs de les agències d’intel·ligència contra Trump, però, reflecteixen l’ansietat de la classe dirigent per la seua obvia admiració per Putin.
Centenars de milers de persones fora dels EUA es van unir a les protestes contra Trump del 21 de gener, i necessitem ser solidaris amb la gent treballadora al voltant del món que vol resistir tant “la normalitat” del sistema com la reacció de la dreta. Els eslògans i la paranoia nacionalistes per què el govern estiga controlat per poders estrangers com Putin no van a mobilitzar de forma efectiva la gent treballadora, la joventut i els pobres per què se sumen a una resistència decidida que puga impedir l’agenda reaccionària de Trump.
Per tal d’aturar els atacs de la dreta, en lloc de confiar en l’assassina CIA o en els polítics controlats pel poder econòmic hem de concentrar-nos en mobilitzar des de baix una agenda de resistència de 100 dies contra Trump.
Els Demòcrates i el moviment
Necessitem basar el nostre moviment en les necessitats de la gent treballadora i no limitar les nostres demandes a allò que seria acceptable pels líders del Partit Demòcrata. Podem construir les majors protestes possibles si demanem mesures populars com la defensa i l’extensió dels drets reproductius, la fi de la deportació d’immigrants i l’establiment d’un Medicare millorat i universal. Necessitem seguir lluitant per un salari mínim de 15 dòlars per hora, formació universitària gratuïta i contra els empresonaments massius.
Necessitem la unitat i solidaritat de totes les persones que s’oposen activament a Trump per a detenir els seus atacs. Cada persona que estiga contra Trump ha de recolzar les dones que s’enfronten a retalls en Planificació Familiar; i el mateix val per als immigrants o per a qualsevol altre grup que pateix les seues polítiques. Els sindicats, grups locals, organitzacions feministes, activistes de “Black Lives Matter” (Les Vides Negres Importen) i els socialistes han de mobilitzar-se junts amb demandes clares i accions decidides.
Al mateix temps, els nous moviments de masses necessiten atraure la gent que està participant en les seues primeres protestes o reunions organitzatives. Això significa que les noves coalicions contra Trump inclouran persones que freqüentment miren el Partit Demòcrata en busca de lideratge. Les coalicions de resistència també necessitaran organitzacions amb lligams amb el Partit Demòcrata com a sindicats i grups feministes. Dins d’aquestes coalicions, necessitem tenir debats sobre la millor estratègia per a lluitar per les nostres demandes que puguen millorar les vides de la gent treballadora.
Des d’Alternativa Socialista proposem la necessitat d’un nou partit del 99% que siga una força que lluite contra l’agenda de Trump sense reserves. La direcció del Partit Demòcrata va preparar el camí per a la victòria de Trump, i les seues polítiques han estat completament controlades per les elits corporatives. La tendència dominant en els Demòcrates no va detenir l’agenda de Bush, no ha complit les promeses de combatre el racisme o el masclisme o de millorar les condicions de vida de la gent treballadora. Per això alguns treballadors van ser seduïts per la demagògia pro-obrera de Trump, encara que això es veurà minat amb l’experiència de les seues polítiques. Alternativa Socialista treballarà amb aquells Demòcrates progressistes al voltant de demandes clares que puguen mobilitzar la gent, però no limitarà el seu programa, estratègia o tàctiques a allò acceptable per als Demòcrates pro-corporacions. Pel contrari, ens basarem en les necessitats de la gent treballadora per a resistir un sistema i un president addictes a la destrucció.
Les pròximes passes contra Trump
Necessitem 100 dies de resistència escalada. Els drets reproductius estan amenaçats. A Polònia, però, les dones van anar a la vaga i van detenir les lleis de restricció de l’avortament. Les organitzacions feministes i els sindicats han de seguir aquest exemple positiu i construir accions més fortes i decidides possibles per al 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Els nostres 100 dies de resistència han de culminar amb marxes massives, desobediència civil i vagues el dia 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors. El dia 1 de maig del 2006 els treballadors immigrants van anar a la vaga i van protestar en tot el país contra la racista legislació anti-immigració. Aquesta vegada no podem deixar els immigrants a soles en la lluita. Els sindicats han de mobilitzar tots els seus membres, immigrants o no, per a oposar-se a les deportacions de Trump amb accions decisives, incloent aturades. No hem d’oblidar que el mateix moviment sindical és un objectiu de les fams depredadores de Trump.
El 20 i el 21 de gener van inaugurar una resistència de proporcions monumentals. Alternativa Socialista creu que necessitem convertir aquesta resistència en un moviment que puga desafiar el sistema que dóna a huit homes blancs més riqueses que 3.600 milions d’habitants d’aquest planeta. Trump és la personificació del capitalisme depredador i la classe treballadora, mentre lluita amb èxit contra la seua agenda, pot posar les bases per a un món sense explotació, pobresa o discriminació. Uneix-te a nosaltres en la lluita pel socialisme! Tenim un món per guanyar!