La Fundació Friedrich Engels publica textos de James Connolly en català: Socialisme i Nacionalisme PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per militant   
dilluns, 16 d'abril de 2012 01:00

portada conolly socialisme En el llibre que publica la Fundació Friedrich Engels en català es troba el programa del Partit Republicà Socialista Irlandès i altres textos elaborats als primers moments després de la fundació del partit, com El Jubileu de Diamants de la Reina Victoria (1897), una crida vibrant a la classe obrera irlandesa a aixecar-se contra els terratinents i la burgesia de la illa, que se serveixen de la corona britànica per a la seva opressió de classe. Els articles d'aquesta època testifiquen que Connolly, a més d'un revolucionari marxista era un excel·lent agitador i propagandista

El 1905 figura entre els fundadors del sindicat Industrial Workers of the World (IWW) als Estats Units, defensant un sindicalisme revolucionari. Des d'allí segueix amb atenció la fundació del Sinn Fein (Nosaltres Sols), sobre el qual tracta d'influir perquè es doti d'un programa socialista (Sinn Fein i el socialisme, 1908; Sinn Fein, socialisme i la nació, 1909).

El 1910 torna a Irlanda, dedicant-se a organitzar el Partit Socialista d'Irlanda i el sindicat ITGWU. Dirigeix lluites obreres particularment dures. A la fi de 1913 s'incorpora a la milícia obrera Exèrcit Ciutadà Irlandès a Belfast, per combatre a les bandes de matons que els empresaris havien creat amb l'objectiu de dividir i enfrontar a la classe obrera en línies religioses i sectàries. Es tracta d'una autèntica milícia obrera. Per primera vegada a Irlanda els treballadors creaven una organització armada per defensar-se dels capitalistes. En el llibre hi ha tres articles que Connolly va dedicar a la qüestió de l'Ulster, sempre amb l'objectiu de mantenir unit al moviment obrer i donar continuïtat a la lluita.

Esclata la guerra imperialista i es pot apreciar en els articles de Connolly la seva posició internacionalista, la seva oposició radical a la traïció dels dirigents reformistes de la socialdemocràcia, com queda reflectit en el seu article Una revolució continental (1914).

És amb les forces de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès que, a l'abril de 1916, dirigeix la insurrecció de Pasqua contra l'imperialisme britànic que havia d'encendre la metxa de la revolució obrera en tota Europa. En l'article “Què és una nació lliure?” (febrer de 1916), Connolly denúncia als partits polítics de la burgesia i la petita burgesia irlandesa, que confonen a la classe obrera fent-li creure que Irlanda ja és una nació lliure o que pot arribar a ser-ho sota l'imperi britànic.

Noranta anys després de ser reconeguda la independència d'Irlanda (de tres de les quatre províncies històriques), les idees de Connolly segueixen estant totalment vigents. El passat 18 de novembre Irish Estafis va revelar que el proper pressupost irlandès que es debatrà el 6 de desembre havia passat pel comitè de finances del Bundestag (Parlament alemany). És a dir, que els diputats alemanys tenien accés a les propostes pressupostàries abans que els irlandesos! Amb quina força ressonen ara les paraules de Connolly, quan advertia: “Si venceu a l'exèrcit anglès pel matí i aixequeu la bandera verda sobre el castell de Dublín, tret que comenceu a organitzar la república socialista, els vostres esforços seran debades. Anglaterra encara us governaria a través dels seus capitalistes, a través dels seus terratinents, a través dels seus financers, a través de tota la xarxa d'institucions individualistes i mercantilistes que ha plantat en aquest país i regat amb les llàgrimes de les nostres mares i la sang dels nostres màrtirs”. No pot haver-hi alliberament nacional sense revolució social.

Socialisme i nacionalisme, escrits de James Connolly, per només 6€.