Aquest dissabte 8 de Juliol el President del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Veneçuela, Maikel Moreno, en una decisió encoratjada des del govern de Maduro, anunciava l’excarceració de Leopoldo López. Dirigent del moviment feixista Voluntat Popular (integrat a l’anomenada Taula d’Unitat Democràtica –MUD-, que agrupa a la dreta i extrema dreta veneçolana), Leopoldo López va ser jutjat el 10 de Setembre del 2015 i condemnat a 14 anys de presó com màxim responsable d’una campanya de violència terrorista similar a aquesta que avui pateix novament Veneçuela, i que en aquella ocasió va causar 43 morts. L’actual suma ja ni més ni menys que gairebé 100.
Segons l’anunciament del TSJ, López podrà seguir complint la seva condemna (al menys de moment) en el seu luxós habitatge a l’Est de Caracas en companyia de la seva família. Aquesta decisió ha estat rebuda com un cop tremend per les bases revolucionàries, que estan patint amenaces, atemptats i atacs per part dels partidaris de Leopoldo i altres sectors de l’ultradreta.
Sensació de victòria a les files de la MUD; indignació i desconcert a les bases revolucionàries
La MUD –com no podria ser d’una altra manera- ha considerat la decisió com una victòria de la seva estratègia colpista i ha fet una crida als seus partidaris a intensificar l’ofensiva. El primer que ha fet López en arribar a casa seva ha estat instar als seus partidaris a mantenir-se als carrers.
Com és possible que el Govern de Nicolás Maduro després de denunciar a aquest connotat feixista, responsable directe de 43 morts, assumeixi ara una decisió tan sorprenent? Com pot donar-li aquest tracte tant favorable? Què ha canviat? Per suposat, no ha estat l’actitud criminal i pro-colpista de Leopoldo López. Aquest destacat membre de l’oligarquia segueix organitzant a les bandes feixistes del seu partit i fomentant, abans des de la presó, ara des del seu arrest domiciliari, la campanya de violència contrarevolucionària. El passat 12 de Juny fins i tot permetia fer una crida als militars a donar un cop d’estat.
Les versions contradictòries ofertes pels portaveus del govern de Maduro i dels sectors de la burocràcia reformista que dominen el PSUV sobre els motius pel seu alliberament, no fan més que augmentar la indignació entre les bases bolivarianes i sembrar el desconcert entre les masses que encara es mantenen fidels a la idea de la revolució. Des de les confuses explicacions sobre suposats errors legals en el procés judicial (de la que fins ara ningú semblava saber res i que pocs o ningú comprenien), o els “problemes de salut” de López, que tant portaveus de la família com els seus advocats neguen, les justificacions oficials no poden ocultar la veritat: estem davant d’una nova capitulació d’un govern que ha perdut el rumb revolucionari i que només vol guanyar temps per iniciar noves negociacions amb les forces contrarevolucionàries i l’imperialisme.
L’advocada veneçolana/nord-americana Eva Golinger, coneguda pel seu recolzament al procés bolivarià i les seves denuncies de les ingerències de la CIA, el Departament de l’Estat i el Pentàgon a Veneçuela, es feia eco al seu compte de Twitter de la perplexitat i rebuig que ha despertat aquesta mesura a les bases revolucionàries:
“Si Leopoldo López té problemes de salut perquè no el porten a un hospital? (...) Aquesta decisió mereix més explicació i transparència (...) L’alliberament de Leopoldo López és a canvi de què? Què va oferir la oposició (o el govern d’EUA)? No em sorprendria que aquesta decisió d’alliberar a Leopoldo té a veure amb les sancions contra PDVSA que Trump estava a punt d’imposar.”
El malestar que ha provocat l’alliberament de Leopoldo López ha estat reconegut també per l’exministra de Presons, dirigent del PSUV i candidata a les eleccions a l’Assemblea Constituent del proper 30 de Juliol, Iris Varela: “Hem rebut moltíssimes reclamacions des de tot arreu, del poble revolucionari, que suporta l’arremesa d’una dreta feixista que sense pudor ja exclamen als quatre vents que esperen una invasió estrangera i guerra, perquè hi hagi morts i massacre i per aquesta sang vessada dels compatriotes nostres i d’ells, per arribar a governar aquest país (...) No ho comparteixo –va insistir Valera en referència a la decisió- però l’acato, no hi estic d’acord, però no ens competeix sinó acatar les decisions dels òrgans d’administració de justícia del país”.
Les declaracions de Varela i altres dirigents, lamentant però acatant la decisió i presentant-la com producte de la independència del poder judicial o la suposada malaltia de López, no són res comparades a l’entusiasme res dissimulat del Ministre de Defensa i Cap d l’Estat Major, Vladimir Padrino, que ha presentat l’alliberament de López com “producte del diàleg nacional” i l’esforç sostingut del president de la República, Nicolás Maduro, per mantenir la pau”.
La recerca d’un acord amb la burgesia porta al desastre
La decisió de treure a López de la presó forma part de l’estratègia adoptada per Maduro i els seus col·laboradors més estrets. Malgrat la seva fraseologia revolucionària, davant la pressió de la burgesia i l’imperialisme, Maduro ha traçat una línia de constants concessions per arribar a un acord amb un sector d’aquells, pensant que així serà possible obtenir el seu reconeixement i permetre al PSUV seguir al capdavant del govern.
En els fets, Maduro i la direcció reformista del PSUV no només ha renunciat a aplicar mesures socialistes (expropiacions d’empreses, nacionalització de la banca, suspensió del pagament del deute, control obrer, etc), sinó que està permetent la pujada descontrolada dels preus, aprovant l’acomiadament de milers de treballadors públics, i no adopta polítiques de confrontació contra el sabotatge, l’acaparament i l’enriquiment de la burgesia a costa del patiment del poble. D’aquesta manera soscaven i eliminen les grans conquestes de la classe obrera i el poble durant els anys d’ascens del procés revolucionari, i creen les millors condicions perquè la demagògia de la contrarevolució pugui trobar un suport creixent entre una població que no veu la sortida ni solució als seus grans problemes.
La decisió d’alliberar Leopoldo es dona, a més a més, en un moment especialment important quan l’ofensiva contrarevolucionària s’ha intensificat: l’escala terrorista de la MUD ha provocat ja al voltant d’un centenar de morts, diferents governs de la regió afins als EUA intenten una condemna a Veneçuela per part de la OEA, l’Assemblea Nacional controlada per la MUD desconeix l’autoritat del govern i fa una crida a la rebel·lió contra aquest i, per primera vegada, la contrarevolució ha aconseguit obrir una bretxa dins de la cúpula estatal, guanyant el recolzament de la Fiscal General de l’Estat a la seva estratègia. De fet en les properes setmanes es preveu un xoc institucional que podria condicionar en quina direcció a quin ritme es desenvolupen els esdeveniments durant els propers mesos. A petició d’alguns diputats del PSUV s’han iniciat els tràmits per destituir a la Fiscal, però aquesta ha introduït a la seva vegada, amb el recolzament de la MUD, un recurs no reconeixent l’autoritat del Tribunal encarregat de jutjar-la. A més a més, està exigint que es declarin nul·les les eleccions a l’Assemblea Constituent.
En un context similar, cedir a la pressió de la contrarevolució i l’imperialisme resulta especialment perillós. La política de concessions no servirà per alleujar l’ofensiva de les bases contrarevolucionàries, tot el contrari: la debilitat convida a l’agressió; però sí planteja cada vegada més dubtes, divisió, malestar, desànim entre les bases que segueixen lleials al projecte revolucionari iniciat pels comandat Chávez, i aquestes polítiques pro-capitalistes estan facilitant la seva estratègia d’assetjament i enderroc a los contrarevolucionaris.
Quant a l’imperialisme, el primer que han fet els portaveus de la Casa Blanca és recordar que hi ha altres 400 presos polítics (molts d’ells feixistes responsables d’atemptats contra militants revolucionaris), que també han de ser alliberats, a més a més d’exigir al Govern que es mantingui “dins de la Constitució” i respecte “el diàleg amb l’oposició”. En el context actual això significa que cedeixi a més exigències de la MUD i de la burgesia veneçolana i internacional.
I per acostar-se i afavorir els plans de la reacció de la socialdemocràcia internacional, i alguns líders destacats de formacions a la seva esquerra, no han deixat passar l’oportunitat de sumar-se al cor que aplaudeix l’excarceració de López. Especialment escandalós ha estat el pronunciament a l’Estat espanyol de Pablo Iglesias, al assenyalar que “ajudar a la pau i a la normalitat institucional a Veneçuela és l’exemple. La violència vingui d’on vingui, no és el camí. Gràcies Zapatero”. És un complet horror que Pablo Iglesias equipari a les víctimes de la violència contrarevolucionària amb els seus botxins feixistes, i que elogiï a un dirigent com Rodríguez Zapatero, qui només ha facilitat el triomf de la MUD, tan aviat com ha pogut, en tota aquesta crisi. Aquesta renuncia de Pablo Iglesias de mantenir una posició coherent és un símptoma extremadament preocupant. És evident que així no empenyerà al partit de Pedro Sánchez a l’esquerra, sinó que conduirà a Podemos a una posició subalterna de la socialdemocràcia fent el joc a l’opinió pública capitalista.
Els esdeveniments a Veneçuela s’estan desenvolupant amb una lògica implacable i només hi ha una manera d’impedir que la contrarevolució segueix avançant i que els treballadors i el poble oprimit, la base social de la revolució bolivariana, ens organitzem per derrocar els atacs contrarevolucionaris i defendre les conquestes a les que hem arribat durant tots aquests anys, lluitant per un programa socialista genuí. Això implica arrancar el poder econòmic i polític de mans dels capitalistes i la burocràcia per posar-ho de veritat a mans de la classe obrera, planificant de manera socialista i democràtica l’economia per donar solució als greus problemes que avui pateix el poble de Veneçuela.
Només el poble salva al poble!
Prou concessions a la burgesia i als contrarevolucionaris!
Tot el poder polític i econòmic als treballadors i el poble oprimit, per avançar cap al socialisme!