El darrer dissabte 18 de febrer, sota el lema 'Volem acollir', ha tingut lloc a Barcelona la més gran manifestació a territori europeu en favor dels refugiats. Entre 300.000 i 500.000 persones, segons els organitzadors, Casa nostra, casa Vostra i altres organitzacions i col·lectius que donen recolzament als refugiats (unes 160.000, segons la Guàrdia Urbana), han inundat els carrers per mostrar la seva solidaritat amb les persones que tots els dies es juguen la vida per escapar de la barbàrie provocada per l’imperialisme, així com exigir als Governs que les acullin i els hi donin asil ja. Una idea de la magnitud de la mobilització la dóna el fet que quan bona part de la manifestació ja havia arribat al final del seu recorregut encara estava ple el lloc d'inici de la mateixa.
Aquesta històrica mobilització reflecteix l’enorme indignació popular contra la monstruosa política que està condemnant als refugiats, en particular de la guerra a Síria, i també mostra que, a Catalunya, la demagògia feixista i la manipulació de la premsa burgesa no podrà ocultar aquesta realitat: les masses no tenim absolutament res en comú amb els nostres governants, que sols recorden els drets humans a l’hora de protegir el dret a la privacitat de banca i grans empreses, ocultant així la corrupció i origen delictiu de gran part del Capital. Hem sortit al carrer i ho hem dit ben clar: ens neguem a ser còmplices dels crims d’un sistema que condemna a la misèria a la major part de la humanitat i que provoca els grans èxodes cap als països capitalistes avançats, on la dreta fomenta l’odi contra els immigrants per dividir la classe treballadora, mentre els “grans homes de negocis” i els seus polítics a sou es beneficien de tota aquesta desesperació.
S’han beneficiat de situació dels emigrants pagant-los salaris de misèria, i després acusant-los de delinqüents; s’han beneficiat venent armes a tots els bàndols en conflicte a Síria (també als gihadistes) i ara volen beneficiar-se culpant els refugiats de ser terroristes de l’Estat Islàmic; però la mobilització dels milions de joves i treballadors que ens manifestem a Barcelona el passat dissabte ha demostrat que els seus plans xoquen amb la consiència i instint de milions de treballadors. La classe obrera no rep cap benefici de la seva política criminal, sinó tot el contrari: terrorisme, eliminació de drets socials i democràtics per a treballadors nacionals i estrangers, fronteres que aturen persones, però no els diner negres, i un llarg etcètera. Per això el PP no va assistir a la manifestació, la qual cosa demostra la seva manca d’humanitat, i que, malgrat estar al poder de l’Estat, no té res a veure amb la gent que pateix el seu Govern.
No obstant això, l'ambient crític que va expressar la manifestació del dissabte no es limitava al rebuig de l'imperialisme, la xenofòbia i les polítiques de repressió contra els immigrants aplicades per la dreta espanyolista representada pel PP. Un aspecte molt significatiu de la manifestació ha estat l'element de crítica contra els polítics que s'omplen la boca parlant de solidaritat amb els refugiats, (i en altres temes) com passa en aquests moments a l'Estat espanyol i, sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya. En 2016 el govern espanyol va acollir a 609 persones, de les 17.000 compromeses. A Catalunya, el Parlament va aprovar per unaninimidad acollir 4500, però el nombre de persones que ha arribat és inferior a 200. Per això molts dels col·lectius convocants s'incorporaven a la consigna central "volem acollir" la frase "prou d'excuses" i per si quedés algun dubte un dels cartells més mostrat pels manifestants concretava aquesta crítica encara més: "Polítics catalans, n'hi ha prou d'excuses. Volem acollir ara ". Al llarg del recorregut de la manifestació tambè era possible escoltar a diferents col·lectius d'immigrants i persones a títol individual denunciant des de camions amb megafonia les condicions intolerables dels centres d'acollida, l'existència dels CIEs o les polítiques d'assetjament policial (com el cas dels “manteros” en la pròpia Barcelona) o explotació laboral que pateixen els treballadors immigrants.
Al costat de l’element de solidaritat amb els refugiats i rebuig a l'imperialisme, el racisme i la polìtica del PP també hi havia un element evident de crítica a les polítiques de dretes que en aquest i altres temes està aplicant en la pràctica la Generalitat de Catalunya i fins i tot a la inacció i falta d'una resposta a l'altura de les circumstàncies i de mesures concretes per part dels Ajuntaments del canvi i les organitzacions d'esquerra amb representació institucional. Aquest element de crítica i profund malestar social, molt present a la mani del 18 de Febrer, entronca amb altres grans manifestacions de masses que ha viscut Catalunya recentment (les Diades i altres) que expressen l'exigència de milions de persones d'un profund canvi social , i no hauria de ser obviat per les organitzacions d'esquerra.
Davant del "no es pot" i les polítiques de desmobilització i pacte social, els joves i treballadors de Catalunya hem tornat a demostrar que "si es pot". És vital que les organitzacions d’esquerres participants en la manifestació defensin el dret dels exiliats a una vida digna a Catalunya, a tot l’Estat, i a Europa; però aquesta reivindicació ha d’anar lligada a un programa que mobilitzi de manera decidida i continuada a les masses vinculant tots els seus problemes i reivindicacions concretes a la necessitat de transformar la societat, i que elimini la causa de la guerra, que no és altra que la cerca despietada de benefici capitalista i l’imperialisme creat per defensar-lo.