Unitat contra el terrorisme, el racisme i la guerra
Un nou atemptat terrorista ha provocat una onada de commoció. En aquesta ocasió ha estat al centre de Londres on un vehicle va atropellar a diverses persones en un atac similar al de Berlín o Niça d’aquests últims mesos i després d’altres espantosos atacs a França i Brussel·les. El Socialist Party ha condemnat enèrgicament tots aquests atacs i ho fa de nou en aquesta ocasió.
L’elecció de Westminister per l’atacant i el fet que es dirigís cap al parlament suggereixen ràbia contra l’establishment i el govern, però les víctimes eres persones normals i corrents, fonamentalment turistes que visitaven el parlament. Les víctimes atacades indiscriminadament pertanyien a deu nacionalitats diferents. Tres van morir, inclòs l’atacant, i les altres set van resultar ferides greument. En qualsevol cas, fos quin fos l’objectiu sempre hem d’oposar-nos als actes de terrorisme individual. No són un mitjà efectiu de lluita contra l’establishment.
Hipocresia del govern
Per garantir a la població que l’atacant el més probable és que actués sol i que aquest no era una part d’una cadena d’atemptats, Theresa May va realitzar una declaració innocent sobre “resolució”, “no vacil·lar” o “no tenir por”. Però ella encapçala un govern tory que està fent que la població sigui cada vegada més vulnerable cada vegada que es produeix un acte de terrorisme.
Les enormes retallades del transport a Londres estan afectant a la seguretat. A més a més, s’han tancat casernes de bombers, s’han reduït els serveis d’ambulància, les plantilles dels hospitals estan en mínims i sota amenaça els serveis d’emergència. El govern vol també veure com els empresaris de Sourthern Rail, Merseyrail i Northern Rail derroten les vagues del sindicat ferroviari RMT contra l’eliminació dels empleats de seguretat als trens.
El primer doctor que va arribar per atendre als ferits va ser Jeeves Wijesuriya, un jove metge fora de servei. Jeeves és membre del comitè de metges joves del BMA (Associació Mèdica Britànica) i va ser un dels dirigents de les vagues de l’any passat contra l’empitjorament dels contractes als doctors joves per part del govern. Fa un mes, el 4 de març, va estar a la plataforma d’oradors contra les retallades del NHS a la manifestació que va congregar a més de 100.000 persones a Londres.
La hipocresia dels tories no té límits. L’última cosa que Theresa May reconeixeria és qualsevol vincle entre la devastació que provoca la seva política a l’Orient Mitjà i l’amenaça del terrorisme a Gran Bretanya. S’ha donat poca informació sobre el terrorista però May va qualificar l’atemptat de “terrorisme islamista” i l’Estat Islàmic (ISIS) l’ha reivindicat.
Desgraciadament no és una sorpresa que hagi ocorregut de nou un incident d’aquesta naturalesa. Ha hagut uns quants atacs terroristes a Gran Bretanya des de les terribles bombes del 7 de juliol de 2005 a Londres. Els serveis d’intel·ligència diuen que han “desbaratat” 12 complots durant els últims tres anys i avisa que durant un llarg període existirà una amenaça “severa”.
El passat novembre el responsable del MI5 va dir que “hi haurà atacs terroristes a aquest país” i va advertir que el “tempo” dels atacs i intents terroristes d’aquests últims tres anys és el més elevat dels 33 anys que fa que treballa al MI5.
Mostra de debilitat
L’ISIS a Síria i Iraq ha deixat clar que fomentarà que es portin a terme atacs a Europa, és una manera d’intentar respondre als atacs contra ells a Mossul i al nord de Síria. Que recorrin a actes individuals de terrorisme és una mostra de debilitat i no de força. No busquen eliminar el capitalisme sinó utilitzar mètodes de tipus feixista i usar el terrorisme individual per atacar a la població corrent, d’aquesta manera pretenen ajudar al seu objectiu de crear un califat capitalista o semi-feudal pels interessos dels seus líders.
A part que els responsables d’atrocitats amb les de l’altre dia estiguin motivats directament per l’ISIS, l’imperialisme britànic, el nord-americà i altres potències mundials han realitzat un gran atropellament a l’Orient Mitjà i globalment estan implicats a la matança de desenes de milers de persones a l’Iraq i Afganistan. Aquestes guerres, juntament a les intervencions estrangeres al Iemen, Líbia, Síria i zones del Pakistan han generat terroristes i grups tipus Al-Qaeda a tot el planeta. La major part d’aquells que pateixen els atacs terroristes d’aquests grups són les persones corrents d’aquests països, regularment les bombes suïcides assassinen a centenars de persones a ciutats com Bagdad o Kabul.
Els mitjans de comunicació britànics es tornen a preguntar com es pot acabar amb atacs com el de Westminster. No es podran aturar si continua la política actual del govern. L’atacant va néixer a Gran Bretanya, com els responsables de les bombes del 7 de juliol. La policia i els serveis d’intel·ligència no tenen manera d’evitar aquest tipus d’atacants, malgrat els seus mètodes de vigilància i lleis antiterroristes.
Defensar el dret a protesta
Els tories en el passat van utilitzar actes terroristes per justificar una legislació antidemocràtica. Però les lleis contra el terrorisme aprovades a l’any 2000 no van evitar el 7 de juliol, tampoc ho aconseguirà una legislació més repressiva. Abans d’aprovar aquestes lleis la policia ja comptava amb molts efectius que podien detenir a qualsevol que planifiqués o cometés un crim.
El problema és també és que es poden utilitzar les forces policials, la vigilància extra o les restriccions de moviment contra els sindicalistes, activistes anti-retallades, socialistes o altres que s’oposen a la política del govern. No podem acceptar-ho.
La lluita contra el racisme i el boc expiatori
Durant anys els polítics de dretes dels tres principals partits parlamentaris han utilitzat una retòrica perillosa que ha fet el joc als feixistes. Per exemple, les declaracions contra els immigrants dels líders d’ambdues parts del debat sobre el referèndum de la UE. En canvi, la posició del Socialist Party contra la divisió i el racisme, amb un discurs de classe i a favor del Brexit basant-se en l’internacionalisme marxista no va rebre cap cobertura als principals mitjans de comunicació.
Des del referèndum i l’elecció de Trump s’ha produït un augment dels atacs racistes. Tampoc hem d’oblidar que els atacs racistes es van multiplicar per sis les setmanes posteriors al 7 de juliol, els socialistes i sindicalistes hem d’impedir que succeeixi quelcom similar aquesta ocasió, defenent la unitat dels treballadors contra totes les formes de racisme i d’extrema dreta. És necessari contrarestar la manifestació de l’extrema dreta convocada pel pròxim 1 d’Abril sota el lema “Gran Bretanya Primer”.
Totes les mesures racistes, antidemocràtiques, pro-austeritat i bel·licistes del govern tory encapçalat per Theresa May han de ser combatudes pel moviment sindical amb noves energies i un pla decidit d’acció. La construcció d’un moviment de masses d’oposició pot acabar amb aquest govern i posar les bases per revertir la seva política que ha sembrat pobresa, divisió i terrorisme.