Avui 16 de febrer fa 70 anys de l’assassinat del fill menor de Trotsky, Leon Sedov, a mans d’agents de la policia secreta estalinista, la GPU. Tenia trenta dos anys. Aquest crim va formar part de l’assetjament i assassinat dels seguidors clau i familiars de Trotsky, l’únic “crim” dels quals va ser defensar el marxisme genuí enfront de Stalin i els crims de la burocràcia russa.

L’assassinat de Leon Sedov el 16 de febrer de 1938 a una clínica de París va ser un cop personal i immens per a Trotsky i el moviment que ell va crear. Sedov era un dirigent clau del moviment internacional i, com a conseqüència, va ser escollit per la maquinària assassinat estalinista.

“Leon va entrar a la revolució sent un nen”, escrivia la seva mare Natàlia Sedova, “i no la va abandonar fins al final de la seva vida”. Quan era un nen de dotze anys, Leon, conegut carinyosament com a Lyova, va ser testimoni de la revolució russa de 1917. Havia assistit a totes les manifestacions, participat a les lluites a l’escola per qüestions polítiques, fins i tot amb el fill de Kerensy. Sembla que la lluita era una cosa quotidiana. Havia visitat al seu pare a la presó després de la caça de bruixes de juliol contra els bolxevics. Aquests esdeveniments determinarien el seu futur. Com molts de la nova generació, ràpidament va entrar a les Joventuts Comunistes i va dedicar les seves energies al moviment comunista i la defensa del jove estat soviètic. El 1923, un revolucionari plenament conscient, va dedicar els seus esforços a la construcció de l’Oposició d’Esquerres. No va tenir temps per a privilegis burocràtics i va abraçar enèrgicament les idees de l’Oposició a les files de la joventut comunista.

Com a estudiant, Sedov va desenvolupar una capacitat excepcional per a les matemàtiques i va estudiar a l’Acadèmia Tècnica Superior. En canvi, el seu cor i la seva ànima estaven amb la revolució.

El 1927, amb la repressió i expulsió de l’Oposició d’Esquerres, Trotsky va ser proscrit per Stalin. El destí de Leon Sedov estava lligat al de Trotsky. Per aquesta raó, va decidir abandonar la seva jove família a Moscou i unir-se a la seva mare i al seu pare a l’Àsia Central soviètica. Aquí, a Alma Ata, la principal ciutat de Kazajistan, va ajudar intensament a Trotsky en el seu treball de mantenir els llaços clandestins amb l’Oposició a Moscou. “Amb vint-i-dos anys d’edat”, deia Trotsky, “era el nostre ministre d’afers exteriors, ministre de policia i de comunicacions”. La família de Trotsky estava constantment vigilada per la policia secreta i Leon era el responsable de travessar el cordó.

Per començar s’ocupava de l’enorme correspondència que arribava de tot arreu. Entre abril i octubre de 1928 va rebre unes 1.000 cartes polítiques i documents, uns 700 telegrames que necessitaven resposta. Sense el treball de Sedov, ni la meitat d’aquest treball s’hagués pogut realitzar. En canvi, la policia secreta de Stalin pràcticament va destruir aquests vincles el 1932. El febrer de 1929, Trotsky, Natàlia i Leon Sedov es van haver d’exiliar de nou, en aquesta ocasió a Prinkipo (Turquia).

Aquests anys van ser excepcionalment difícils i hi va haver tensions a les relacions, com admet Trotsky: “Les persones més properes a mi amb freqüència passaven moments molt durs. I com el més proper a mi de tots els joves era el meu fill, amb freqüència ell passava els moments pitjors”. En canvi, Trotsky explicava que malgrat les inevitables friccions existien llaços inseparables. “Dessota la superfície existia un afecte mutu profund basat en alguna cosa molt més immensa que els llaços de sang, la solidaritat de les idees i les apreciacions, de simpaties i antipaties, d’alegries i tristeses experimentades junts, de grans esperances comuns”.

Va ser un període d’aprenentatge de llengües estrangeres i estreta col·laboració literària amb el seu pare. Els arxius i biblioteca de Trotsky estaven a les mans de Leon. Treballava de manera incansable a les biblioteques, primer a Turquia, després a Berlín i més tard a París, investigant i recopilant cites i estadístiques per a la monumental Història de la Revolució Russa de Leon Trotsky. Va fer el mateix amb La revolució traïda. Trotsky va arribar a dir: “El nom del meu fill hauria d’estar al costat del meu a gairebé totes les meves obres escrites des del 1928”.

A petició dels seus pares, Leon va reemprendre els seus estudis científics i se’n va anar a viure a Berlín a principis de 1931. Per descomptat, Leon Sedov estava immers en el treball de l’Oposició d’Esquerres Internacional i aviat es va convertir en el representant rus al Secretariat Internacional. De fet s’havia convertit en l’editor del Biulleten Oppzitsii a Prinkipo, però se’n va fer càrrec totalment a la seva arribada a Berlín, responsabilitat que va continuar fins a la seva mort. Cada número era considerat un triomf important, que ell supervisava meticulosament, que intentava introduir de diferents formes a Rússia.

Stalin estava decidit a silenciar a Trotsky i a l’Oposició. Leon Sedov estava en un lloc destacat de la seva llista. Segons Ignace Reiss, que era un agent secret que va trencar amb Stalin i es va apropar a Trotsky (i ho va pagar amb la seva vida), la GPU estalinista en moltes ocasions havia dit: “El fill petit [Leon] fa el seu treball d’una manera intel·ligent. El Vell [Trotsky] tindria dificultats sense ell”. Era veritat. Aquesta va ser la raó per la qual els estalinistes van voltar a Leon Sedov d’agents, titelles que s’infiltraven a l’Oposició.

Amb l’arribada al poder de Hitler, el Biulleten va ser prohibit i Leon es va haver de traslladar a París. Aquí va continuar el seu treball revolucionari, encara que també va aconseguir aprovar els seus exàmens científics. En canvi, la xarxa estalinista estava a prop. Obrien les seves cartes, escoltaven les seves cintes i els agents de la GPU vivien en pisos propers al seu. Fins i tot quan es prenia un curt descans el seguien. Eren els mateixos agents que van assassinar a Ignace Reiss. En canvi, es negava a prendre massa precaucions, sobre tot si interferien en el seu treball. Com explicava Trotsky: “Com un veritable revolucionari la seva vida només valia en la mesura que servia a la lluita per l’alliberament del proletariat”.

El 1933, Trotsky es va veure obligat a buscar refugi a França, fet que el va apropar a Leon Sedov. Leon li duia llibres des de París, especialment russos. Trotsky també feia viatges a París. El desembre de 1934 va ser quan un trotskista sud-africà de vint-i-un anys d’edat, Ted Grant, va arribar a París  i va mantenir discussions amb Leon Sedov abans del seu viatge a Anglaterra. Ted recordaria més tard com “Leon Sedov va discutir vàries coses amb nosaltres, com el ‘gir francès’ i la situació a França i Anglaterra”.

El 1935, Trotsky, sota la pressió del govern francès, es va traslladar a Noruega, on el Partit Laborista havia guanyat les eleccions. A l’agost de 1936 van començar els Judicis de Moscou. En ells s’acusava a vells bolxevics com Zinoviev i Kàmenev, juntament a Trotsky i el seu fill, d’activitat contrarevolucionària, de ser agents de Hitler i altres coses per l’estil. El judici era una farsa basada en acusacions falses obtingudes per la força als acusats. Calia respondre ràpidament a aquestes calúmnies. Però el govern noruec impedia treballar a Trotsky. Leon Sedov va ser qui va respondre en aquella ocasió a les acusacions grotesques del règim estalinista. Mentre que Trotsky estava aïllat a Noruega, paralitzat i emmordassat pel “govern socialista”, Leon va denunciar els judicis com a fraus horribles en un llibre excel·lent: El llibre roig dels Judicis de Moscou. Era la primera exposició rigorosa dels muntatges i es va publicar en molts idiomes. Trotsky el va descriure com un “regal inestimable... la primera resposta contundent als falsificadors del Kremlin”. Als pocs mesos, Trotsky va aconseguir asil a Mèxic i temporalment va sortir de l’abast dels nius de Stalin.

Aquests anys van ser un torrent de calúmnies, mentides i difamacions contra el moviment trotskista. Van ser anys de malson. Tant Trotsky com Leon Sedov eren els principals acusats absents als Judicis de Moscou, acusats de tot tipus de crims horribles. Aquests espectacles macabres van ser utilitzats per a assassinar a tots els que tenien algun vincle amb la Revolució d’Octubre. Milions van morir als camps i als gulags. Molts van ser executats sense judici o simplement van desaparèixer. La germana de Leon, Zina, va ser empesa al suïcidi pels estalinistes i ell va haver de fer-se càrrec del seu fill, el nen de sis anys d’edat Esteban Volkov. El seu germà més petit, Sergei, va ser detingut a Rússia i acusat d’”enverinar als treballadors”, va ser executat en un camp de treball.

John Dewey va organitzar un contra-judici per investigar les acusacions fetes als Judicis de Moscou. Després d’entrevistes i investigacions, incloent-hi a Trotsky, les seves deliberacions concloïen així: “Així, trobem que els Judicis de Moscou són un muntatge. Per tant, trobem a Trotsky i Sedov no culpables”. Però només era un dèbil raig de llum en mig dels horrors de l’holocaust de Stalin.

Els agents i assassins estalinistes estaven a prop i voltaven a Trotsky i la seva família. L’agent de la GPU Krivitsky va avisar a Sedov que hi havia un agent provocador al centre de París, però no sabia el nom. En canvi, sí va ser capaç de fer una descripció. El seu nom va resultar ser Mark Zborowski, un agent de la policia estalinista que s’havia infiltrat en el moviment trotskista i havia establert amistat amb Leon.

Leon va rebutjar el consell d’anar-se’n amb el seu pare a Mèxic, deia que el treball a París era massa important. En aquesta època patia una pressió tremenda i tenia episodis de depressió i insomni. A principis de febrer de 1938, Leon va patir un dolor abdominal. Zborowski (conegut com a Etienne) li va aconsellar ingressar a una clínica russa de París. Va deixar una nota a la seva esposa que només s’havia d’obrir si passava algun “accident”. Leon s’havia de sotmetre a una operació rutinària d’apendicitis i va ser un èxit. Es va començar a recuperar. Després va començar a patir dolors i pèrdues de consciència. Finalment va morir el 16 de febrer.

Resulta que l’hospital era propietat del doctor Boris Girmounski, que havia servit a la policia secreta russa. Zborowski, que havia treballat a la cèlebre Societat per a la Repatriació dels Emigrats Russos, també era agent de la GPU des del 1934, el que va confessar després de la guerra. Es va trobar amb els funcionaris de l’ambaixada soviètica i informava de les activitats de Sedov i Trotsky. Hi ha pocs dubtes sobre l’assassinat de Sedov pels estalinistes. Probablement va ser enverinat. El pas següent en el pla era l’assassinat de Trotsky.

Leon Sedov era el segon, després del seu pare, en importància com a organitzador del moviment revolucionari internacional. Va demostrar un coratge personal molt gran davant de les tragèdies que se succeïen al seu voltant. Estava preparat per fer qualsevol sacrifici necessari per desenvolupar el moviment revolucionari capaç d’aconseguir l’emancipació de la classe obrera. L’únic pel que val la pena viure i lluitar. La seva obra, sacrifici i coratge segueixen sent un exemple excepcional per a la joventut revolucionària de la nostra època.

Trotsky va dir el següent en l’obituari del seu fill i camarada mort:

“D’aquella generació més vella, a les files de la qual vam ingressar... camí de la revolució, tots, sense excepció, han estat escombrats de la terra. Allò que no van aconseguir les condemnes a treballs forçats i els durs exilis tsaristes, les penúries de l’emigració, la Guerra Civil i la pesta, en els últims anys ho ha aconseguit Stalin, el pitjor flagell que va castigar mai a la revolució. Després d’haver destruït a la generació més vella, es va destruir també al millor sector de la següent, o sigui, la generació que va despertar el 1917 i que es va foguejar en els vint-i-quatre exèrcits del front revolucionari. També es va trepitjar i anular al millor de la joventut, els contemporanis de Leon. Ell mateix va sobreviure per un miracle, perquè ens va acompanyar a l’exili i després a Turquia. Durant els anys de la nostra última emigració vam fer nous amics, molts dels quals han penetrat íntimament a les nostres vides, convertint-se pràcticament en membres de la nostra família. Però a tots ells els vam conèixer per primer cop en aquests últims anys, quan ja la vellesa se’ns venia a sobre. Leon era l’únic que ens va conèixer quan érem joves. Ell va formar part de les nostres vides des del primer moment del seu naixement. Malgrat la seva joventut semblava contemporani nostre.

“Adéu, Leon, adéu estimat i incomparable amic. La teva mare i jo mai vam pensar, mai vam esperar que el destí ens anés a imposar aquesta terrible obligació d’escriure el teu obituari. Vivíem fermament convençuts que molt temps després que ens haguéssim anat series tu el continuador de la nostra causa comuna. Però no et vam poder protegir! Adéu, Leon. Lleguem el teu record irreprotxable a les generacions més joves dels obrers del món. Amb justícia tu viuràs als cors de tots aquells que treballen, pateixen i lluiten per un món millor. Joves revolucionaris de tots els països! Accepteu de nosaltres el record del nostre Leon, adopteu-lo com a fill vostre –és digne d’això- i deixeu que, a partir d’ara, participi invisible de les vostres batalles, perquè el destí li ha negat la joia de participar de la vostra victòria final!”

Cada any, el 20 d’agost, se celebra un acte davant de la tomba de Leon Sedov per commemorar l’assassinat de Leon Trotsky. Avui recordem a aquests dos màrtirs i fem tribut al seu coratge, sacrifici i inspiració revolucionàries.