Per a tots els companys ha estat una gran commoció escoltar la tràgica notícia de la mort prematura del company Phil Mitchinson, editor adjunt del periòdic marxista Socialist Appeal i dirigent de la Corrent Marxista Internacional.
Malauradament, Phil va patir un greu atac al cor la nit passada, va ser dut ràpidament a l’hospital on van ser incapaços de salvar-lo. Tenia 38 anys d’edat.
Aquesta tràgica notícia és un cop per al moviment que Phil va ajudar a construir. Phil va jugar un paper clau en el desenvolupament de la corrent marxista a Gran Bretanya i internacionalment. Phil Mitchinson va néixer en el baluart de la classe obrera de Merthyr, al sud de Gal•les. El seu pare va ser miner en un pou local. Phil va entrar en política a l’escola, als 16 anys d’edat, es va unir a les Joventuts Socialistes del Partit Laborista, on va entrar en contacte amb les idees del marxisme. Després es va unir a la tendència Militant durant l’heroïca vaga minera del 1984. La vaga va tenir un impacte profund sobre ell i sovint recordava les seves experiències durant aquella llarga lluita d’un any, les privacions i l’humor.
Molt aviat va comprendre els principals conceptes del marxisme i va desenvolupar el talent de ser capaç d’explicar aquestes idees d’una forma clara i senzilla. Deprés d’acabar els seus estudis universitaris a Swansea aviat es va convertir en alliberat de Militant a Gal•les Occidental.
A la divisió que va sorgir dintre de la tendència Militant el 1991, Phil es va posicionar a favor de la minoria al voltant de Ted Grant, de la que va sorgir Socialist Appeal. Més tard, aquell any va assistir a la conferència de Militant i va presentar una resolució defensant la producció d’un periòdic per aquells que estaven treballant al Partit Laborista. Com era d’esperar, la resolució va ser àmpliament derrotada, com també ho va ser l’oposició al gir ultraesquerranós proposat per la majoria de la direcció.
Phil va representar a l’oposició en nombroses reunions a la Gran Bretanya i internacionalment. Va acabar sent expulsat de Militant i va dedicar tots els seus esforços a llençar Socialist Appeal. Aviat es va convertir en alliberat de la revista i va concentrar les seves energies a Gal•les del Sud durant un període abans de traslladar-se a Londres.
A nivell nacional, Phil va fer totes les tasques que li van donar, des del treball juvenil al sindical. Va viatjar pel país regularment parlant a reunions, a conferències de Socialist Appeal i de la Internacional. Tenia un talent particular per parlar i escriure, fins i tot tenia talent per a la impressió. Els seus discursos sempre estaven ben preparats, ben elaborats i extremadament ben executats. Tenia el “huwl” gal•lès, una capacitat per despertar la audiència. La última intervenció pública va ser el dilluns per la nit. Malgrat no sentir-se bé, va donar una brillant explicació sobre la “Rellevància del marxisme avui”, tots els que van estar presents van dir que va ser un discurs inspirador. Phil tenia una veritable set de teoria marxista i participava en tot tipus de discussions. Tenia un profund coneixement del marxisme i sovint mostrava el seu menyspreu per aquells que representaven el marxisme d’una manera mecànica i parcial. Es feia molt amb Ted Grant, ajudant-lo on era possible.
La seva habilitat per escriure va ser ben utilitzada en l’elaboració de Socialist Appeal, a més a més de molts documents durant l’últim període. No tenia cap dificultat en escriure milers de paraules, només per ser tallades de forma salvatge per adaptar-se a l’espai necessari. En canvi, dedicava molt esforç, cura i temps per als seus articles, per a assegurar-se que estaven a l’alçada de les circumstàncies. Més recentment, com la persona responsable de publicar Socialist Appeal, donada la pressió de la càrrega de treball internacional d’Alan Woods, ell fins i tot va insistir en corregir personalment tot el periòdic abans de ser imprès.
A més a més, Phil va desenvolupar una relació especial amb els companys dirigents del PRSI irlandès i va treballar amb ells per clarificar les tàctiques i l’estratègia necessàries per dur a terme la revolució socialista a Irlanda. També va participar plenament a nivell internacional, assistint a reunions i conferències de la Corrent Marxista Internacional.
També gaudia discutint d’esports, com gal•lès, sentia una gran passió pel rugby. Sempre s’assegurava de llegir l’escrit sobre partits clau i no passava per alt cap dels titulars. Tenia una personalitat molt oberta i alegre, gaudia d’un bon glop i, per descomptat, d’un cigar, malgrat el seu asma. Tenia passió no només pel marxisme sinó també per la música, en particular Tom Jones i Frank Sinatra. Un cop més, tenia un gran sentit de l’humor, un riure encomanadís i es feia amb els companys a nivell personal. Qualsevol que el va conèixer estretament també podia veure la gran atenció que prestava a l’educació dels seus dos fills, Jack i Sam, malgrat viure a llarga distància d’ells. Sovint explicava l’última història del partit de rugby de Sam a l’escola o les habilitats per debatre que Jack tenia a l’escola.
També era un àvid lector. No només coneixia bé els clàssics del marxisme, sinó que també estimava la literatura en general i amb freqüència citava les moltes obres que havia llegit per ressaltar un punt durant una intervenció. Una de les cites de les moltes que li agradava recordar era:
“Tots els homes somien, però no de la mateixa manera. Els que somien de nit en els polsosos refugis de la seva ment, desperten al dia següent i descobreixen que va ser només vanitat; però els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els seus somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles”. (T.E. Lawrence. Els set pilars de la sabiduria).
El somni de Phil no era aquella classe que pertany al món de la fantasia, aquella classe que no es pot fer realitat. Compartia els mateixos ideals i objectius que tots els genuïns socialistes que aspiren a un món on la raça humana pot aconseguir tot el seu potencial i posar fi a la barbàrie d’una societat de classes.
La seva mort prematura és una tragèdia. El treball des del 1992 en la reconstrucció de la corrent marxista a Gran Bretanya ha estat llarg i dur. Al llarg d’aquests anys, Phil es va forjar per defensar les idees del marxisme genuí. Avui, les perspectives de la nostra corrent mai han estat més grans. Això és una cosa que ell reconeixia totalment. Es van guanyar més seguidors, especialment joves. La nostra tasca encara segueix sent la formació d’una nova generació de treballadors i joves en les idees fonamentals del marxisme. En aquest treball estem preparant el futur.
Phil serà una absència enorme per a tots els que el van conèixer. És una gran pèrdua. Però ell seria el primer a dir: “no us lamenteu, ajudeu-nos a triomfar, mans a l’obra”. Va dedicar tota la seva vida adulta a la causa de la classe obrera i la lluita pel socialisme. Estava ple d’optimisme pel futur. “Descansem sobre les espatlles de gegants teòrics, Marx, Engels, Lenin i Trotski”, diria ell. El nostre objectiu ha de ser continuar la lluita, aquesta lluita històrica, per construir les genuïnes forces del marxisme personificades per Socialist Appeal i lluitar per canviar la societat. En paraules de Phil: “El poder de les idees d’aquest moviment, un cop s’uneixi amb milions de joves, de persones de la classe obrera, de tot el món, aconseguirà derrocar aquest sistema decrèpit i decadent del capitalisme i construir un nou món, un futur nou, una societat socialista a tot el món”.
Ens agradaria donar la nostra condolènça a la seva companya Mandy, als seus dos fills Jack i Sam, als seus pares i a la resta de familiars per la seva pèrdua.

Entrevista amb Phil Mitchinson a la Conferència Mundial de la CMI el 2004

“El meu nom és Phil Mitchinson, sóc trotsquista des de fa 21 anys. Vaig participar per primer cop en la vaga dels miners britànics el 1984, quan anava a l’escola vaig començar a participar activament a les Joventuts Socialistes del Partit Laborista, on em vaig trobar amb les idees del marxisme i el trotsquisme, que estan representades aquí en aquesta reunió. Aquest congrés representa un punt d’inflexió històric per a les forces de la revolució mundial. La presència aquí de companys que, fins i tot avui quan parlem, estan participant en els meravellosos esdeveniments revolucionaris de Veneçuela, defensant la revolució a Cuba, lluitant per les idees socialistes a Irlanda, així com els molts companys joves i treballadors de països d’Europa, EUA, Canadà i altres parts. És realment una inspiració i un punt d’inflexió perquè tenim reunits aquí joves amb un enorme entusiasme per la lluita que tenim davant nostre. I també hem de comprendre que no els trobarem en cap altre lloc excepte en aquest congrés, el procés que està tenint lloc al món avui, la crisi del capitalisme, de l’imperialisme, el procés de la revolució. A molts països això està encara sota la superfície, però per tota l’Amèrica Llatina i a altres parts, ja està començant a sortir a la superfície. I en els propers anys, les forces que aquí estan reunides construiran la força indeturable de la revolució mundial. Cap força sobre la terra podrà aturar aquest moviment. El poder de les idees d’aquest moviment, un cop s’hagin unit a elles milions de joves, treballadors de tot el món, aconseguirà enderrocar aquest decrèpit i decadent sistema del capitalisme i construir un nou món, un futur nou, una societat socialista en el món”.

Missatges de condolença

Pakistan

Tan aviat com vam conèixer la notícia de la mort de Phil vam rebre una trucada del company Ahmed Manzoor, el parlamentari marxista paquistaní. Va expressar la seva tristesa a tots els companys de Pakistan i va recordar les moltes tardes passades amb Phil discutint en reunions internacionals. Ens va demanar que expresséssim el seu condol a la seva companya, els seus fills i a la resta de la família.

Irlanda

Gerry Ruddy, dirigent del Partit Socialista Republicà Irlandès, ens va trucar i ens vam quedar absolutament commocionats i devastats al sentir la notícia. Ens va demanar que expresséssim les seves condolences als seus fills, companya i a tot els companys. Més tard enviarà un missatge més llarg.

Turquia

Hem rebut també una trucada dels companys turcs de Marxist Tutum, que simplement diu que senten una tristesa molt gran perquè un company jove i capaç mori tan prematurament, que és molt difícil expressar els seus sentiments en paraules i que enviaran un missatge en els propers dies.

França

La mort del company Phil Mitchinson ha suposat una terrible commoció per a mi i els altres companys aquí a París. Era massa jove per a morir. Realment no puc dir quan temps fa que vaig conèixer a Phil. Probablement fa uns vint anys. Jo ja vivia a França quan ell es va unir al moviment marxista.
Phil era un revolucionari seriós. Va dedicar la seva vida a la lluita pel socialisme. La seva personalitat, sentit de l’humor, visió de la vida, fins i tot la seva aparença, ens porta a la ment el tipus de militant de la classe obrera britànica ferm i digne de confiança que solia trobar-me a les reunions dels anys setanta a Ellesmere Port Trades Council and Shop Stewards. Però Phil era molt més que un activista obrer. Era un destacat marxista, un escriptor i orador amb talent, amb un intens interès en la teoria marxista i en la història del moviment obrer. Va fer una contribució incalculable en el treball de Socialist Appeal.
És difícil escriure d’ell en passat. Em vaig assabentar de la seva mort fa tan sols unes hores. Sembla inconcebible que ja no estigui amb nosaltres. Continuarem la lluita pel socialisme, per la nostra causa comuna. La nostra victòria futura també serà seva.

Greg Oxley, París

Dels marxistes italians:

Estimats companys:

Acabem de rebre les espantoses notícies de la mort del company Phil Mitchinson. No és fàcil trobar paraules per expressar aquesta pèrdua dramàtica i sobtada. Volem recordar Phil com un dels companys que no va dubtar a posar-se a disposició de l’organització en un dels moments més difícils de la nostra història, quan el treball a Gran Bretanya era reconstruir després de la nociva escissió i el període d’aïllament de les nostres forces internacionalment. Phil va donar a aquest treball la seva intel•ligència, el seu nivell teòric, la seva perspicàcia i sentit de l’humor. Recordo com era a les nostres reunions internacionals, amb les seves intervencions que sempre atreien la nostra atenció, enriquides tant per l’anàlisi i també per una mica de poesia que mai dubtava a citar.
Estem segurs que tots els companys de la Internacional i de la secció britànica sabran com reaccionar davant d’aquesta pèrdua, recordant a Phil i la seva gran contribució, i sobre tot, trobant en ells mateixos, dintre de la nostra organització i sobre tot entre els companys més joves, l’energia i la força per omplir el buit que ha deixat la seva mort.
Una abraçada fraternal a tots els companys i en particular a Jack.
Adéu Phil. Sempre et recordarem en la nostra lluita!

Claudio, Roberto, Alessandro, Sonia, Paolo, Michele i tots els companys italians.

Estimats companys:

M’acaben d’informar de la mort del company Phil, així que tot el que puc fer és enviar les meves més profundes condolences a tots els companys britànics i a la seva família.

Paolo Brini
Membre del Comitè Central del FIOM (Sindicat Metal•lúrgic Italià)

Dels marxistes de l’Estat espanyol:

Estimats companys :

Fa unes hores que ens hem assabentat de la notícia de la lamentable mort del company Phil. La notícia ha estat un cop terrible i incomprensible per tots nosaltres. Phil era molt conegut a la secció espanyola per les seves intervencions als congressos i conferències internacionals, a més a més de pels seus escrits i article que sempre eren traduïts i publicats a la nostra premsa. Era evident per a tots nosaltres que Phil s’havia convertit en un pilar fonamental de la secció britànica i de tota la internacional. Tant el seu treball com la seva perseverança van ser decisius per al manteniment de la nostra secció en períodes difïcils, i va ajudar a crear les condicions per als èxits actuals del nostre treball en països importants com Irlanda.
Desitgem expressar les nostres condolences i profunda tristesa per la mort del company Phil a tots els companys de la secció britànica, a Rob, i especialment als fills i la companya de Phil. Era un representant genuí del millor bolxevisme internacional, un company que sempre estarà als nostres cors. El millor tribut que podem fer-li a Phil és continuar, amb la mateix intensitat i convicció que ell tenia, el treball de construir les forces del marxisme.
Una gran abraçada per a tots vosaltres.

De Hans des d’Alemanya:

Estic profundament commocionat. El primer cop que vaig veure a Phil (al menys, que recordi) va ser el 1991 quan representava a “l’oposició” en la vella organització a la conferència de la vella secció alemanya i sempre el vaig tenir una gran estimació. Expresso les meves condolences especialment al seu fill que vaig conèixer a Barcelona i altres membres de la família, i a tots els companys que treballaven amb ell i que el coneixien millor que jo.
Després de la mort de Ted aquest és un altre cop seriós. Però hem de seguir lluitant fins al final.

Índia:

Estic commocionat. He llegit molts dels articles que ell va escriure. És inútil preguntar com va morir. L’únic que puc dir és que necessitem mantenir el ritme per acabar el treball inacabat de Phil.

Sangeet, Calcuta

Brasil:

Estem realment tristos per la notícia de la mort del company Phil Mitchinson. Quina pèrdua tan irreparable!

Una abraçada,

Fernando i Fabiano

EUA:

Lamento sentir això! Les meves condolences a tots els companys, a Jack i a la resta de la família de Phil i a tots els altres afectats per aquesta tràgica i inesperada mort.

John Peterson, EUA

Argentina:

Companys:

Estic commogut i trist en sentir la mort del company Phil. És un gran cop per a la secció britànica i la Internacional. Envio les meves condolences als companys britànics i de la Internacional, que treballaven amb ell diàriament i que van compartir amb ell una gran part del seu temps durant els últims anys i que patiran amb més gran intensitat aquesta terrible notícia. El seu exemple, la seva modèstia i la seva vida activa dedicada a la causa de la classe obrera mundial no seran en va, ens il•luminaran en la lluita per aconseguir la revolució socialista mundial. Les meves condolences també per a la seva família en aquest difícil moment.

Javier (Argentina)

Bèlgica:

Estimats companys:

Erik m’ho acaba de dir per telèfon. És una mala notícia. En realitat sembla irreal, com si el tornés a veure pròximament. Phil era un company molt intel•ligent i simpàtic. En realitat, era un dels primers companys que vaig conèixer fa anys a Barcelona quan encara jo era un company nou. Semblava que gaudia amb la companyia tant dels nous companys com dels veterans. Fins i tot recordava a l’any següent el meu nom, cosa que realment jo apreciava.
M’agradaven les seves intervencions a les reunions internacionals, profundes i al gra. Prenia moltes notes d’ell. Era agradable escoltar-lo, un bon narrador, amb acudits.
És una gran pèrdua per a l’organització. Per a vosaltres ha de ser una pèrdua fins i tot més gran, el coneixíeu molt millor com a amic i company. La mort de Ted era normal a la seva edat, però Phil era tan jove. Realment, no sé què dir sobre això, perquè son tot massa banal. El recordaré.

Wim, Bèlgica

Ben Peck de Gran Bretanya:

Phil Mitchinson era un home al que acabava de conèixer i aprendre d’ell en aquests mesos passats. No podia imaginar que ens deixaria tan prematurament. Ens recorda la naturalesa accidental de la vida, d’una manera tràgica, però és una veritat que s’ha d’acceptar. (…) Mentre ensenyava a la Xina aquest any i el passat, vaig passar al personal en anglès un document escrit per Phil el 1994, que duia per títol “El marxisme i l’estat”. Aquesta obra brillant serveix per “dissipar aquesta boira sobrenatural que envolta l’estat”, com Phil em va dir. És una gran introducció a la teoria marxista per als companys més joves, com em va passar a mi, desmantellant totalment el concepte estàtic de la societat promogut per la classe dominant i els seus titelles, remuntant-se a l’origen de l’estat, a les seves arrels, a les seves raons, que encara avui existeixen. (…)
Després a la Xina, en una discussió després de la feina en un bar local, el nom de Phil era associat automàticament amb qualsevol punt de vista que tingués la més mínima inclinació a l’esquerra. La frase corrent seria “això és el que diu Mitchinson”. Estic segur que estaria content amb la petita notorietat que havia obtingut a l’Orient Llunyà. Més recentment vaig sentir per primer cop, i tristament l’última, a Phil parlar públicament el dilluns per la nit a Kings Cross. La xerrada era sobre la rellevància del marxisme en el segle XXI. Era una presentació brillant i viva del capitalisme en el seu estat de declivi senil, tractat amb entusiasme. Un cop més va desmantellar el mite i va demostrar amb claredat la necessitat del socialisme. Va ser un debat viu. Vaig dur els meus amics que no es consideren d’esquerres, menys encara marxistes, però van sortir de la reunió sense ser capaços de refutar ni una sola paraula de Phil. El van trobar realment estimulant.
Del poc temps que vaig conèixer l’home, Phil Mitchinson, em semblava un lluitador de classe honest amb un sentit de l’humor encomanadís. Sempre semblava positiu i opitimista. Era un estímul per als companys més joves que ara no podran aprendre més d’ell, tant de la seva capacitat personal com política.
Per usar una cita d’Engels que ell citava a “El marxisme i l’estat”.
“El més menyspreable policia de l’Estat civilitzat té més ‘autoritat’ que tots els òrgans del poder de la societat gentilícia reunits; però el príncep més poderós, el més gran home públic o guerrer de la civilització, pot envejar al més modest cap gentil el respecte espontani i universal que se li professava”.
Penso que és just dir que Phil es va guanyar el “respecte inqüestionable i natural” de tots els seus companys.
I citaré a Phil directament del mateix text que abans he citat que potser és el millor tribut que ell pot oferir-nos:
“Abans que el marxisme pugui conquerir l’Estat, en canvi, primer ha de conquerir al moviment obrer. El deure del marxisme és que els treballadors comprenguin la naturalesa de l’estat, la seva història, el seu caràcter i el seu paper, l’expressió teòrica del moviment obrer, la guia per a l’acció”.